Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
imprimir Imprimir

La literatura catalana a l'exili, fenomen únic, "miracle i secret"

Diari Avui - J. Capdevila. ENVIAT ESPECIAL GUADALAJARA 1-Dec-2004

J. Capdevila
ENVIAT ESPECIAL GUADALAJARA

José M. Murià es queixa del poc protagonisme de Tísner en el programa d'actes catalans de la Fira



La rica literatura catalana a l'exili, especialment fèrtil a Mèxic, va ser "un miracle" i alhora "un secret", ja que molts mexicans no van conèixer aquella florida que es produïa al seu propi territori. Així van coincidir a destacar-ho el crític Julià Guillamon i Carles Torner, responsable de l'àrea d'humanitats i ciència de l'Institut Ramon Llull, en un debat celebrat a la FIL.
Julià Guillamon, que prepara per a l'Any del Llibre 2005 de Barcelona una exposició sobre la literatura de l'exili, va assenyalar que el fenomen de l'exili català "és únic en el món", ja que es tracta "d'una llengua sense Estat" que quan estava a punt de normalitzar-se, als anys 30, va viure el trauma de la Guerra Civil. "Semblava que podia ser un cop insuperable, però no sols no va desaparèixer, sinó que va donar un pas endavant gràcies a l'exili". I aquest pas va ser possible perquè els autors que van haver d'exiliar-se van descobrir mons nous i ja "no van tenir la dependència gairebé única de la cultura francesa". Guillamon va concloure que l'exili americà va representar la definitiva entrada de la cultura catalana als corrents del segle XX.
Al marge d'aquest diagnòstic general, el debat també va servir per posar de manifest que l'absència de protagonisme de l'obra d'Avel·lí Artís-Gener, Tísner, en els actes programats dins de la presència catalana a Guadalajara, ha generat un punt de malestar entre una part dels descendents d'exiliats. Un malestar que va quedar palès en la intervenció de José María Murià, director del Col·legi de Jalisco. Murià va lamentar l'oblit de "l'escriptor català més mexicà" i un dels que va deixar l'obra més fecunda a Mèxic. Segons Murià, les Paraules d'Opoton el Vell, que narra la imaginària conquesta de la Galícia espanyola per part dels indígenes mexicans, és un text fonamental perquè fa una crítica duríssima de la conquesta espanyola d'Amèrica.
Murià també va defensar el rol de Mèxic en el procés d'acolliment i recuperació del català: "La literatura catalana no ho hauria tingut tan fàcil si no hagués estat per l'acolliment mexicà", va dir. Va posar com a exemple l'elecció del president Tarradellas a Mèxic el 1954, les quatre ocasions en què s'hi van celebrar els Jocs Florals i el fet que "a Guadalajara es va publicar durant 15 anys el Butlletí de Guadalajara, la publicació més consistent de l'exili català. I per vergonya de molts aquest fet només el va citar en l'acte inaugural el governador de Guadalajara". També va ressaltar que l'exili mexicà va evitar l'expulsió del PEN Català que havia demanat Franco a les altes instàncies de l'entitat.


Diari Avui - J. Capdevila. ENVIAT ESPECIAL GUADALAJARA

Origen


http://www.avui.com/cgi-bin/resultat?htt...

Més sobre Fira del Llibre de Guadalajara (Mèxic) (48)