normalitzacio.cat

anl@normalitzacio.cat

Valencianista convençut

Diari Avui - Ester Pinter. VALÈNCIA 23-Jun-2008

Surt publicada una obra teatral inèdita de l'escriptor i periodista Martí Domínguez i Barberà, coincidint amb el seu centenari
Valencianista convençut
Ester Pinter
Martí Domínguez i Barberà va ser un home polifacètic que va escriure novel·les, teatre, poesia i assajos

Martí Domínguez i Barberà va ser un home polifacètic que va escriure novel·les, teatre, poesia i assajos
ARXIU

Quan Joan Fuster començava a treballar en Nosaltres el valencians (1962), va afirmar que Alma y tierra de Valencia (1941), de Martí Domínguez i Barberà, era l'única aproximació al País Valencià que s'havia publicat fins aleshores. El seu autor, nascut un 21 de juny de fa cent anys a Algemesí, apuntava en aquell llibre "una concepció plural d'Espanya i una certa sensibilitat valencianista, malgrat el context de l'època".

D'aquest valencianisme incipient, del qual exerciria tota la seva vida fins al punt de costar-li l'exclusió, en parla Agustí Colomer al pròleg d'Isaïes, profeta de Nadal, una obra religiosa inèdita que Martí Domínguez va escriure fa 43 anys i que ara ha publicat l'editorial Denes.

Colomer no es cansa de reivindicar aquest periodista i polifacètic autor de novel·les, teatre, poesia i assajos que, tot i haver arribat a vendre fins a quatre edicions de la seva peça teatral més important, No n'eren deu? (1960), ha estat sempre "bastant oblidat i considerat com un autor menor". Martí Domínguez (1908-1984) és conegut sobretot per haver estat director del diari Las Provincias entre 1949 i 1958. El seu discurs València, la gran silenciada, que va pronunciar com a mantenidor de la Fallera Major de València el 1958 en el marc de la commoció per la greu riuada que va afectar València el 1957, li va suposar l'expulsió del diari per la pressió de les autoritats franquistes.

Aquell discurs, com remarca Agustí Colomer, "no només era una reivindicació davant la manca d'interès del govern espanyol per València, sinó també una crítica oberta a l'actitud dels mateixos valencians davant el seu destí, a l'abandó de la seva llengua i la seva identitat". A partir d'aquell moment, va ser un proscrit a la seva terra i ja no va poder publicar mai més en cap diari important. Fins a la mort, Martí Domínguez va tenir una sensació de persecució que, tal com explica el seu nét i també escriptor Martí Domínguez, "va impregnar tota la família". La seva producció literària es faria des d'aleshores més intensa. Obres com Els cignes fora l'aigua o L'ullal són algunes de les més representatives.

Tot i la seva afiliació a la dreta burgesa, Domínguez i Barberà va ser una persona de tarannà liberal. Malgrat les fortes discrepàncies amb Joan Fuster, no va dubtar a sortir en la seva defensa quan aquest va patir atemptats. Va mantenir igualment tertúlies i picabaralles amb el mateix Fuster, Sanchis Guarner, Xavier Casp i Enric Valor, però, com assegura Colomer, fins al final va ser "un valencianista insubornable".

* Imprimir
* Enviar
* Agregar

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 37. Dilluns, 23 de juny del 2008

Paraules clau: Domínguez, Martí, Barberà, València, Colomer, Valencianista, Fuster

Diari Avui - Ester Pinter. VALÈNCIA