Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
imprimir Imprimir

Sembles una nina!

Diari de Balears - LAURA LÓPEZ 23-Jun-2008

Ara | Horitzons
Sembles una nina!
“Las miembras” d’Aído treuen a la palestra el debat sobre el llenguatge sexista
Laura López | 23/06/2008 | Vistes: 29
Valoració

* Currently rated 0 star(s) on 5
* Rate it 1 stars
* Rate it 2 stars
* Rate it 3 stars
* Rate it 4 stars
* Rate it 5 stars

"Sembles una nina" és l’expressió que s’empra per dir a qualcú que és feble i que tampoc no resisteix gaire o "és collonuda" es diu d’una determinada cosa perquè és extraordinària.

Són d’aquestes expressions sexistes que, de tan col·loquials com són, passen desapercebudes i sovint no generen cap reflexió. Però, és sexista la llengua per ella mateixa o ho és l’ús que es fa d’ella?

"Estoy convencida de que el compromiso con la igualdad de los miembros y miembras de esta Comisión...". Ha de passar qualque cosa com que una ministra pronunciï aquestes paraules perquè tothom es posi les mans al cap i el debat comenci a rutllar. Aquest discurs de Bibiana Aído, ministra d’Igualtat, en la seva primera intervenció al Congrés dels diputats per explicar les línies mestres del seu departament en la legislatura, han tret a la palestra l’ús del llenguatge sexista.

El mot "miembra" no està reconegut pel diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola. No se sap si Aído ho esmentà de manera conscient en deferència al col·lectiu feminista o simplement perquè aquella comissió està integrada per membres homes i membres dones. Segurament ensumant-se la repercussió mediàtica, poc després Aído excusà el seu "lapsus" alegant que havia estat produït per un viatge recent a Llatinoamèrica, on segons ella s’empra l’expressió. Al mateix temps, la ministra reivindicà, però, poder obrir el debat per incloure determinats termes com aquest en els diccionaris.

En aquests dies els articulistes d’arreu de l’Estat s’han fregat les mans i n’han omplert planes d’opinió amb virulents comentaris contra Aído. Diversos intel·lectuals espanyols com Javier Marías, Fernando Savater o Juan Manuel de Prada, han dit que la ministra no just cometé un error, sinó "una ximpleria", "una bestiesa" i un "feminisme salvatge". Mentre, el membre de la RAE Gregorio Salvador considera que Aído usà el terme "conscientment", perquè és "defensora de tots aquells romanços, de la confusió de sexe i gènere". I encara més. Sobre la seva petició per incloure "miembra" en la RAE, diu que "sempre tenim bojos que demanen coses peregrines" i continua: "Tanta sort que quasi mai ningú no està sol dins la seva pròpia estupidesa, sempre té acompanyants".

Deixant a banda les desqualificacions, el darrer "argument" de Salvador cau pel seu propi pes: no s’accepten ja termes com cancellera o consellera, que abans es consideraven incorrectes?

En català, com en la resta de llengües llatines, el gènere masculí té doble valor, com a específic (referit al sexe masculí) i com a genèric (referit als dos sexes). El femení, però, just pot usar-se de manera restrictiva. Allò que tracten de fer els defensors del llenguatge no sexista —i on hi ha majors discrepàncies entre els lingüístes— és fer caure aquest masculí genèric en determinats missatges en què produeix ambigüitats que arriben a discriminar i ocultar la dona.

Aquesta promoció de l’ús d’un llenguatge no sexista, que alguns han titllat de "bajanada de feministes", és l’eix central des de fa temps de diversos estudis de gènere. Les institucions i l’Administració també s’hi han ficat darrerament. A Balears, l’Institut de la Dona edità la passada legislatura una col·leció de guies per promoure l’ús del llenguatge no sexista en àmbits específics.

El problema és que fer caure l’home del pedestal per posar-lo al mateix nivell de la dona no es just qüestió de paraules. Hi ha qui defensa que forçar un canvi en el llenguatge basat en la creència que aquest no tracta d’igual manera dones i homes és exagerat. De l’altre costat de la tanca se situen els qui mantenen que una determinada manera de parlar ja dóna una determinada concepció del món i que, per tant, el llenguatge reflecteix la visió sexista de la realitat. Prioritari o no, el debat resta obert símptoma que qualque cosa està canviant.

Diari de Balears - LAURA LÓPEZ

Origen


http://dbalears.cat/actualitat/Ara/sembl...

Més sobre Sobre la llengua (243)

Destacats