Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
imprimir Imprimir

Catalunya per a principiants

Diari Avui - Jordi Carrión. SERVEI ESPECIAL GUADALAJARA 1-Dec-2004

Jordi Carrión
SERVEI ESPECIAL GUADALAJARA


D esprés de l'eufòria inicial, primers símptomes de refredament, tot i que la delegació catalana a Guadalajara va a tot arreu com un sol home. Bé, no a tot arreu: més aviat als actes propis.

L'acte La cultura catalana, una aproximació no és una excepció. Hi participen un valencià, un mallorquí, un gironí i una barcelonina, moderats per un mexicà que viu i treballa a Catalunya.
Sealtiel Alatriste opta, en la introducció, per un elogi líric de tarannà nacionalista. Jordi Puntí i Bernat Puigtobella, a l'auditori, es miren i diuen "bé", mentre assenteixen. El segueix Joan Francesc Mira, que didàcticament resumeix la singularitat catalana en to de propaganda: no tenim un color propi al mapa, però sí que tenim 1.000 anys de llengua, 800 de literatura i prou caràcter per haver arribat al segle XXI malgrat les èpoques fosques. Carme Riera s'aixeca des de la darrera filera i fa una foto.
Biel Mesquida, que substitueix Baltasar Porcel en el rol d'escriptor mallorquí, s'encarrega de parlar de la narrativa d'expressió catalana del segle passat. En la seva exposició arriba a un punt que sabíem que tard o d'hora havia d'arribar: a propòsit de Carner, esmenta els "joves poetes airats" que han qüestionat la influència del Noucentisme: es deu referir als imparables, absents de la programació d'aquesta fira catalana. Dolors Oller i Carles Torner marxen de la sala.
És Narcís Comadira qui ha de sintetitzar la tradició poètica i ho fa amb retoricisme: "La muntanya de la poesia", "l'imperi dels poetes" sobre els narradors, el "gloriós" Verdaguer, el "miracle" Carner. L'enumeració del cànon continua, entre d'altres, amb Sagarra, Foix, Alcover, Espriu, Maragall, Parcerisas, Mesquida, Jaén, "jo mateix", Maria-Mercè Marçal, Casasses, Subirana, Torner, "etcètera, etcètera", perquè segons Comadira els més joves encara han de demostrar que la seva aportació estarà al nivell dels seus predecessors. Això sí, per acabar, subratlla que la poesia està en els textos i no en la promoció. Jaume Subirana, Puntí i Puigtobella abandonen la sala.
Ana María Moix, que es troba en triple minoria -de gènere, de públic i de llengua- parla per finalitzar de la cultura a Catalunya durant el franquisme, de la feina de Castellet i Barral, dels ponts amb Amèrica Llatina per accedir a allò que negava la censura, d'Azúa i Vila-Matas. "Les escriptores de la meva generació -afirma- teníem molt més en comú amb Montserrat Roig i Carme Riera o amb els altres autors en català que amb els escriptors en castellà de la resta d'Espanya".
Quan deixa de parlar, la sala ha patit un procés de desertització. Queda la meitat del públic inicial: alguns estudiants obligats per l'escola, adults vestits amb formalitat, una colla d'avis i àvies de mirades republicanes. Ningú de la delegació catalana. Desaparició subtil (hi haurà altres contes), com un sol home que s'anés desintegrant.

Diari Avui - Jordi Carrión. SERVEI ESPECIAL GUADALAJARA

Origen


http://www.avui.com/cgi-bin/resultat?htt...

Més sobre Fira del Llibre de Guadalajara (Mèxic) (48)