Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
Notí­cies > Cultura
imprimir Imprimir

Partal, Junqueras i un estat que no té por dels seus ciutadans

Vilaweb - Montserrat Serra 16-Abr-2013

Dimarts 16.04.2013 06:00

Autor/s: Montserrat Serra
Partal, Junqueras i un estat que no té por dels seus ciutadans

Crònica de l'acte de presentació del llibre de Vicent Partal, 'A un pam de la independència', amb la participació d'Oriol Junqueras

Xarxes socials
Envia l'article
Imprimeix l'article
Converteix a PDF

La presentació del llibre del director de VilaWeb, Vicent Partal, 'A un pam de la independència' (la Magrana), acompanyat del president d'ERC, Oriol Junqueras, es prefigurava com un debat obert i ric. I no va decebre. Partien d'un esquema definit per tres grans temes: el poder del poble, els processos d'independència recents a Europa, i el país que volem. Uns temes que són àmpliament tractats al llibre. Tots dos teníen molt a dir i a confrontar. I sabien que en temes tan sensibles com la llengua toparien. El debat estava servit.

L'auditori del grup editorial RBA era ple a vessar. Gent molt diversa amb un seguit de personalitats polítiques i culturals. I molts lectors de VilaWeb, que volien viure en directe el cara a cara entre el director del principal diari digital del país i el president del principal partit independentista del país.

L'acte també va congregar força periodistes, que van recollir les primeres imatges curioses abans de l'inici del diàleg, quan el protocol va col·locar de costat el nou secretari general de la presidència del govern, Jordi Vilajoana, amb el diputat de la CUP David Fernández. Al seu darrere s'asseien Salvador Cardús i Ferran Requejo, dos dels membres del Consell assessor per a la transició nacional. I a l'altre costat s'hi podien veure els arquitectes Oriol Bohigas i Bet Galí, l'artista plàstic Antoni Llena, el creatiu i il·lustrador Juste de Nin, l'actriu Sílvia Bel i l'escriptor Albert Sánchez Piñol, la també actriu Lloll Beltran i el poeta i cantant Celdoni Fonoll, i més enllà el president de la secció filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, Isidor Marí, el comunicador Joaquim Maria Puyal, diversos membres rellevant de l'ANC i molts d'altres. Entre el públic també una important representació del cos consular a Barcelona, atents al procés polític que viu el país.

Eren les 20.10 que apareixien dalt de l'escenari els dos protagonistes, Vicent Partal i Oriol Junqueras. Va fer una breu presentació el director editorial del grup RBA, Joaquim Palau, que es va referir a dos cites de Soló d'Atenes recollides per Plutarc a 'Vides paral·leles': Soló parlava d'apropar les lleis a les coses més que apropar les coses a les lleis. I també una vegada van preguntar a Soló quina era la ciutat més culta (o més ben administrada, segons la traducció). Ell va respondre que era aquella en què l'home que no ha estat mai injuriat persegueix la injúria perpedrada a algú altre, com si l'haguéssin injuriat a ell. I amb aquestes cites suggerents, es va iniciar el diàleg.

Vicent Partal va dir que era un acte estrany on a ell, que és periodista, li tocava parlar de política, i al polític li tocava fer de periodista. Partal va dir que el procés d'independència ja no es trobava a un pam, sinó només a tres dits, referint-se al títol del llibre.

Oriol Junqueras va preguntar a Partal sobre si era més partidari d'anar definint un model d'estat, de parlar no només dels mals de viure en l'estat actual sinó també de les bondats del nou estat, per contribuir a convèncer els indecisos o, per contra, evitar d'encallar-se en el 'com' mentre no tinguem estat, perquè de moment podria ser un debat estèril.

Vicent Partal va ser clar i va recordar que ell era partidari de definir el model d'estat i que en el llibre en parlava abastament: 'A mi la proposta ben recent que han fet l'Arcadi Oliveras i la Teresa Forcades d'aportar una idea de l'estat que volen m'ha semblat molt bé. Ja sabem que hi ha coses sobre les quals no estarem d'acord els uns i els altres, però jo tinc una idea de l'estat que vull. I ara no espanyolitzarem el procés, tement el que diguin els ciutadans del futur estat: jo vull un estat dels ciutadans, que admeta la diferència, on ser diferent siga bo, que tinga polítiques socials avançades, amb un sistema educatiu públic exclusivament… La independència no passa de la nit al dia. No és com la nit de reis. L'endemà no ha canviat res, però és en els deu anys posteriors que tot canvia. La independència és un procés inevitable, de manera que és bo que pensem i debatem quin model d'estat volem, fins i tot ideològic.'

Aleshores Oriol Junqueras manifesta les ganes d'intervenir, al marge de fer preguntes, perquè vol rebatre alguns dels primers arguments esgrimits per Partal. I diu: 'La nit de la independència no és la nit de reis, perquè al llarg de la història hem après que ningú no ens regala res. Jo també vull un estat que no tingui por dels seus ciutadans ni de la dissidència. I això és un tema novedós, perquè l'estat espanyol ha tingut sempre por dels seus ciutadans, i ha combatut les minories amb persecussions als jueus, als moriscs, per qüestions de llengua i de religió, i va crear una inquisició espanyola que es va resistir a abolir i no va decaure fins entrat el segle XIX. I va deixar de prohibir llibres quan, literalment se'n publicaven tants que els censors no donaven l'abast de llegir-los. Jo vull un estat basat en la confiança amb els ciutadans. Sembla una idea intangible, però és ben real. I em recorda la cita de Soló de l'inici.'

Aleshores Junqueras va obrir un nou tema preguntant a Partal, a partir de la seva experiència com a periorista internacional que ha viscut de prop uns quants processos d'independència recent, que com es viu la dissidència i com s'aconsegueixen els consensos.

Partal va parlar del procés d'independència a Eslovènia i va ensenyar una fotocòpia del discurs que va fer Milan Kucon durant la declaració d'independència. I en va llegir uns fragments. I va recordar la solemnitat amb la qual es parlava del procés d'independència, com ara fa el president Mas, el diputat Juqueras o el diputat David Fernández. Però que la solemnitat del procés es va acabar amb l'arribada de l'estat. I va afegir: 'La consciència de la gent és sorprenent. El ministre de defensa d'Eslovènia que van nomenar era un conegut meu, que era objector de consciència. Un cop proclamada la indepencència, un dia anat amb ell en cotxe, li vaig preguntar perquè encara portava les sigles de Iugoslàvia al cotxe si ja no era iugoslau. I li va costar d'entendre.'

Continua Partal: 'El consens l'ha de bastir la societat, i és el consens social el que ens ha de fer funcionar com a estat. És molt important això i a mi no em fa cap por, perquè no he vist cap procés com el nostre. A Estònia, tres anys abans de la independència no hi havia cap independentista. L'eix central de la sobirania és el mètode, la democràcia. Això és el que ens fa imbatibles, i això és el que fa difícil justificar la negativa d'Espanya, la seva actitud contra la consulta. Construir el consens és tasta fonamental dels polítics, però no només.'

I Junqueras: Sí, és feina de tota la societat, de tots els ciutadans. La creació de l'ambient que permeti avançar cap a la indepenència és una feina col·lectiva. Però tornant a la relació dels eslovens amb Iugoslàvia, és un exemple que em va molt bé per explicar que és una evidència que jo visc cada dia al meu poble i a molts altres indrets: que aquí la gent pot votar un alcalde independentista i alhora sentir-se espanyola. Hi ha gent que emocionalment, futbolísticament, se sent espanyola, però que políticament no ho és. En aquest sentit, necessitem un país amb una identitat política compatible amb altres identitats (lingüístiques, futbolístiques, religioses…). Aquí discrepen una mica, oi?'

Partal: 'Una mica prou. A veure ho explique: l'Oriol va fer una proposta d'oficialitat tan del català com de l'espanyol pel nou estat. Però al meu entendre, per motius estadístics, tots els estats que han fet cooficials dues llengües, en poc temps han perdut la pròpia quan és minoritària. Jo en el tema de la llengua propose no tenir cap llengua oficial i que la llengua nacional sigui el català i prou (i l'occità a l'Aran). I després deixar que les institucions i organismes declaren llengua de treball les que vulguen però sempre amb el català com a referència màxima. Perquè un hospital no pot declarar unes llengües com a llengues de treball i el parlament unes altres? Per què totes les comarques i ciutats haurien de tenir el castellà també com a llengua oficial?.'

Junqueras: 'El català ha de ser la llengua nacional, la llengua de les institucions i la llengua vehicular del sistema educatiu, però l'estat ha de donar garanties als ciutadans castellanoparlants que es podran adreçar a l'administració pública en la seva llengua materna. Pensa que en una ciutat com Sant Boi, els 80% i 90% dels que hi viuen són castellanoparlants. Ara, si n'hem de dir llengua oficial o d'una altra manera, estic disposat a parlar-ne, però hem de donar garanties.'

Junqueras posa un nou tema sobre la taula, un altre tema en el qual es troben en desacord: el sistema educatiu, que Vicent Partal anteriorment ha defensat com a públic només: 'No estic d'acord en aquest sistema educatiu a la francesa que proposes, un sistema públic exclusiu. Trobo que hi ha una tradició fortíssima en l'educació concertada i privada, i entrem en un debat també sobre la llibertat de consciència. Jo considero que seria bo que a Catalunya es continués amb un sistema educatiu que combinés el públic i el privat, amb un estat que protegeixi el sistema públic.'

Vicent Partal li va respondre: 'En la nostra societat de la informació, l'escola és l'anivelladora social per excel·lència a l'hora de superar les barreres socials. La majoria de països d'Europa només tenen un sistema públic i si ací tenum també el privat és perquè l'església catòlica era forta al 1979. Però això ja no es justifica' va afegir abans d'aclarir que escola pública no és incompatible amb llibertat i autonomia i de remarcar que aquests debats són els que baixen la indepencència a peu de terra. Podem discutir si en el futur estat voldrem centrals nuclears o no en voldrem i tants altres temes. És fascinant. Quan pense que ens han precedit generacions que només van poder resistir… I nosaltres tenim un full en blanc per dibuixar! Això és el més apassionant de tot.'

Continua Partal: 'I la importància de reconèixer que és un moviment popular el que fa possible la independència. Quan érem joves i marxistes parlàvem de moviment nacional popular (i en aquest moment ensenya una papereta del referèndum d'Arenys de Munt signada pels organitzadors del referèndum, el llavors alcalde Carles Mora, l'Alfons López Tena i Josep Manuel Ximenis, l'alcalde actual). Aquell dia vaig entendre que allí començava tot, pel poder popular que té el referèndum, que és la força del procés. I la gent està traquil·la i té confiança en el poder enorme que té. Us explicaré que la vegada que he viscut el poder popular més de prop va ser a Sudàfrica, durant les eleccions que havien d'abolir l'Apartheid: la gent negra havia eixit al carrer, anava molt ben vestida, i feia unes cues immenses per anar a votar. I tothom duia una papereta a la mà! Quan a Arenys vaig veure la gent amb la papereta a la mà vaig pensar: 'S'ha acabat, mana la gent'. I el que no pot ser és que el poder de la gent només servisca per canviar la bandera. S'han de canviar moltes altres coses. Sabeu què fou el més impressionant de la manifestació de l'Onze de Setembre? L'alegria de la gent.'

Junqueras, en el seu paper d'entrevistador, aleshores va preguntar com s'imaginava el director de VilaWeb la democràcia de la Catalunya independent, si pensava en una pràctica constant dels referèndums. I Partal va respondre que 'jo partisc del convenciment que a mi em correspon un vot i que aquest país serà el que el país vulga, el que la seua majoria diga que vol ser'.

Tanmateix no se'n va esta de dir que 'jo vull una democràcia més avançada i això vol dir més participació. Jo no vull una constitució a l'espanyola que se centre en allò que no puc fer. Jo vull una constitució senzilleta i portar els deu temes més polèmics a referèndum (si volem formar part de la Unió Europea, si volem centrals nuclears, si apostem per l'ensenyament públic…). Estic molt content de la cohesió social del país, que és altíssima. I en això s'ha de reconèixer la feina que ha fet molta gent. Però hem d'aconseguir transformar la cohesió. Sovint fem moltes coses pensant en Espanya o en França. Però nosaltres no serem mai un gran país, hem de saber quin nivell d'estat necessitem. Eslovència té quinze ambaixades només. Nosaltres potser no en necessitaríem més de vint…'

Junqueres, amb sentit de l'humor li contesta: 'Home, potser són massa poques.' I pren el relleu: 'A mi el que em sembla és que si la majoria de països europeus s'han constituït durant el segle XX, és en aquest segle XX que han declarat la independència, hauríem de trobar el nostre procés com una cosa ben normal, perquè és una manera de sumar-nos a la normalitat democràtica del continent europeu en el conjunt del segle XX. I hauríem de reflexionar el perquè a la gent no li sembla tan normal.'

Aleshores Vicent Partal mostra el visat número 9 per entrar a Lituània i explica: 'A vegades la independència arriba per casualitat. En el cas de Lituània, va haver-hi el cop d'estat a l'URSS i les coses es van precipitar. I vaig aconseguir ficar-me en una avioneta cap a Lituània amb una vintena de periodistes més i quan vam aterrar ens esperava la KGB a l'aeroport. En mig dels caos ens van deixar passar però poc abans d'eixir al carrer, ens vam trobar amb tres homes amb camisa verda i la bandera lituana que ens van parar i ens van expedir aquest visat. Què vol dir això pensant en el procés d'independència? Nosaltres tenim dues opcions: fer el procés d'acord amb Espanya i negociar quan siguem independents, o fer una proclamació unilateral d'independència. I en aquest segon cas haurem de fer dues coses: anar a la Cort Internacional de Justícia de la Haia i controlar el territori. Algú haurà d'anar a la delegació del govern i convidar la senyora de los Llanos a agafar el TGV o, si decideix quedar-se, recordar-li que no podrà abandonar la delegació del govern, edifici que haurà de ser custodiat pels mossos d'esquadra.'

Junqueras va preferir respondre com a historiador i no com a polític: 'El 14 d'abril de 1931, Macià va prendre possessió del govern civil acompanyat per joves de la CNT-FAI per defensar la República catalana. Amb això vull dir que en aquest tipus de processos hi ha gent no convençuda que s'acaba trobant en mig del procés i jugant un paper decisiu. És un element molt interessant de reflexió pels que no estan convençuts.'

I a la recta final del diàleg, Junqueras dóna el titular a la premsa política: 'ERC no renuncia a cap via democràtica per aconseguir la independència. Hi ha 195 estats a l'ONU (i dos no oficials). D'aquests 195 només 21 va fer un referèndum per ser reconeguts. No ens podem tancar cap via democràtica mentre sigui legítima. Com deia Soló, acostar les lleis a les coses. Fa vint-i-sis segles que els grec ja van entendre com es fan les coses. Així que ho farem per alguna d'aquestes vies democràtiques.'

L'acte el va tancar Vicent Partal tot dient: 'Estic content de viure aquest moment històric extraordinari, és un honor caminar al costat de tanta gent. És un moment que hem d'aprofitar. I també us volia dir que quan era xicotet l'Empar, em va explicar que estat i nació no eren el mateix, i que valencians i espanyols no eren el mateix. De manera que quan proclamem l'estat propi també haurem de recordar que l'estat i la nació no són el mateix i que si l'estat va d'Alcanar a La Jonquera la nació sempre anirà de Salses a Guardamar i de Fraga fins a Maó.'

Un gran aplaudiment, feia una hora que els dos protagonistes parlaven, va donar per tancat l'acte i va deixar pas a una trobada informal de les prop de tres centes persones aplegades a l'espectacular auditori de RBA.
Vilaweb - Montserrat Serra

Origen


http://www.vilaweb.cat/noticia/4105550/2...

Més sobre El català, única llengua oficial a la República Catalana? (114)