Fitur i els Borja

27-Gen-2010

Fitur i els Borja
cucarella | Xàtiva | dimecres, 27 de gener de 2010 | 20:04h

L’alcalde de Xàtiva se n’ha anat a Madrid, a la cosa eixa de Fitur, la fira del turisme. Si la feren a Barcelona no hi aniria ni que el portaren en calessa d’or. Com ha canviat en el darrer segle la percepció històrica dels valencians... Hem deixat d’anar a ca la mare per anar a alçar-li el pet a l’amo. I l’amo content. He trobat a la xarxa internètica la portada d’un exemplar de la revista Valencia Mensual, de 1917: «Amb lo còr valencià brollant de goig venim a tú, Catalunya, dolça germana gran; del abraç ben fecond que a tots ara ens unix surta altra vegada nòstra Patria triomfant».

La «nostra Patria triomfant» a què es referien aquells valencians de fa un segle no era la pàtria a la que rendeix acatament i submissió l’alcalde Alfonso Rus i companyia. Aquells sabien que els valencians no hem plogut del cel com un cullerot de granota. Per a aquells valencians la pàtria triomfant era la mateixa que la dels Borja. Els papes de Xàtiva que diu Rus, «els amos del món». I quina era la pàtria dels Borja? Calixt III, artífex de l’èxit borgià, se’n desvania i ho refregava per la cara a les altres nacions: «Magna profectus est gloria nationis catalanae diebus nostris: Papa catalanus, Rex Aragonum et Siciliae catalanus, vicecancellarius catalanus, capitaneus Eclesiae catalanus...». «La història és la que és…», Alfonso Rus dixit (Levante-EMV, 22-01-2010).

Se n’ha anat a Madrid a dir als espanyols, que és per als qui es fa Fitur, que els papes Borja són de Xàtiva. I a ells què? Em sembla a mi que s’ha equivocat de fira. Als espanyols els importa un pimentó els Borja. Tots els estudiosos de la història borgiana han remarcat el destinterès espanyol per uns papes que es declaraven catalans i que entre ells usaven la llengua pròpia dels valencians. Si els Borja hagueren nascut a Tordesillas i hagueren escrit les seues cartes familiars en castellà, avui Espanya veneraria els Borja. Però els Borja formaven part d’una altra pàtria.

Diuen que a març faran una recreació històrica sobre els Borja pel nucli antic de Xàtiva. Si aquesta iniciativa forma part d’eixe estrafolari invent turístic del «Xátiva, diferente desde siempre», ja puc imaginar-me Calixt III i Alexandre VI parlant com si hagueren nascut a Tordesillas. Si la història ha de ser reclam turístic, cal oferir-la, primer de tot, als qui realment senten interès per la historia d’un poble. I aquests no són a Madrid. Són ací i són nord enllà. L’heroic general Basset, avui tan oblidat, després de defensar Xàtiva del setge borbònic se’n va anar a defensar Barcelona. I d’on són el Comte d’Urgell i Hug Roger III? En quina universitat va estudiar Calixt III? Per què porta l’escut de Xàtiva «les barres catalanes»?

«La història és la que és...» I si volem vendre història, que siga de qualitat i a qui sap apreciar-la. Si l’Ajuntament de Xàtiva pensara en termes de “negoci” –dic “negoci”–, l’oferta turística de la ciutat s’abocaria a buscar clients entre aquells amb qui comparteix història, cultura i llengua. Però a Fitur no han anat a fer promoció turística, sinó a fer politiqueria, i a fartar i a borrutxar a compte de l’erari públic.

Article publicat avui a l'edició comarcal de LEVANTE-EMV
Toni Cucarella