Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
imprimir Imprimir

Abelard Saragossà: «El model lingüístic de Fuster només té com a destinatari el gremi dels lletraferits»

Levante - Alfons Garcia, València 15-Nov-2007

El professor de la Universitat de València Abelard Saragossà (Silla, 1954) presenta hui a l´edifici de La Nau el seu últim llibre, «Reivindicació del valencià. Una contribució» (Tabarca), que va rebre el premi d´Assaig de la Generalitat.
Alfons Garcia, València
-El seu llibre és una reivindicació del valencià davant el castellà o davant el nom de català?
-El títol ve d´una investigació lingüística que vaig fer el 1997. Mirant la qüestió de la concordància del participi vaig arribar a la conclusió que el valencià tenia una evolució més ràpida que la resta d´àrees del domini. Els lingüistes tendim a confiar poc en el valencià i això no és cert.
-Ja. Triomfa el barceloní?
-Més que el barceloní, el Noucentisme va mitificar la parla entre Barcelona i Girona.
-Recomana el camí de l´Edat Mitjana en la qüestió del nom. Vol dir que cal emprar «llengua valenciana» però sense qüestionar la unitat?
-Crec que si volem potenciar l´ús social del valencià hem d´arribar a una solució sobre el nom de la llengua. I si volem arribar a una solució, hem d´evitar actuacions poc honrades. La primera és insistir en el nom de valencià però ignorar totalment balears i catalans. Formem part d´una mateixa llengua i si estem coordinats guanyem tots. L´altra actitud poc clara són aquells que accepten el nom de valencià però no l´usen. Durant el segle XIV ací estava creant-se una societat i jo interpretaria l´èxit aleshores del nom de valencià d´esta manera: per a crear la consciència de poble utilitzaven el nom de la llengua. I això és aplicable a l´actualitat.
-El perill no és que la diferenciació de noms comporte a la llarga una diferenciació d´idiomes?
-Les llengües, els noms, les normatives, són qüestions inseparables. El que hem de fer és marcar una jerarquia i, per a mi, mentre no ens fiquem d´acord sobre el nom de l´idioma serà un factor en contra de l´ús social.
-Continua defensant la fòrmula valencià/català?
-A l´exterior si. Internament l´únic nom seria el de valencià, perquè afavoreix la cohesió de la societat i pot augmentar la consciència de ser valencians.
-Diu de Fuster que la seua posició sobre la llengua culta es «poc racional». Vist des de la psicoanálisi, no és com si els filòlegs actuals hagueren de matar el pare?
-El que he fet és analitzar les cartes que Fuster i Sanchis Guarner s´escriuen sobre el tema de la llengua i en les de Fuster només trobe opinions. En les de Sanchis si que trobe argumentacions. I amb opinions no es pot convèncer l´altre. Això implica una posició poc racional i, per tant, al menys en este tema i en estes cartes desdiu la imatge de Fuster com a persona racionalista.
-Cal passar l´etapa aleshores de la mitificació fusteriana?
-Un linguista barceloní, Sebastià Bonet, que s´ha dedicat a estudiar gramàtiques valencianes i balears, diu que el model lingüístic de Fuster només té com a destinatari el reduit gremi dels lletraferits. No és aplicable a la llengua oral culta. Això és molt negatiu en el segle XX.
-Defensar acostar la llengua culta a l´oral no és donar la raó a Casp i aquells que proposaven escriure com parla el poble?
-No. Crec que el plantejament és el de Sanchis Guarner, que escriu el 1950 una gramàtica que està destinada a les persones de cultura mitjana, no als quatre poetes. Si escrius d´una manera i parles d´una altra radicalment diferent és que alguna cosa falla.
-L´Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) és un bon invent i està fent bé la seua feina?
-Vaig ser dels pocs lingüistes que va escriure a favor de l´AVL. Tot allò s´ha verificat i està funcionant bé pel que fa a la normativa lingüística, però té moltes potencialitats i algunes s´estan desplegant molt poquet. No té poder sobre la política lingüística, que depén del partit que guanya les eleccions, però pot opinar i això és molt important. Hauria també de treballar molt sobre la llengua culta: quines coses cal canviar, promoure investigacions i congressos, incidir en els mitjans?
-Parlar tant del nom i de normatives no és parlar del sexe dels àngels? No caldria potenciar l´ús?
-Estic d´acord. La possibilitat de futur del valencià passa per dos condicions: una, que la societat augmente la consciència de ser valenciana i altra, que la llengua siga un factor important en eixe augment.
Levante - Alfons Garcia, València

Origen


http://www.levante-emv.com/secciones/not...

Més sobre Sobre el nom de la llengua (49)

Destacats