Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
imprimir Imprimir

Vicente Juan, un mal bisbe d’Eivissa

Tribuna Catalana 25-Mar-2010

Crònica - Afers religiosos

Vicente Juan, un mal bisbe d’Eivissa
Barcelona - Dijous, 25 de març de 2010 16:59

* Crear PDF
* Imprimeix
* Enviar a un amic


Vicente Juan Segura, que va ser escolà del cardenal Ricard Maria Carles, va ser imposat bisbe d’Eivissa sense tenir en compte el clergat local ni les consultes prèvies. Com els seus antecessors, és el sisè bisbe valencià consecutiu d’aquesta petita diòcesi, convertida en una mera plataforma de “promoció funcionarial”.

Els seus titulars hi passen només uns quants anys i ràpidament són “ascendits” a un lloc superior en l’escalafó. Des de fa molts anys la diòcesi d’Eivissa es troba colonitzada per l’arxidiòcesi de València, de la qual depèn, i procuren que no es relacioni amb Catalunya. Exercicis espirituals, predicadors i qualsevol material o documentació que arriba a Eivissa només ve de València. L’actual bisbe d’Eivissa no té cap experiència pastoral, treballava a la Secretaria d’Estat, on movia expedients i intrigava. És vox populi que Vicente Juan és un dels redactors i inspiradors del polèmic discurs de Joan Pau II el gener de 2005 en què carregava contra el govern del PSOE pel Pla Hidrològic.

TRIBUNA CATALANA ja va informar de les peculiaritats de l’acte de la seva presa de possessió, amb avió militar inclòs, la presència de Matas i Zaplana i protestes públiques de cristians a la porta de la Catedral. En aquests prop de cinc anys, el paper de Vicente Juan ha estat molt negatiu en relació amb la tasca pastoral i la llengua catalana. De fet, de la pastoral del dia a dia se’n preocupa molt poc. S’ha portat un secretari valencià que estudia la carrera diplomàtica i desconeix també la pastoral. Només li agrada el culte a la personalitat. La trentena de capellans de la diòcesi no poden fer gran cosa per canviar la situació. Pel que fa a la presència del català, abans s’hi celebrava alguna missa. Ara, des que va prendre possessió el nou bisbe, les cinc parròquies de la ciutat d’Eivissa ho fan tot en castellà, fins i tot els enterraments.

La varietat eivissenca del català només es troba en algun poble de l’illa. El bisbe predica arreu en castellà, cosa que no feia al principi quan usava la seva pròpia llengua, que és el valencià. Ha importat quatre capellans colombians que no parlen català, però que no en són contraris. Eivissa és tractada com una colònia, abandonada a la seva sort, i sotmesa a la valencianització en castellà. La sensació en ambients eclesiàstics és que Vicente Juan es deleix per marxar aviat. Ho espera des de fa temps i el seu nom comença a aparèixer a determinades travesses, també per ocupar algun lloc vacant a l’Església catalana. Malauradament, una vegada més, Eivissa és només un trampolí per als bisbes que hi ha hagut durant els darrers seixanta anys.

El seu successor, si no és un funcionari grimpador com ell, haurà de refer moltes coses de la diòcesi perquè la petjada que haurà deixat és nefasta. Vicente Juan potser sortirà també amb un avió militar, tal com va venir d’Itàlia.

Tribuna Catalana

Origen


http://www.tribuna.cat/croniques/afers-r...

Més sobre Església Catòlica (79)