Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
imprimir Imprimir

Sant Antoni ompli de festa moltes de les localitats de l'Horta

L'Informatiu 15-Gen-2010

Sant Antoni ompli de festa moltes de les localitats de l'Horta
Este diumenge es celebra Sant Antoni i moltes de les localitats de L'Horta es preparen per als actes festius. Els més comuns: calderes i benedicció dels animals, però en molts pobles la celebració de Sant Antoni esdevé una festa de germanor que crea un ambient irrepetible durant l'any.
CHELO LLUESMA. 15 gener 2010
Vota
1 2 3 4 5
| Resultat 0 vots.

La festa de Sant Antoni es va introduir a l'Horta cap a mitjans del SXIV quan l'ordre dels Antonians arriba a l'actual barri d'Orriols a València. Allí va construir un hospital per a acollir als malats.

Una de localitats que honra al Sant és Massalfassar. Amb un poc més de 2.000 habitants esta menuda població de l'Horta Nord no recorda en la seua memòria col·lectiva en quin temps es va iniciar la devoció per Sant Antoni simplement sap que és la festa més antiga del poble. Al llibre "Massalfassar: Geografia, història i patrimoni" de Josep Frechina es teoritza sobre un inici al SXVII. El llibre aprofundís també en l'orige lúdic i popular: "té un caràcter iniciàtic, és una festa integradora en este sentit és sorprenent la incorporació de la dona realitzada amb espontaneïtat i naturalitat sorprenents, i a més és una festa sense espectadors, tot el món participa".

La festa com es coneix en l'actualitat, s'establix sobre els anys 50 gràcies als sistema de quintes. Els festers són els joves amb 18 anys que en el passat abandonaven el poble per acudir als servici militar. "Però ara d'això res, el que volem és fer festa per al poble i que tot el món disfrute este cap de setmana", conta Ramón Fontestad un dels quintos d'este any que prometen guerra perquè fa molt de temps que el nombre de festers no superava els 10 i enguany són 15.

"Per a escalfar l'ambient hem comprat un munt quilos de pólvora". Els cuets són un element bàsic del ritual festiu. "Nosaltres també fem cordà, tal volta no siga tan famosa con la de Paterna però és calenta i amb molt de ritme. A més tenim una particularitat, embolem un bou en acabar la cordà, però un bou ben manso, d'estos que no topen. El que vullga descobrir com és, està invitat a vindre", convida Ramón. La particularitat coetera de Massalfassar front a altres pobles és materialitzava en la sortija, una particular cordà concentrada en un curt espai de temps en què s'arribaven a cremar de cinc a sis mil coets.

Però la legislació cada vegada més estricta li ha llevat tradicició a la festa. Abans s'elegia per sorteig un carrer, ara hem de fer-la en el camp de futbet on hi ha molt d'espai i es perd l'efecte d'olla. "Als festeros ens agradaria tornar al carrer perquè així s'ha fet tota la vida però cal adaptar-se als nous temps", comenta Ramón. No és l'únic que hi ha canviat anellada a la corda hi havia al principi dels temps una gallina que devien agafar els quintos entrants i que s'ha canviat per un bon perill i pel respecte als animals.

La majoria de les parròquies de l'Horta beneeixen als seus animals perquè Sant Antoni és el seu patró

El foc també es materialitza en forma de foguera. "Aixina comencen la festa. Els quintos treballem tota la setmana per a arreplegar trastos que fasen una bona flama al voltant de l'arbre de Sant Antoni. Un vegada l'apagada, en les brases es fem una bona torrà".

La festa s'estén pels pobles
La majoria de les parròquies de l'Horta beneeixen als seus animals perquè cal dir que el Sant és el seu patró. Conta la llegenda que el Sant sanà una porquet que no podia caminar just abans d'intentar curar la filla del governador de Barcelona i just en eixe moment començà la tradició. La benedicció més concorreguda és la del carrer de Sagunt a València però els veïns de Massalfassar, Puçol, Rafebunyuol, Albuixech, Foios i un llarg etc també duen les seues mascotes a beneir. Una tradició que enllaça directament amb la forma de viure a L'horta. Aques i animals de carrega, eren un element fonamental per al treball diari en el camp.

A Puçol, com no podia ser d'un altra manera, el bous protagonitzaran part de la festa. El gener de 2008, una nova associació s'encarregava de portar endavant una jornada taurina que portava trenta anys sense celebrar a Puçol: el bou de Sant Antoni. Però en el seu tercer any de celebracions, els actes ja no es limiten a una jornada taurina, sinó que inclouen música, jocs per a xiquets, cavalcada, missa i la foguera en homenatge al sant. "Quan el 2008 vam començar el projecte de tornar a fer bous per Sant Antoni, mai vam pensar que arribaríem on som", assegura Fernando Ferrer, membre de la comissió. "El projecte inicial era celebrar un dia de bou i, a poc a poc, i gràcies a la il.lusió i l'esforç de la gent, hem aconseguit fer un dia de bou però també albaes, torre, romeria, discomòbil, cavalcada ... ".

També a Puçol el col.lectiu l'Andana a apostat per un Sant Antoni destinat a recuperar la cultura popular autòctona: tabal i dolçaina, galotxa i la tradicional olla seran els protagonistes tot davall el títol genèric Hivern de festa.

Altra de les característiques comunes a la festa és la gastronomia. "Fins a fa 30 any, les guisats es feien per als pobres que no podien menjar i acudien en massa a parar caldera", explica Consuelo, una veïna de Massalfassar. Just és eixe el seu orige històric que comença també al SXVII en l'anomena olla de pobres. Per a degustar esta bomba calorífica elaborada amb arròs, fesols, naps, embotit, vedella, cansalada de porc, penca, cardet i creïlla feta amb llenya, el comensals podran acudir dissabte o diumenge a Massalfassar però també a Albuixech, Rafelbunyol, Alfara del Patriarca...
L'Informatiu

Origen


http://www.linformatiu.com/nc/portada/de...

Més sobre Glosadors - Cultura tradicional (136)

Destacats