Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
imprimir Imprimir

“L'escriptor és com el surfista sobre l'onada”

Diari El Punt Avui - Valèria Gaillard. Barcelona 30-Gen-2013

Etgar Keret Escriptor israelià
“L'escriptor és com el surfista sobre l'onada”
30/01/13 02:00 - Barcelona - Valèria Gaillard
[Etgar Keret, ahir a Barcelona, on va venir per presentar ‘De sobte truquen a la porta' Foto: QUIM PUIG.]
Etgar Keret, ahir a Barcelona, on va venir per presentar ‘De sobte truquen a la porta' Foto: QUIM PUIG.
1
Canals relacionats

Canal: Entrevistes

Per primera vegada l'escriptor israelià Etgar Keret (Tel-Aviv, 1967) arriba en català, amb De sobte truquen a la porta (Proa). Ha estat traduït a trenta llengües, entre les quals, l'àrab: “Els meus llibres es venen molt bé en àrab, però no sabem si és perquè tinc lectors o perquè Hammas ha comprat tots els exemplars per cremar-los!” Aquest és el to humorístic que gasta en els seus contes, molts dels quals han estat adaptats al cinema com a curtmetratges. La seva pel·lícula Jellyfish va rebre el premi Càmera d'Or i el de millor pel·lícula i millor guió en el festival de Canes del 2007.
D'on treu la inspiració per escriure les seves històries?
Coses que passen pel carrer, que m'amoïnen, coses tristes, detalls sense interès per a molts, però que jo intento elaborar. El punt de partida sempre és una experiència emocional.
En el primer conte oposa la vida a Suècia a la de l'Orient Mitjà, on tot funciona, diu, a còpia de violència.
Ho faig de manera molt irònica, gens seriosa. Aquí apareix un suec però podria haver aparegut algú altre. No tinc res contra Ikea! La realitat a Israel està com en un volum molt alt i és difícil no parar-hi esment.
En altres reflexiona sobre la relació entre ficció i realitat.
Són dues dimensions que conviuen perfectament i no hi ha cap dicotomia. La pregunta que em plantejo és d'on surt la necessitat d'inventar un conte. L'escriptor de contes presenta unes funcions diferents de l'escriptor de novel·les. Crec que una de les funcions per mi és protegir un ésser estimat o bé escapar de la pròpia realitat.
Tenen una funció terapèutica?
Totalment. Fins ara m'he resistit a sotmetre'm a qualsevol tractament psicològic i en canvi trobo en l'escriptura aquest vessant curatiu.
Per què ha triat el conte?
Té a veure amb la manera d'escriure. Per a molts l'escriptura és una manera de control; en canvi per a mi és descontrol. En un dels contes comparo l'escriptura amb els surfistes, que pugen a l'onada i intenten mantenir l'equilibri mentre dura. Jo faig igual: m'hi poso i espero que el conte em marqui el seu desenvolupament. El conte és un laboratori emocional on posem a prova diferents situacions.
A De sobte... un escriptor és amenaçat a punta de pistola i ha d'inventar un conte: és el somni del creador o el malson?
És una metàfora: no és que els lectors em demanin que inventi contes, sinó que són els contes mateixos que em demanen que els escrigui. Aquesta escena també representa la frustració que sento de vegades quan no puc escriure.
A la faixa del llibre, hi posa: “En l'era del Twitter Keret és el rei.” Com l'han influenciat aquestes noves formes de comunicació en el seu estil?
No tinc ni compte de Twitter i vaig començar a escriure molt abans que aparegués. Potser els meus contes donen la sensació d'immediatesa, però en realitat estan molt treballats. Són com els texans usats, que han de seguir un procés molt llarg perquè tinguin aspecte de gastats. Entenc, però, aquesta comparació amb el Twitter pel tema de la brevetat. Això és conseqüència de la realitat israeliana, sempre sotmesa a una amenaça existencial. Siguis on siguis, a l'autobús, al cafè, a cada hora en punt tothom escolta les notícies i el dia es reparteix en hores. No ens podem parar amb els detalls: tot passa a un ritme vertiginós.
Què en pensa, de la situació política del seu país?
És frustrant. Fins ara els palestins i els israelians eren com dos vaixells que navegaven a prop i era possible establir ponts, però avui dia s'allunyen cada vegada més. La situació és dramàtica perquè tot indica que el pròxim govern també serà de dretes i no crec que s'avanci gaire en les converses per resoldre el conflicte i assolir dos estat separats, que és la millor solució possible.

Darrera actualització ( Dimecres, 30 de gener del 2013 02:00 )
Publicat a

El Punt Avui. Comarques Gironines 30-01-2013 Pàgina 48
El Punt Avui. Edició Nacional 30-01-2013 Pàgina 28


Diari El Punt Avui - Valèria Gaillard. Barcelona

Origen


http://www.elpuntavui.cat/noticia/articl...

Més sobre Traduccions (316)