Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

El català és un requisit per als funcionaris amb la llei a la mà

Diari de Balears - Lluís Planas 7-Abr-2009

Balears | Política
El català és un requisit per als funcionaris amb la llei a la mà
Experts en Dret assenyalen que les lleis de normalització i funció pública vigents a les Balears regulen l’exigència de l’Administració
Lluís Planas | 07/04/2009 | Vistes: 365
Valoració

* Currently rated 5 star(s) on 5
* Rate it 1 stars
* Rate it 2 stars
* Rate it 3 stars
* Rate it 4 stars
* Rate it 5 stars

L’Administració té el deure de garantir el dret dels ciutadans a usar la llengua catalana i, per tant, el seu coneixement és una obligació per als treballadors públics, com també un requisit per a l’accés a la funció pública. Això és així amb la llei a la mà, just per l’aplicació de la normativa autonòmica vigent des dels anys 80, sota el mandat dels governs del PP, i encara que l’Estatut d’Autonomia no estableixi el deure genèric de conèixer el català. dBalears ha copsat l’opinió d’experts juristes sobre la qüestió dels drets lingüístics a les Illes, coincidint amb la polèmica pel decret de la Conselleria de Salut per a l’exigència de coneixements lingüístics en les ofertes públiques d’ocupació al sistema sanitari i la resposta des de determinats sectors segons la qual no existiria cobertura legal perquè el coneixement del català sigui un requisit per als funcionaris. La presidenta del PP, Rosa Estaràs, mantenia a l’entrevista publicada diumenge per aquest diari que "no existeix el dret a ser atès en català" pel que fa a l’Administració.

Aquesta opinió no se sosté jurídicament, segons Bartomeu Colom Pastor i Joan Oliver Araujo, professor de la Univesitat de les Illes (UIB) en Dret Administratiu i catedràtic en Dret Constitucional, respectivament. Aquest diari es dirigí al catedràtic Avel·lí Blasco com a expert en l’àmbit administratiu, però ens remeté a l’opinió de Colom pels majors coneixements en drets lingüístics. "És cert que al nou Estatut, en contra de l’opinió d’alguns, no s’establí que el coneixement del català sigui un deure, en el mateix estatus que el castellà", explica Bartomeu Colom, "però en qualsevol cas parlaríem d’un deure genèric, impropi, que només hauria suposat una presumpció d’aquest coneixement". El professor, que formà part del comitè d’experts per a la reforma del text estatutari, adverteix, però, que "el deure dels administradors a conèixer la llengua del administrats no es deriva de l’Estatut, sinó que és exigit per la llei vigent i, fins que no la deroguin, això és així". "Més enllà de la Llei de normalització lingüística aprovada el 1986", continua Colom, "és la de funció pública de 1989, avalada dos anys després per una sentència del Tribunal Constitucional i modificada amb posterioritat en aquest mateix sentit, la que estableix que el coneixement de la llengua catalana no és un simple mèrit per als funcionaris, sinó que ha de ser un requisit que acreditin uns dominis adequats per accedir a l’Administració autonòmica".

El dret comporta el deure

Per la seva banda, l’opinió d’Oliver Araujo se centra que, "si s’atorga al ciutadà particular el dret a fer servir el català, és obvi que l’Administració que li dóna té el deure particular d’atendre aquest dret en la mateixa llengua". El catedràtic en Dret Constitucional afegeix que "no es pot obligar ningú a usar una determinada llengua, però això no eximeix de l’obligació d’atendre el dret del ciutadà". Oliver Araujo també recorda que la Llei de normalització vigent a Balears regula aquest dret, el d’usar la llengua catalana, en les relacions del ciutada amb l’Administració pública a Balears, no només l’autonòmica, "per la qual cosa també seria exigible, per exemple, a l’Administració de Justícia, a la qual tothom s’hauria de poder dirigir en les dues llengües".

L’àmbit sanitari, una excepció fins ara

El personal del sistema sanitari públic de Balears havia quedat fins ara eximit d’acreditar els coneixements de català, perquè d’ençà que la Comunitat assumí les competències, l’any 2002, no s’havia fet cap oferta pública d’ocupació. Per això, la Conselleria de Salut ha elaborat el decret a partir de l’aplicació de la llei. Amb relació a això, l’Organització Mèdica Col·legial (OMC), d’àmbit estatal, mostrà ahir la seva solidaritat amb els metges de Balears que protesten contra l’aplicació del decret perquè "tots els espanyols tenen el dret d’utilitzar el castellà".

La qüestió de la llengua torna al ple

La qüestió sobre la llengua tornarà a ser avui objecte de debat en el ple del Parlament, després que la setmana passada el PP encetàs des de l’oposició el seu tractament per part de la Cambra amb una dura interpel·lació general al Govern per la seva política lingüística, que obtingué una resposta en els mateixos termes per part de l’Executiu i la resta de grups. Durant el torn de preguntes de la sessió d’avui, des del principal grup del Pacte, el socialista Ernest Ribalaiga aprofitarà per interrogar el conseller de Salut i Consum, Vicenç Thomàs, sobre l’efectivitat de les normes aplicades fins ara per estendre l’ús del català dins l’àmbit sanitari i així posar en valor el decret que acaba d’aprovar el seu departament. El PP no serà tan condescendent i la diputada Carmen Castro interpel·larà el conseller Thomàs per "exloure" els professionals sanitaris que no acreditin uns coneixements mínims en llengua catalana. Acabarà la portaveu Rosa Estaràs demanant al president Francesc Antich per una presumpta intenció de l’Executiu de conèixer la tendència ideològica dels metges.
Diari de Balears - Lluís Planas

Origen

http://dbalears.cat/actualitat/Balears/e...

Més sobre Política Lingüística Illes Balears (2017)

• El Govern balear estudia quedar-se amb els drets de l'Editorial Moll (notícia, 18/11/2014)
• Imaginarium es disculpa per enviar una comunicació en català als seus clients (notícia, 16/10/2014)
• Bauzá, el triler trilingüista (Rafel Crespí i Ramis) (testimoni, 16/10/2014)