Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

És molt senzill, digueu-ne també català

Diari Avui - Ester Pinter. VALÈNCIA 28-Mai-2005

Un estudi aporta raons jurídiques, històriques i socials per trencar el tabú del nom de la llengua dels valencians
Ester Pinter
VALÈNCIA

D es de la Transició fins ara, en el discurs dominant del País Valencià s'ha imposat que el que és políticament correcte és fer un ús exclusiu del terme valencià per referir-se a la llengua, en detriment del de català. El fet que a l'Estatut d'Autonomia valencià signat el 1982 s'exclogués aquesta denominació i s'optés únicament per la de valencià és sens dubte l'origen del fenomen. La pressió del moviment secessionista lingüístic va fer efecte en aquell moment i va continuar fent-ne en la següent etapa socialista, del 1983 fins al 1995. El partit socialista governant va optar per defugir el conflicte del nom desterrant completament el terme català i va confiar que posteriorment a la promoció del valencià, sobretot a les escoles, ja s'aniria assumint la unitat de la llengua i conseqüentment també el nom de català.
Els juristes Alfons Esteve, Francesc Esteve i Mercè Teodoro, autors d'un informe sobre el reconeixement del català com a llengua oficial i pròpia del País Valencià titulat El nom, la unitat i la normalitat, critiquen que això que esperaven els socialistes no s'ha donat i que el conflicte sobre el nom i la unitat del català continua viu. Al seu parer, del desterrament del nom de català practicat pels socialistes s'ha passat a la persecució duta a terme pel Partit Popular governant a través d'accions clarament secessionistes.
Ara, amb el seu informe, patrocinat per l'Observatori de la Llengua Catalana i Acció Cultural del País Valencià, aquests tres juristes volen trencar el tabú, propiciat sobretot pels polítics, de no dir-ne català, de la llengua, i tornar a la normalitat. Tots tres defensen que en els nivells formals s'ha d'emprar aquesta denominació i que és tan vàlida com la de valencià per raons lingüístiques, històriques, socials i jurídiques.
Totes les universitats del món reconeixen la unitat. Els diccionaris de la RAE i de l'IEC anomenen català el valencià i fins i tot l'Acadèmia Valenciana de la Llengua s'ha pronunciat en aquest sentit. Pel que fa al fonament social, els tres juristes aporten una enquesta del 1992 de la direcció general de Política Lingüística, en què s'afirma que un 50% de la població valenciana creu que el valencià és una llengua compartida amb Catalunya i que un 44% sosté que aquesta llengua comuna pot anomenar-se català. Contràriament, el 42% creuen que és un idioma independent i el 8% diuen no saber-ho o no es pronuncien.
Alfons Esteve, Francesc Esteve i Mercè Teodoro apunten que encara que aquestes xifres corresponen a fa més d'una dècada, "les tendències que es dibuixen revelen dades notablement més positives". L'enquesta concloïa que el reconeixement de la unitat de la llengua creix, en relació directament proporcional al nivell d'instrucció, entre els més joves i entre els sectors productius considerats capdavanters en les societats avançades.
Al factor històric -"tots els testimonis històrics parlen tant de català com de valencià"- hi sumen finalment el jurídic. Així, remarquen el gran valor de la sentència del Tribunal Constitucional del 21 d'abril del 1997, en què es va reconèixer a la Universitat de València el seu dret a anomenar la llengua pròpia també català o les últimes set sentències del Tribunal Superior del País Valencià respecte a les oposicions docents en què es reconeix la unitat de la llengua catalana.
Diari Avui - Ester Pinter. VALÈNCIA

Origen

http://www.avui.com/cgi-bin/resultat?htt...

Més sobre Sobre el nom de la llengua (49)

• Països andorrans (Sico Fons ) (testimoni, 17/06/2013)
• Tres casos (Joan Mir) (testimoni, 16/05/2013)
• Amics, parlem Lapao (ROSAMARIA CENDRÓS. Barcelona) (testimoni, 15/05/2013)