Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

El premi Nobel de Literatura 2012, el xinès Mo Yan, arriba per primer cop en català amb la publicació de ‘Canvis'

Diari El Punt Avui - Valèria Gaillard. Barcelona 3-Dec-2012

Confessions d'un Nobel
El premi Nobel de Literatura 2012, el xinès Mo Yan, arriba per primer cop en català amb la publicació de ‘Canvis'
03/12/12 02:00 - barcelona - Valèria Gaillard
[Fotografia d'arxiu de Mo Yan, presa l'agost del 2011 a Pequín Foto: EFE/YAN BO.]
Fotografia d'arxiu de Mo Yan, presa l'agost del 2011 a Pequín Foto: EFE/YAN BO.
1
El nobel xinès retrata la transformació que ha patit la Xina els darrers anys a ‘Canvis'

Com va passar l'any passat amb el poeta suec Tomas Tranströmer, aquest any el premi Nobel de Literatura torna a ser un autor relativament poc conegut al país: només cal dir que, malgrat que Mo Yan és un escriptor de llarg recorregut, especialment prolífic i popular a la Xina, en català no se n'havia traduït encara res. En castellà, un segell de Madrid, Kailas, havia publicat un bon grapat de les seves voluminoses novel·les com ara Grandes pechos amplias caderas (2007); La vida y la muerte me estan desgastando (2010) i Rana (2011).

Ara arriba finalment, de mans de Grup 62, una de les seves darreres obres, Canvis, publicada en castellà per Seix Barral. A mig camí entre la novel·la i l'autobiografia, el llibre –que en comparació amb la resta de la seva producció és força prim– es presenta com un “recull de records”, en què Mo Yan narra experiències de la seva infància i el seu recorregut com a escriptor, una manera velada, en el fons, de repassar la història de la Xina des de la Revolució Cultural fins a l'actualitat. Ras i curt: és una bona manera d'introduir-se, potser no en la seva literatura, però sí en la figura de Mo Yan.

Narrat en primera persona, Mo Yan adverteix que la fiabilitat dels esdeveniments que explica és relativa: es tracta ben bé de records que, de fet, alimenten gran part de les seves obres de ficció, només que aquí els presenta d'una manera oberta i en un to de confessió no gaire compromès, tot sigui dit. “Això és un recull dels meus records i, si hi ha coses que no s'ajusten als fets reals, és perquè ja han passat molts anys i
la meva memòria es desvia”, escriu.

Entre els records, apareix el de la discriminació a escola pel fet de pertànyer a una família de classe mitjana de camperols. En canvi, les filles de quadres del Partit Comunista eren l'elit en un país corrupte: “Com que les havien alimentat bé, havien pujat sanes i amb la pell ben blanca.” També tracta del seu ingrés a l'exèrcit com a única via d'ascens, ja que a l'exèrcit no es tenia en compte l'origen social, i les seves primeres incursions com a escriptor. Relata l'èxit assolit per Sorgo roig (1987) i com va participar en el rodatge de la pel·lícula que la va portar al cinema a la seva població natal, Gaomi, amb una llavors gens coneguda Gong Li, que després va esdevenir una de les actrius xineses més cotitzades.

Els canvis que es produeixen a la Xina en aquest període passen, entre altres coses, per la mort de Mao, el mausoleu del qual va a visitar en el primer viatge que va fer a Pequín dos anys després de la seva mort: “Llavors vaig prendre consciència que en aquest món, en realitat, no hi ha divinitats.” Un altre canvi que constata afecta l'economia privada que en pocs anys “passaria a créixer com el bambú després d'una pluja de primavera i hi hauria [establiments privats] pertot arreu.”

Una novel·la riu

Per assaborir la literatura de Mo Yan, marcada per la violència, el pessimisme i la reivindicació de la dona en una societat tan masclista com la xinesa, res de més bo que enfrontar-se a Sorgo roig, la seva primera gran novel·la, que el va donar a conèixer arreu, i que l'adaptació al cinema de Zhang Yimou va ajudar a estendre. Justament, El Aleph l'acaba de reeditar en castellà. Qualificada de romàntica per la crítica, es tracta d'una novel·la èpica de gairebé set-centes pàgines en què Mo Yan s'endinsa per primer cop en el seu territori natal, Gaomi, a la península de Shandong, per relatar la història d'una saga familiar, des de la seva àvia, una dona obligada a casar-se amb un leprós, fill del propietari d'una destil·leria, fins a l'actualitat, moment en què se situa el narrador. En total, l'obra abasta des del 1923 fins a la dècada dels setanta.

Hi està present la guerra contra els invasors japonesos durant la Segona Guerra Mundial i exhala una violència que, de vegades, es fa difícil de pair per la seva cruesa –hi apareixen escorxaments, violacions, infanticidis i mutilacions diverses...–. Mo Yan projecta una nostàlgia que es materialitza en aquest cereal, el sorgo roig, que es cultiva a Shandong i amb el qual s'elabora un licor de renom. Omnipresent en pràcticament cada paràgraf, el sorgo roig representa el coratge d'un poble que lluita per sobreviure davant de totes les adversitats. En canvi, els anys setanta, quan el narrador torna a Gaomi per recollir material per a escriure una novel·la, ja només es cultiva sorgo hibrid: la decadència és evident. Aquesta visió pessimista de la història la reprendrà a les esmentades Grandes pechos amplias caderas i La vida y la muerte me estan desgastando.

Pow! és la seva darrera novel·la. Es tracta d'una comèdia en què Mo Yan reprèn el to satíric. Està protagonitzada per un monjo que escolta la confessió d'un altre monjo jove, que li explica una història plena de violència i perversió. Kailas ja anunciat que la publicaran en castellà.

Darrera actualització ( Dilluns, 3 de desembre del 2012 02:00 )
Publicat a

El Punt Avui. Edició Nacional 03-12-2012 Pàgina 25


Diari El Punt Avui - Valèria Gaillard. Barcelona

Origen

http://www.elpuntavui.cat/noticia/articl...

Més sobre Traduccions (316)

• Estellés, més universal que mai (notícia, 02/12/2014)
• '"Incerta glòria" és la gran novel·la sobre la guerra civil. I punt' (notícia, 19/11/2014)
• La traducció anglesa del llibre 'Incerta glòria' es presenta avui a Londres (notícia, 14/11/2014)