Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
Notí­cies > Cultura
imprimir Imprimir

“Fuster va mostrar a Barcelona el camí per a ser el far de la cultura que es fa arreu l'àmbit lingüístic”

Diari El Punt Avui - Tere Rodríguez. València 19-Nov-2012

Jaume Ciurana Tinent d'alcalde de Barcelona
“Fuster va mostrar a Barcelona el camí per a ser el far de la cultura que es fa arreu l'àmbit lingüístic”
El regidor de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona ha inaugurat les jornades de la Setmana Cultural que la Societat Coral el Micalet dedica a l'assagista de Sueca
Reivindica la vigència del pensament fusterià i insta la capital del Principat a recuperar la complicitat amb la resta del territori
19/11/12 20:31 - valència - T. Rodríguez
[Jaume Ciurana a la seu de la Societat Coral El Micalet. Foto: C. X.]
Jaume Ciurana a la seu de la Societat Coral El Micalet. Foto: C. X.
1
Canals relacionats

Canal: Entrevistes

El tinent d'alcalde i regidor de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació de l'Ajuntament de Barcelona ha sigut l'encarregat d'inaugurar els actes de la Setmana Cultural dels Premis Miquelets 2012 que enguany la Societat Coral el Micalet dedica a l'assagista de Sueca, Joan Fuster, amb motiu del cinquantè aniversari de Nosaltres els Valencians.
Com arriba Jaume Ciurana a Fuster?
El primer record que en tinc és que, a casa meva, entre els llibres del meu pare n'hi havia un de Joan Fuster que es deia Diccionari per a ociosos. De molt petit en començava a llegir algunes definicions, però moltes no tenia encara la capacitat d'entendre-les. Després ja vaig anar coneixent l'obra i el que va significar l'escriptor de Sueca en aquell moment. Per això crec que ara, amb motiu del 50 aniversari de Nosaltres els valencians, valia la pena que férem el que hem fet a l'Ajuntament de Barcelona, editar un llibre que explica una mica, a través dels testimonis, l'estada de Joan Fuster a Barcelona i el que va significar per a la cultura catalana.
Segons la seua opinió, quina és l'aportació més important de l'intel·lectual a la cultura catalana?
Jo crec que per a Barcelona Joan Fuster també va ser un despertador. Ell arriba a Barcelona en un moment en què la cultura catalana estava sota mínims, i ell, en certa manera, ens desperta. Reivindica que Barcelona ha de ser la capital autèntica dela cultura de tots els territoris de parla catalana. Això que ara proposem nosaltres des de l'Ajuntament, té clarament una arrel fusteriana. El seu missatge és un crit d'alerta: “Barcelona, no badeu” que en certa manera deia que si Barcelona se'n sortia, se'n sortiria tota la cultura, i si Barcelona es rendia o es resignava, tots patiríem. Crec que va ser una aportació clarivident, que en aquella època no era gens fàcil. Joan Fuster es va aproximar molt a aquest paper de Barcelona com a far de la cultura que es fa arreu del país.
Té alguna predilecció per algun vessant de Fuster?
A mi en costa molt segmentar-lo. Quan una persona té un compromís amb la cultura, la llengua i el país, crec que en cada moment fa el que considera més útil per expressar les seves idees i el seu pensament. Fuster, l'hem d'agafar com un tot. Probablement hui Fuster seria un fidel analista de la realitat que ens envolta. En els temps que li van tocar viure, és evident que havia d'inclinar-se per un gènere o per un altre en funció de les circumstàncies.
Hi ha algunes veus que qüestionen la vigència del seu pensament. Creu que encara són actuals les seues aportacions?
I tant que sí! Sobretot el valor del compromís, de l'ambició, de l'excel·lència literària, de reconèixer la cultura catalana com un tot. Jo crec que tot això continua vigent i és molt necessari. Les circumstàncies han canviat. Però el valor d'un testimoni, de marcar-se una ambició col·lectiva perviu.
Dissortadament, per a les institucions valencianes, i sobretot per al PP, és un personatge pràcticament bandejat.
Una persona tan potent intel·lectualment no s'oblida mai des del punt de vista del que va dir. Potser part de l'oblit que hi ha al País Valencià és degut al seu èxit. És una forma de ser present. Una persona a qui ningú no importa el que pensa, no mereix cap atenció ni en positiu ni en negatiu. Una persona que avui dia, 50 anys després d'haver escrit Nosaltres els valencians, siga encara objecte de mirades amb recel per part de sectors polítics és la prova que ens demostra que Fuster la va encertar.
Podria explicar el seu projecte de Barcelona com a capital cultural?
Abans, però, m'agradaria explicar quin és el posicionament que pensem que ha de tindre Barcelona en relació amb diversos àmbits. En primer lloc, en relació amb l'exercici de la capitalitat mateixa. Barcelona és una ciutat que si té alguna cosa diferent respecte a la seva mida amb altres ciutats del món és que vol ser la capital d'un territori amb una cultura pròpia, entenent que Barcelona no ha de ser una ciutat franquícia des del punt de vista cultural. Hem de valorar quines són les aportacions que des de la nostra identitat fem als corrents contemporanis. En segon lloc, l'orientació que volem donar a l'Ajuntament de Barcelona és que no ens mirem la cultura com una regidoria estricta que només parla de música, cinema teatre etcètera... sinó que està vinculada també amb altres fronteres del coneixement perquè la societat ja no distingeix algunes de les coses que administrativament encara estan separades. El món de la cultura, del coneixement, de la creativitat i fins i tot de la innovació estan constantment entrellaçats. I en tercer lloc jo crec que el concepte que hem de reivindicar ara per ara és el de la creativitat. Un país sense creadors acabarà sent, des del punt de vista cultural, pobre o franquiciat. Hem de tindre la capacitat no només d'atraure talent de fora, sinó també de generar talent propi; i, per tant, la creativitat és un punt fonamental sobre el qual basar les polítiques culturals.
I quin paper hauria de tindre València en aquest concepte?
Jo crec que la cultura catalana és de les poques del món, en certa menara, que renuncia a ser present en tot el seu àmbit lingüístic i cultural i això s'ha de combatre des de diverses perspectives principalment en la del mercat. Les indústries que fan cultura en català han de ser molt conscients que el seu mercat va més enllà de les estrictes fronteres administratives, per tant, hi ha d'haver una ambició des del punt de vista industrial. Però també hi ha d'haver una ambició des del punt de vista de completar. Jo ho recorde sovint, Barcelona no ha estat sempre capital de la cultura catalana, en el segle XV i XVI ho era València i enlloc no està escrit que Barcelona haja d'ocupar aquest paper i, per tant, tot allò que siga crear sinergies, complementar amb València, Perpinyà, Tortosa, Girona o Tarragona... Jo de vegades dic que Barcelona ha de recuperar la complicitat amb la resta del país. Fa uns quants anys semblava que Barcelona anava a la seva i el país per un altre cantó. Barcelona ha de fer l'esforç per a recuperar aquesta complicitat. Una ciutat no és capital d'un país perquè ella mateixa s'hi autoproclame, sinó perquè els altres li ho reconeguen.
Com es viuen els últims dies de campanya electoral?
Els vivim amb molta il·lusió, amb moltes ganes de bastir un projecte que pague la pena per a la nostra generació, però també per als fills i néts. A hores d'ara, a Catalunya no hi ha cap projecte més il·lusionant que aquesta conjuració col·lectiva per conformar un país que dispose de tots els instruments per a ser considerat com a tal. I dins d'això vull reivindicar el paper de Barcelona en aquest procés. Ningú no s'imagina aquest procés amb la capital en contra, ajuda molt que aquesta estiga convençuda que és la capital d'una nació.
Darrera actualització ( Dilluns, 19 de novembre del 2012 22:32 )
Diari El Punt Avui - Tere Rodríguez. València

Origen


http://www.elpuntavui.cat/noticia/articl...

Més sobre Joan Fuster (53)