Arrenca el judici per l'assassinat del poeta Salvador Iborra

Vilaweb 24-Feb-2014

Dilluns 24.02.2014 06:00

Arrenca el judici per l'assassinat del poeta Salvador Iborra

Al cap de dos anys i mig · L'acusació demana penes de quinze anys i disset de presó per als presumptes assassins

Xarxes socials
Envia l'article
Imprimeix l'article
Converteix a PDF

Men?ame

El 29 de setembre de 2011, abans de la sortida del sol, el poeta i mestre valencià Salvador Iborra, de trenta-tres anys, moria assassinat al portal de casa seva, al número 12 del carrer de la Palma de Sant Just de Barcelona, després d'una discussió pel robatori d'una bicicleta a un amic seu. Avui, gairebé al cap de dos anys i mig, comença a Barcelona el judici contra els dos acusats, Saodi M. i Zakari X. M., detinguts pels mossos d'esquadra pocs dies després dels fets.

El cas va commoure el món literari i també la ciutat. A més, la reconstrucció dels fets d'aquella nit que en féu VilaWeb fa pensar que l'assassinat s'hauria pogut evitar i que alguna cosa, o tot, va fallar. D'una banda, els dos acusats havien ocupat des de feia mesos un dels pisos de la mateixa escala on vivia Iborra, i l'havien convertit en un centre d'operacions de petits delictes i de tràfic de droga, cosa que havia estat denunciada tant pels propietaris com pels veïns. I, d'una altra, mitja hora abans de l'assassinat, dos agents dels mossos d'esquadra havien estat al lloc dels fets alertats per Iborra mateix.

Divendres es va formar un jurat popular per al judici i avui seran interrogats els dos acusats i els agents de policia que van participar en el cas. És previst que entre demà i demà passat declarin els testimonis. El fiscal demana quinze anys de presó per a cada acusat per un delicte d'homicidi. L'acusació particular --la família-- demana quinze anys per a un dels acusats i disset per a l'altre, per un delicte d'assassinat, considerant que tots dos van participar en el crim, però només un va clavar les dues ganivetades mortals a Iborra.

Mestre i poeta

Nascut a València (1978), Salvador Iborra es va llicenciar en filologia catalana a la Universitat de València (UV) i després va estudiar un màster en literatura, art i pensament a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) de Barcelona. El 13 de setembre de 2011, dues setmanes abans de ser assassinat, va defensar la tesina del màster, sobre la desconstrucció literària aplicada a Gabriel Ferrater.

Havia començat a escriure una novel·la negra i tenia fetes quinze narracions encara no publicades i una dotzena de poemes, que volia aplegar en un nou llibre. Era professor de l'IES Jaume Mimó de Cerdanyola, on feia substitucions. Havia publicat tres llibres de poemes: 'Un llençol per embrutar' (Viena, 2003, premi Betúlia); 'Les entranyes del foc' (Ajuntament d'Arenys de Munt, 2005, premi Domènec Perramon) i 'Els cossos oblidats' (Onada, 2010, premi Ciutat de Sagunt).

També col·laborava habitualment en el suplement de cultura del Diari de Balears i era un dels poetes signants del manifest en favor de la independència 'Poetes per la llibertat'. El seu amic Sebastià Bennasar deia que era valent, exigent amb si mateix i perfeccionista. 'Tenia un gran sentit de l'ètica i de la responsabilitat, i una cultura de l'esforç molt marcada; sempre triava el camí més difícil; era un poeta medieval del segle XXI.'

Salvador Iborra.

<1/2>
La reconstrucció dels fets

Salvador Iborra: la mort gens casual d'un poeta

En Salvador va donar vint euros al taxista que havia de portar el seu amic, en Xavi, a casa, a Sants, i es van acomiadar. Era el 29 de setembre, a la plaça de Sant Jaume, cap a les sis del matí, i encara era fosc. Va ser un comiat trist, perquè no havien pogut recuperar la bicicleta d'en Xavi, robada uns quants minuts abans, i que ell necessitava per tornar a casa, com cada nit. Ja no s'havien de tornar a veure mai més. Abans de la sortida del sol, a les 6.15, en Salvador Iborra, poeta i mestre de trenta-tres anys, moria assassinat ben a prop d'allà, al portal de casa seva, al número 12 del carrer de la Palma de Sant Just, apunyalat per Saodi M. i Zakari X. M., els lladres de la bicicleta. La policia diu que l'assassinat no es podia ni preveure ni evitar, però els fets fan pensar altrament, fan pensar que alguna cosa, o tot, va fallar.

Just mitja hora abans de l'assassinat una parella de mossos d'esquadra havia estat al mateix punt on van matar en Salvador, avisada per ell mateix. En Xavi i en Salvador van discutir amb els agents pel robatori de la bicicleta i van assenyalar Saodi M. i Zakari X. M. com a responsables. Eren les 5.40. I era la quarta vegada, pel cap baix, en tres mesos i mig, que una parella de mossos d'esquadra visitava el número 12 del carrer de la Palma de Sant Just, per la telefonada dels veïns, alarmats per la inseguretat creixent en aquella escala.

Principal 2a, centre d'operacions de delinqüència

Al segon segona, s'hi estava en Salvador, autor de la primera trucada, i de l'última, a la policia. Saodi M. i Zakari X. M., dos joves d'origen marroquí de divuit anys i vint-i-un, amb un cúmul d'antecedents diversos, havien entrat il·legalment, des del mes de juny, al principal segona, convertit des d'aleshores en un centre d'operacions de petits delictes i de tràfic de droga. La resposta de la policia, a cada visita, era sempre la mateixa: sense una ordre judicial no s'hi pot fer res. Una ordre judicial que, per una altra banda, el propietari de la finca havia demanat el 14 de juny, dos dies després de l'ocupació --i tres mesos i mig abans de l'assassinat.

Aquell 29 de setembre en Xavi i en Salvador havien tancat junts el bar Thales: en Xavi, com a últim treballador i responsable del local, i en Salvador, com últim client. Eren quarts de quatre de la matinada, però van continuar la conversa a casa d'en Salvador, a una setantena de metres del bar, encara una hora més, escoltant 'La mort du Cygne' de Maude Sabourin i parlant dels nous poemes d'en Salvador, que comptava publicar reunits en un llibre. Poc abans de les cinc es van acomiadar, però en baixant l'escala, estreta i dreta, en Xavi ja es va adonar que la bicicleta, que havia deixat a l'interior de la finca, al cancell, sense lligar, ja no hi era.

Llegiu el relat sencer, ací.

Vilaweb