Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

Un “liberal intransigent”

Diari El Punt Avui - Valèria Gaillard 24-Nov-2012

lletres
Crònica
Un “liberal intransigent”
24/11/12 02:00 - Valèria Gaillard

Nosaltres, els valencians, 50 anys després. Personatge controvertit i polièdric, Joan Fuster –l'autor d'aquest volum que va esquivar la censura franquista, malgrat el seu to altament crític– va centrar ahir una jornada dedicada a analitzar el seu vessant periodístic a la Universitat Blanquerna de Comunicació (URL).

D'entre tots els discursos, una cosa va quedar ben clara: el coratge que Fuster va tenir a l'hora de publicar aquest assaig que continua vigent en molts aspectes. “Les afirmacions arriscades són de plena actualitat, com ara que el País Valencià encara manca d'una política econòmica pròpia, o el tema de la unitat de la llengua i nacional, en canvi és revisable la seva visió de la història del País Valencià, ja que avui en sabem molt més”, va assenyalar el professor Francesc C. Moragon en la seva intervenció.

Què diem avui de Joan Fuster?, plantejava una altra de les taules rodones.“És un gran desconegut a Catalunya”, es lamentava el periodista i escriptor Agustí Pons. “Podem dir que l'enyorem per la seva mirada perifèrica i pel seu intent de posar al dia la societat catalana amb el que estava passant aleshores a nivell europeu”. Segons Pons, encara no s'ha fet cap revisió –molt necessària, d'altra banda– del que va representar el segle XX, i d'aquí vénen les dificultats que es presenten a l'hora de situar figures importants d'aquest segle en el XXI. En tot cas, situa Fuster al costat de Salvador Espriu i Josep Pla: “Com ells, va ajudar a salvar la llengua perquè en va conrear una de primeríssima qualitat.” I hi va afegir: “Eren tres grans escèptics i descreguts, però amb un compromís molt ferm amb el país.”

“És el millor assagista que hi ha hagut mai en català”, va reblar el periodista i escriptor Ferran Sáez, que, tot comparant-lo amb Montaigne, va analitzar els motius que van empènyer Fuster a escriure assaig: “La descoberta d'una identitat que s'havia d'argumentar; la constatació que en aquell moment es podia fer política des del periodisme, i un canvi innegable de mentalitat de la societat de l'època, una barreja de contracultura i comunicació de masses.”

Apuntant les “diverses cares de Fuster” i subratllant la seva personalitat “brillant, arriscada i temerària”, el periodista Vicent Sanchis va defensar que Fuster “és una figura incomparable de la literatura catalana”, que ha generat tant devots com detractors acèrrims. Sobre fins a quin punt va adherir les idees marxistes imperants a l'època, va haver-hi diverses opinions, però totes anaven en el sentit d'afirmar l'esperit crític i, sobretot, l'escepticisme vital de Fuster, que, si bé va arribar a afirmar que Brecht era més important que Shakespeare, no deixava de ser tanmateix una afirmació “circumstancial”. En tot cas, Sanchis considera que es tractava d'un “liberal intransigent”, un “escèptic optimista”, “algú que volia canviar el món i dignificar la gent”. Lamentant, com Pons, que és poc llegit va concloure: “Llegiu-lo!”
Darrera actualització ( Dissabte, 24 de novembre del 2012 02:00 )
Publicat a

El Punt Avui. Comarques Gironines 24-11-2012 Pàgina 60
El Punt Avui. Edició Nacional 24-11-2012 Pàgina 36


Diari El Punt Avui - Valèria Gaillard

Origen

http://www.elpuntavui.cat/noticia/articl...

Més sobre Joan Fuster (53)

• Reflexions al voltant del llorentenisme i Fuster (Francesc Calafat) (testimoni, 09/07/2014)
• Fuster íntim (DAVID MIRÓ) (testimoni, 06/11/2013)
• Martí Estruch relata en un nou llibre la relació de Joan Fuster amb Barcelona (notícia, 04/01/2013)