Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

Xavier Pàmies, trobant el to de 'Victus'

Vilaweb - Montserrat Serra 19-Mar-2013

Dimarts 19.03.2013 14:21

Autor/s: Montserrat Serra
Xavier Pàmies, trobant el to de 'Victus'

El traductor de l'obra del Sánchez Piñol mostra a VilaWeb una trentena de solucions puntuals de la traducció

Xarxes socials
Envia l'article
Imprimeix l'article
Converteix a PDF

El traductor Xavier Pàmies ha de fer un esforç de memòria per recordar la darrera traducció que va fer d'una obra de l'espanyol al català. Perquè sobretot s'ha dedicat a traduir narrativa de l'anglès al català. Però és un dels traductors de més prestigi del panorama actual i el seu rigor i gust literari van fer que l'editora de la Campana, Isabel Martí, li proposés de traduir 'Victus' d'Albert Sánchez Piñol al català. A Pàmies li va fer gràcia l'encàrrec, tan diferent de traduir novel·la anglesa del segle XIX. El repte de 'Victus' era trobar el to. Ens ho explica.

'Darrerament havia traduït força narrativa anglesa del segle XIX i vaig pensar que era una manera de canviar una mica. A més, em va fer una certa gràcia l'encàrrec. Per suposat que traduir 'Victus' era molt més fàcil que traduir novel·la anglesa del segle XIX, però tenia dues dificultats importants que calia salvar: per una banda, trobar el to, entre col·loquia i vulgar, que fa servir Sánchez Piñol, per al català. I ahora, calia respectar el to d'època que té 'Victus' i que Sánchez Piñol devia agafar del dietari del Castellví, d'aquells fragments gairebé literals que incorpora a la novel·la. Perquè avui no s'escriu d'aquesta manera. Per aconseguir aquest to d'època, sí que et diré que vaig consultar el 'Calaix de sastre' del Baró de Maldà, que coincideix amb l'època en què el protagonista de 'Victus', Martí Zuviría, va escriure les memòries, que és a finals del segle XVIII.'

'Pel què fa al to que dèiem, entre col·loquial i vulgar, vaig anar confeccionant una llista, d'entre quatre-centes i cinc-centes entrades de propostes o solucions puntuals a la traducció. Acostumo a treballar d'aquesta manera. I vaig posar la llista a consideració de l'Albert Sánchez Piñol i també de l'editorial, de manera que van poder fer un seguiment de la traducció.'

Xavier Pàmies ens ofereix una trentena d'exemples de solucions puntuals:

-apiolar – liquidar ‘matar’ (460; descarto pelar perquè l’he fet servir poc més amunt traduint un altre verb sinònim)

-azotar. a. la lengua – picar la cresta ‘renyar’ (563)

-bandido. un b. de postas y caminos – un saltejador de postes i camins (una ocurrència en cat. i una en cast. al Google; ho trio perquè just a continuació tradueixo forajido per bandoler i l’opció bandit s’hi mossegaria) (398)

-barahúnda – eixordadissa (499, 585; opció: fragor, però ja s’ha fet servir traduint fragor cast. mateix i algun altre terme)

-barriobajero – bast (acc. 3 DRAE) (212)

-bicharraco – canalla (403)

-bizarro – ardit (adj) (279)

-blandengue – fluix (opcions: mitja tita, mitja merda) (60, 197 definint figa tova, cf. figa blana a l’Alcover-Moll)

-bravucón – perdonavides (125)

-bulto. escurrir el b. – esmunyir-se (opció: fugir d’estudi) (269); fotre el camp ‘fugir’ (523) / (tirar) a b. – (tirar) sense engaltar (520, 568)

-cazurro – cabut (350, trad. lliure, v. context)

-chucherías – quinquilleria (amb el sentit de ‘bagatel·les’ utilitzat en textos antics, incloent-hi el baró de Maldà) (53)

-chulapón – bufat ‘vanitós, petulant’ (287)

-chupaletras – lletrut (364)

-desangelado – sense encís (Madrid, 248)

-dinerito. un d. – uns calerons (314, 320) / el d. – els calés (319)

-mariposón – cursi (opcions: carrincló, quico) (14)

-mercachifle – mercader (que en cat. ja s’utilitza normalment en sentit despectiu, més que en cast.) (321)

-mochales – tocat de l’ala (111)

-paisanaje. el p. catalán – la població catalana ‘el conjunt d’habitants de Catalunya’ (403, 407) / el poble català (597)

-pájaro – bergant (151, 222) / paio (463)

-pajarraco – gat vell (‘hombre disimulado y astuto’, acc. 2 DRAE) (104) / element ‘subjecte, individu’ (460)

-picolisto – mestretites (166)

-pueblucho – poble de mala mort (144, 151, 410)

-redomado – rematat (imbècil, 213)

-sopa. s. boba – sopes de pobre (554)

-tacha. sin t. – d’una peça (heroi, guerrer, 564 [dues vegades])

-verdulería – olla de grills (fig.) (320)

-zalamería – falagueria (256)

-zorro. z. listo – gat vell (345)
Vilaweb - Montserrat Serra

Origen

http://www.vilaweb.cat/noticia/4096832/2...

Més sobre Traduccions (316)

• Estellés, més universal que mai (notícia, 02/12/2014)
• '"Incerta glòria" és la gran novel·la sobre la guerra civil. I punt' (notícia, 19/11/2014)
• La traducció anglesa del llibre 'Incerta glòria' es presenta avui a Londres (notícia, 14/11/2014)