Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
imprimir Imprimir

Vidrà i Santa Maria de Besora rebran per primera vegada la Flama del Canigó

Vilaweb 22-Jun-2010

Dimarts 22.06.2010 00:04

Vidrà i Santa Maria de Besora rebran per primera vegada la Flama del Canigó

És una iniciativa de l'Eixida, la nova associació independentista del Bisaura

Vidrà i Santa Maria de Besora s'uneixen aquest any a rebre la Flama del Canigó aquest 23 de juny. La iniciativa de portar la flama a aquests dos municipis del Bisaura va néixer de l'Eixida, l'associació independentista del Bisaura i ha rebut el suport dels ajuntaments de Vidrà i Santa Maria de Besora. D'aquesta manera els habitants d'aquestes dues poblacions bisaurenques podran encendre per primera vegada el foc de Sant Joan amb l'autèntica Flama del Canigó, a Besora pels voltants de 3/4 de 10 i a Vidrà vora les 10.

Òmnium Cultural, que juntament amb Tradicions i Costums i Tradicat, organitza la Flama del Canigó ha fet arribar la següent nota de premsa:



Any rere any, la Flama del Canigó arriba a pobles i ciutats d’arreu del nostre territori mercès a la feina desinteressada de centenars de persones, entitats i plataformes que es preocupen d’escampar la Flama que baixa des del cim del Canigó la nit del 22 al 23 de juny.

Es tracta d’un projecte plural, participatiu i que mostra la força de la societat civil implicada: associacions culturals, centres excursionistes, entitats esportives, ajuntaments, colles de diables, ateneus, centres musicals, associacions de veïns, i les mateixes seus territorials d’Òmnium esdevenen equips de foc encarregats de transportar i rebre la Flama, amb la que s’encendran les fogueres de Sant Joan.

La Flama del Canigó és la festa d’encesa dels Focs de Sant Joan amb la Flama arribada del cim de la muntanya del Canigó, una festa arrelada al llarg de tots els Països Catalans i amb un fort valor simbòlic i d’identitat nacional.

El foc de la Flama del Canigó resta al Museu de la Casa Pairal de Perpinyà durant tot l’any. El dia 22 de juny s’agafa aquesta flama i es puja fins al cim del Canigó. Aquí s’encén la llenya portada de diferents parts dels Països Catalans una setmana abans. Aquest és el foc que s’escamparà per tots els pobles i ciutats del país i que entrada la mitjanit encendrà milers de fogueres de Sant Joan.

Una tradició mil·lenària

La tradició de les fogueres de Sant Joan és una celebració molt antiga, transmesa de generació en generació al llarg de molts segles, amb ella els primers pobladors festejaven la nit més curta de l’any, el solstici d’estiu. D’aquesta manera, s’han anat transformant aquelles celebracions prehistòriques en els Focs de Sant Joan actuals. És una festa popular molt arrelada al nostre país que té l’element del foc com a símbol preeminent.

L’any 1955 Francesc Pujades, vilatà d’Arles de Tec (Vallespir, Catalunya Nord), portat pel seu entusiasme pel Canigó i inspirat pel poema de mossèn Cinto Verdaguer, tingué la iniciativa d’encendre els Focs de Sant Joan al cim d’aquesta muntanya i des d’allà repartir la seva flama per totes les contrades de la nostra terra. S’iniciava així la renovació d’aquesta mil·lenària tradició; de nou les fogueres prenien un sentit col·lectiu.

La renovació de la tradició

Les tradicions es renoven i adapten a les noves realitats socials i culturals. Davant els nous reptes socials que ens afecten, les festes populars i tradicionals són una eina bàsica de cohesió i de construcció col·lectiva.

Per tot el què significa, des d‘Òmnium volem donar un nou impuls a la Festa de Sant Joan dotant de més eines la Flama del Canigó per arrelar-la al màxim de municipis i ciutats del país i reforçar-la com a referent nacional a nivell de Països Catalans.

Òmnium i Tradicions i Costums (TiC), que fan les tasques de coordinació i suport als diferents equips de foc d’arreu dels Països Catalans, treballen per assolir els següents objectius:

* Promoure Sant Joan com a Festa Nacional dels Països Catalans (actualment amb 160 ajuntaments que hi ha aprovat mocions a favor). Podeu consultar els ajuntaments adherits per comarques en aquesta adreça: http://flamadelcanigo.omnium.cat/www/flamadelcanigo/ca/festanacional/ajuntament.html A l’Ajuntament de Vic, la moció serà presentada al proper ple ordinari segons consta a Òmnium Osona.

* Promoure la cultura popular i tradicional com a forma participativa i de cohesió social.

* Fer créixer els actes de rebuda de la flama a totes les comarques dels Països Catalans.

* Facilitar l’organització de l’arribada de la Flama mitjançant la nova web, materials per organitzadors, imatge unificada i una major projecció nacional.

2.- Qui organitza la Flama del Canigó?

Òmnium Cultural, juntament amb Tradicions i Costums, coordina el desenvolupament de la Flama del Canigó al Principat i ofereix el suport organitzatiu a les desenes d’entitats, institucions i grups que organitzen l’arribada de la Flama als seus pobles i ciutats. Per fer-ho, es coordina amb les entitats que impulsen la Flama a la Catalunya Nord.

A la Demarcació de l’Alt Ter d’Òmnium Cultural, es compta amb l’organització primordial de Tradicat.

MÉS DE 40 ANYS PORTANT LA FLAMA DES DEL COLL D’ARES PER LES RUTES QUE PASSEN PER OSONA I EL RIPOLLÈS.

NOVETATS D’ENGUANY:

Fa més de quaranta anys que la Flama arriba des de la Catalunya Nord i els portadors la lliuren per les diferents rutes dels Països Catalans, enguany s'han afegit a rebre la flama les poblacions ripolleses de Vallfogona i Ribes de Freser, i a Osona, Santa Maria de Besora i Vidrà.

Proposta a les escoles:

* Amb el suport del Consell Comarcal d’Osona i de Fundació Caixa Manlleu s’ha enviat a totes les escoles de la comarca un retallable que els infants de 6 a 11 anys poden muntar. Es tracta d’un quinqué de cartrolina dissenyat per anar a rebre la Flama del Canigó a cada poble, amb un seguit de trets característics: Les imatges de referència als Països Catalans i la unitat de la llengua; el cim del Canigó lloc on s’encén el primer foc; la Flama dins el quinqué amb especial referència a la solidaritat entre els portadors per distribuir-la arreu del país i al solstici d’estiu de la nit de Sant Joan.

Acte al Coll d’Ares, dimecres 23 de juny 2010:

2/4 de 2: Dinar de germanor.

(Inscripcions per al dinar: Tel: 689387148 Tradicat / 628847730 Òmnium)

2/4 de 4: Engalanament dels cotxes.

4 tarda: Arribada de la Flama del Canigó

Repartiment de la Flama a tots els equips i particulars.

Benvinguda als catalans del nord i lectura dels missatges. Lectura del Manifest de la Flama 2010. Missatge escrit per Joan Soler i Amigó. Escriptor i Premi Nacional de Cultura Popular 2006.

Glossa a la figura de Joan Maragall, a càrrec de SAT-Teatre Centre de Sant Joan de les Abadesses.

Lectura de poemes (a càrrec de Teresa Rius del Voltreganès i altres rapsodes)

Sardana de germanor.

Interpretació de la Muixeranga d’Algemesí i de l’himne nacional de Catalunya “Els Segadors”, a càrrec dels Grallers de Vic.

Seguidament, cap a les 5 de la tarda, sortida de les caravanes per tal de repartir la Flama del Canigó arreu dels Països Catalans.



Al següent enllaç trobareu els pdf's descarregables de les rutes 2010 amb el missatge d'enguany, i un altre amb la postal (versions pròpies de Tradicat diferents de les de nivell nacional). Aquest any el tema és l'Any Joan Maragall 2010.


Tradicat i Òmnium Osona presenten les rutes que parteixen del Coll d’Ares, passant per La Garrotxa, el Ripollès i Osona.

http://flamadelcanigo.omnium.cat/ca/noticia/tradicat-i-omnium-osona-presenten-les-rutes-que-parteixen-del-coll-d-ares-passant-per-la-garrotxa-el-ripolles-i-osona-4207.html


56è Congrés Internacional dels Focs de Sant Joan a Salses
http://www.osona.omnium.cat/ca/noticia/56e-congres-internacional-dels-focs-de-sant-joan-a-salses-4220.html

Manlleu-Tradifoc:

Aquest divendres, Manlleu dóna el tret de sortida als actes de la festa de Sant Joan amb el pregó del Tradifoc 2010

http://flamadelcanigo.omnium.cat/ca/noticia/aquest-divendres-manlleu-dona-el-tret-de-sortida-als-actes-de-la-festa-de-sant-joan-amb-el-prego-del-tradifoc-2010-4210.html



Olot-Garrotxa:
Òmnium Garrotxa porta l'espectacle de foc Liliana a Olot

http://flamadelcanigo.omnium.cat/ca/noticia/omnium-garrotxa-porta-l-espectacle-de-foc-liliana-a-olot-4209.html

Actes als pobles del Ripollès, Osona i Garrotxa (en construcció):

http://flamadelcanigo.omnium.cat/www/flamadelcanigo/ca/agenda.html?project=flamadelcanigo



Per a més informació:

altter@omnium.cat



Es tracta d’un projecte plural, participatiu i que mostra la força de la societat civil implicada: associacions culturals, centres excursionistes, entitats esportives, ajuntaments, colles de diables, ateneus, centres musicals, associacions de veïns, equips de focs i les mateixes seus territorials d’Òmnium (24 arreu del territori).

Facilitant l’organització: material per a organitzadors

Els equips de foc i totes aquelles persones interessades poden sol·licitar materials sobre la Flama del Canigó, alguns dels quals de manera gratuïta i altres a un preu de cost reduït per tal que en molts casos serveixi a les entitats per autofinançar els actes. La finalitat d’aquests materials és facilitar l’organització de la rebuda de la Flama.

Cartells, bandes pels cotxes, adhesius, punts de llibre, samarretes amb la imatge de la Flama, tríptic sobre la tradició de Sant Joan, torxes i quinquers s’han pogut demanar durant els últims mesos omplint un formulari al web www.flama.cat.

3.- Distribució de la Flama i encesa dels Focs de Sant Joan

La festa festa del foc de Sant Joan es divideix en diferents fases ja acaba la revetlla de Sant Joan, però comença un cap de setmana abans.

* Aplec del Canigó. El cap de setmana previ a Sant Joan es realitza una pujada al cim del Canigó per portar els feixos de llenya vinguts d’arreu que serviran per encendre el dia 23 la foguera amb la Flama de l’any anterior i d’on sortirà el foc per guardar la Flama un any més. El Refugi de Cortalets és un dels espais de trobada per a accedir al Canigó.

* Vetlla de la Flama al Canigó. La nit del 22 al 23 de Juny es vetlla la Flama - que ha estat guardada tot l’any al Castellet de Perpinyà- al cim del Canigó. A partir de la mitjanit, comença a repartir-se la Flama entre les persones assistents i inicia les diferents rutes per a encendre els Focs de Sant Joan arreu dels Països Catalans.

Al Coll d’Ares surt, entre altres, la Flama que serà rebuda a Barcelona, al Parlament de Catalunya, i que viatjarà fins al Camp de Tarragona, Terres de l’Ebre i el País Valencià. També des del Coll d’Ares la Flama marxa cap a altres centres de repartiment que l’escamparan per la resta del territori de parla catalana.

La nit del 23 de juny, es regenera la Flama al cim del Canigó encenent la foguera amb els feixos duts el cap de setmana anterior i guardant-ne el foc per a poder encendre els Focs de Sant Joan l’any vinent.

* Transport i rebuda de la Flama del Canigó. La flama del Canigó arriba als diferents pobles mitjançant torxes i quinqués i es mostra pels carrers amb l’objectiu de donar a conèixer que comença la Nit de Sant Joan.

Aquesta arribada es realitza de les més diverses maneres, ja sigui en cotxe, bicicleta, patins, a peu o fins i tot en llagut. Tot plegat, comporta que les entitats esportives tinguin una importància cabdal en l’arribada de la Flama del Canigó a les seves poblacions.

Existeixen un seguit de rutes principals així com poblacions que exerceixen de centres de repartiment. Al parlar de rutes, ens referim a aquells equips de foc que transporten la Flama des del Canigó (o d’altres indrets) a la seva població. Al parlar de centres de repartiment, ens referim a poblacions on d’altres poblacions properes s’acosten a recollir la Flama del Canigó.

La Flama del Canigó arriba a més de 350 municipis dels Països Catalans a través d’una vintena de rutes diferents.

Les poblacions organitzen la rebuda de la Flama del Canigó de molt diverses maneres però hi ha uns elements comuns que la identifiquen:

*
o El Missatge. Anualment, una personalitat elabora el missatge que es llegirà a les poblacions on arribi la Flama. La lectura del missatge, entès com a manifest, es realitza amb l’arribada de la Flama del Canigó. Enguany, el missatge ha estat redactat per l’escriptor i Premi Nacional de Cultura Popular l'any 2006, Joan Soler Amigó [veure ANNEX 1].

*
o La Flama. Essència d’aquesta celebració, arriba a les poblacions en torxes o quinquers, i es diposita en gresols abans d’encendre les respectives fogueres. La Flama que arriba a les diferents poblacions s’apaga al acabar-se la revetlla.

*
o La Foguera. Arribada la Flama, la foguera esdevé l’espai de trobada entre el veïnat on celebrar el solstici. Recentment, degut a les tendències reglamentistes i homogeneïtzadores, la celebració de fogueres per Sant Joan ha topat amb alguns impediments.

Recepció Institucional al Parlament de Catalunya

Cada 23 de juny la Flama del Canigó arriba al Parlament de Catalunya, on és rebuda pel seu president Ernest Benach. Des del 1980, quan es va restablir el Parlament, que la Flama hi arriba de mans d’Òmnium Cultural i la seva delegació funcional Tradicions i Costums.

A més de la presidenta d’Òmnium Muriel Casals, 50 persones representants de la Flama del Canigó seran rebudes pel president del Parlament on es llegeix el missatge de la Flama.

4. Novetats 2010. Activitats destacades

* Consolidació de la rebuda institucional a la ciutat de Barcelona (Pl. Sant Jaume, 23/06, 19h), amb un espectacle de foc, dansa i música dels Països Catalans.
* Recuperació de revetlles molt arrelades històricament, com la dels barris de Gràcia i de Sant Antoni de Barcelona.

* A nivell nacional, enguany la Flama del Canigó tornarà a encendre fogueres a l'Alt Penedès o al Solsonès i també a Manresa s'hi fan activitats destacades

* Homenatge als pioners de la Flama del Canigó, el proper 16 de juliol al Parlament de Catalunya. El President del Parlament, Ernest Benach, rebrà un grup de persones representatives de l’organització de la Flama del Canigó, entre ells s’hi troben els pioners iniciadors de la portada de la Flama. Així, seran homenatjats a tall d’exemple, els Osonencs Martí Cassany (ja desaparegut); Xavier Valls de Tradicat i Ramon Torra de Tradicat i vocal de la Junta d’Òmnium Osona entre d’altres personalitats de la Catalunya Nord, i d’arreu dels Països Catalans. Properament s’enviarà una nota de premsa específica sobre aquest acte.

MISSATGE DE LA FLAMA DEL CANIGÓ 2010

"EL FOC ÉS LA PRIMERA MERAVELLA". Ho deia Joan Maragall, de qui enguany commemorem el 150è aniversari del seu naixement. El foc era dels déus i els déus n’estaven gelosos. Però "és el que els déus han amagat allò que fa viure els humans". Viu i contradictori. Encomana claror i escalf vital. Crea, inspira, transforma.

EL CANIGÓ ÉS L'OLIMP CATALÀ. Pirineu, serralada de foc. Al cim del Canigó, la Flama encesa d'una espurna s'expandeix. No entén de fronteres d'estats, de cultures, d'identitats, de classes, de generacions ni de creences. S’abranda de Guardamar a Salses i de Fraga a Maó, fins a l'Alguer... I s'agermana amb la nació occitana a tramuntana. I a migjorn i a xaloc, amb la cultura amaziga, que celebra des de sempre la festa ritual de les fogueres.



A la Nit de Sant Joan

com és festa d'alegria

ne fan festa els cristians

i els moros de Moreria.

ÉS LA NIT EN QUÈ ES DESVETLLEN ELS ESPERITS DE LA NATURA, follets del foc i del vent, minairons de sota terra, dimonis boiets, angelets, miquelets, segadorets, gavaigs, familiars... Nit d'encantades i de bruixes.

EL FOC ÉS EL NUCLI DE LA COMUNITAT. La llar de foc, el fogar, la família. El caliu del que fou. El Foc Nou encenia el tió de Nadal. Era el Nadal del Sol. La foguera a la plaça és la comunitat que se sap i se sent poble. Són els Focs del Sol Ple. Volem que abrandi, i que trempi al roig viu la nació catalana, que faci crepitar les ginesteres. Tirem-hi herbes oloroses! Envoltem, saltem, sardanegem el foc!

LES BRASES SÓN EL SENY, LES FLAMES SÓN LA RAUXA. Llengües de foc convertides en paraules i clamors. La Flama del Canigó s'ha convertit en un símbol d’identitat dels Països Catalans. En aquest poema, Maragall va fer de la poesia una profecia:



Pirineu, si resplendissis

tot encès de mar a mar,

remembrant els fills en vetlla,

les memòries del passat,

les finances del pervindre

i els misteris d'eix atzar

que fa que els fills d'una mare,



que els homes d'un sol parlar

tinguin els braços en l'aire

tots alhora bracejant,

i el crit d'una sola llengua

s'alci dels llocs més distants

omplint els aires encesos

d'un clamor de Llibertat!



QUE CAP BUROCRÀCIA NO PROHIBEIXI LES NOSTRES FOGUERES ANCESTRALS, ni amenaci la nostra tradició foguera, ni ofegui la nostra llengua, ni retingui la nostra llibertat. Que els genis del foc encenguin els aires: dracs, guites, plens, diables, trabucaires, moixigangues, atxes, torxes, falles, haros, fars, petards, coets, castells de focs... Tornem a encendre fogueres a les places de pobles i ciutats! Recuperem-les, perquè corren el risc d'extingir-se. Encenguem les ciutats! Apostem per la ciutadania. Per l'etnos i pel demos, les dues maneres de ser poble. Exercim l'antic vot fogueral, i QUE CADA FOGUERA SIGUI UN REFERÈNDUM POPULAR PER LES NOSTRES LLIBERTATS.

JOAN SOLER I AMIGÓ

Escriptor i Premi Nacional de Cultura Popular 2006













Una mica d’història

L’any 1955 Francesc Pujades, vilatà d’Arles de Tec (Vallespir, Catalunya Nord), portat pel seu entusiasme pel Canigó i inspirat pel poema de mossèn Cinto Verdaguer, tingué la iniciativa d’encendre els Focs de Sant Joan al cim d’aquesta muntanya i des d’allà repartir la seva flama per totes les contrades de la nostra terra. S’iniciava així la renovació d’aquesta mil·lenària tradició; de nou les fogueres prenien un sentit col·lectiu.

L’any 1966 el foc creua per primera vegada la duana i arriba a Vic. Són èpoques ben difícils, sovint de clandestinitat. A poc a poc la xarxa es va anar estenent i el foc, escampat per tot el Principat, va arribar fins al País Valencià.

El 22 de juny, com cada any, un grup d’excursionistes del Cercle de Joves de Perpinyà va a buscar el foc que des de 1955 resta encès al Museu de la Casa Pairal de Perpinyà i la pugen al cim del Canigó; després de passar la nit vetllant la Flama i, a trenc d’alba, inicien el descens perquè la Flama arribi a tots els pobles i ciutats dels Països Catalans a temps d’encendre les fogueres de la nit de Sant Joan.

El diumenge abans de sant Joan se celebra l’Aplec del Canigó, trobada que té per finalitat pujar al cim del Canigó (2.784 metres) feixos de llenya portats per gent de les més diverses contrades del nostre país. Aquests feixos serviran per encendre la foguera que, la nit de sant Joan, cremarà dalt del cim, de la qual s’agafarà foc nou per ser retornat al Museu de la Casa Pairal de Perpinyà.

La Flama del Canigó és rebuda pel Parlament de Catalunya, ajuntaments, consells comarcals i entitats culturals i esportives de tot el territori. Cal, doncs, que aquesta Flama del Canigó arribi i es mantingui arreu dels Països Catalans, i que aquest Foc de Sant Joan perduri com a símbol d’esperança i de germanor d’una comunitat que vol i necessita recuperar plenament el seu sentit de pàtria, socialment justa, políticament lliure, econòmicament pròspera i culturalment digna.

La simbologia dels Focs de Sant Joan i la Flama del Canigó

El foc ha estat sempre un símbol en la vida de l’home. Els pobladors primitius dels països mediterranis i europeus ja veneraven les forces de la natura, i amb elles principalment el sol i el foc, mitjançant cultes i celebracions. Una, precisament, d’aquestes celebracions ancestrals ha estat transmesa de generació en generació, durant segles, i ha arribat fins avui, amb lleus canvis de simbolisme i dedicació. Es tracta de la celebració del solstici d’estiu, heretada dels primers pobladors de les nostres comarques, la qual consistia a festejar amb fogueres la nit més curta de l’any, és a dir, l’entrada en la seva època més càlida. Després d’uns quants segles, la celebració del solstici es transforma en els Focs de Sant Joan, una de les tradicions i costums més notables de la comunitat catalana.



El foc s’estén pels Països Catalans

Fa molts segles que aquesta celebració –la vetlla, matinada i dia de Sant Joan-, a base de fogueres o falles, abasta geogràficament totes les comarques dels Països Catalans, des de les Corberes, més enllà dels Pirineus, fins al sud del País Valencià, i des de les terres entrades a l’Aragó fins a les Illes del mar Balear.



Les pràctiques al voltant del foc

Aquesta diada ha donat lloc a un gran nombre de pràctiques i creences d’ordre màgic, que prenen vigència la nit i la matinada de Sant Joan: pactes; l’ús d’unes herbes determinades; dites; danses, cançons i versets, pràctiques al voltant del foc o damunt les seves cendres; peticions i desigs; invocacions i conjurs; l’ús d’una aigua concreta i de la rosada; menjars diversos –les coques i altres dolços-; vins i licors; ofrenes, cerimònies profanes i religioses com processons i comparses; oracions; aplecs, juguesques; i la gran diversitat de fogueres.

La celebració dels Focs de Sant Joan ha tingut de sempre un caràcter social, col·lectiu i cerimoniós; d’aquí ve que hagin mantingut la seva vigència i actualitat, enmig de les vicissituds del nostre poble al llarg de la seva història. El que ha salvat, però, aquest i moltes altres costums ha estat l’arrelament en moltes famílies, les quals han fet sobreviure una multitud de costums, tot i les invasions i les prohibicions d’activitats col·lectives.

El foc al llarg de la història

Trobem ja tradicions ben arrelades amb l’arribada dels primers dominadors: els romans, troben ja a les nostres terres comunitats amb vida urbana, alfabet, moneda i ús corrent del ferro, amb costums propis també i celebracions com la del solstici d’estiu. La romanització es manifesta plenament fins a l’any 500 de la nostra era, en què passem ja per un poble llatí, basat més en l’alta cultura que no pas en els costums del poble.

El 680, el Concili de Constantinoble decreta la prohibició de totes les pràctiques i supersticions paganes i, amb elles, els focs primitius del solstici d’estiu. El poble no va acatar tanmateix les ordres donades en aquest sentit i va continuar fent les seves fogueres. Aquesta tossuderia del poble va ser, precisament, el que va provocar la modificació del caire pagà de la festa per donar-li un sentit religiós.

L’any 717, quan la irrupció dels sarraïns per les nostres terres, als indrets on eren mal rebuts, aquests deixaven fer i practicar les creences i costums populars. Així és com els nostres focs van poder continuar celebrant-se, i sovint amb la participació fins i tot dels mateixos sarraïns. Hi ha una cançó que encara es cantava als inicis del segle XX, i que diu que tots plegats celebren aquesta gran diada:



Lo dia de Sant Joan

és dia d’alegria,

fan festa els cristians

i els moros de moreria.



Durant l’Edat Mitjana, doncs, els Focs de Sant Joan continuen celebrant-se i els seus grans impulsors van ser els gremis. Amb la incorporació de la Catalunya Nord –els antics comtats de Rosselló i Cerdanya- a l’estat francès el 1659, els Focs de Sant Joan prenen el caire de senyal d’identitat catalana que han continuat mantenint fins al dia d’avui.



L’ocupació de la resta dels Països Catalans per les tropes franco-castellanes de Felip V (1707 al País Valencià, 1714 al Principat i 1715 a les Illes) comporta, junt amb l’abolició de les institucions d’autogovern i la prohibició de l’ús públic de la llengua, la marginació total de les nostres tradicions i costums; aquestes, doncs, són prohibides públicament, i amb elles tots els seus organitzadors. Una altra vegada els homes del camp salven no sols els costums relacionats amb els focs, sinó molts més tradicions i costums.



El 1760, vuit homes representatius o regidors, com a delegats de les ciutats principals dels antics regnes de Catalunya, Aragó, Mallorca i València, presenten al rei Carles III el “Memorial de greuges”. En la queixa exposaven col·lectivament que molts funcionaris destacats en els anomenats regnes violaven els costums més lloables i les ordenances, i introduint cada cop més costums estrangers i perniciosos. Reclamaven també el dret de tornar a establir els gremis i d’aprovar-ne les ordenances. L’any següent, al Principat, el capità general Marquès de Mina començà a autoritzar les festes populars, i es van tornar a celebrar les falles o Focs de Sant Joan.



Amb l’entrada al segle XIX, s’inicia la recuperació, sobretot amb l’acció posterior de la Renaixença, i es produeix un retrobament entre el camp i les viles i ciutats a la recerca patriòtica de les arrels del nostre Poble. El 1885, mossèn Cinto Verdaguer canta els focs i els fallaires en el seu poema Canigó. Els focs són enaltits també per altres poetes nostres, com Maragall, Girbal i Jaume, Duran, Tortajada, Garcés, entre altres.



Amb l’estatut d’autonomia, el 1933, excursionistes, estudiants i molts altres ciutadans donen sentit de comunitat als Focs de Sant Joan, i encenen fogueres a totes les viles i muntanyes de les nostres terres, com a senyal d’inici del retrobament d’una comunitat. Acabada, però, la guerra d’Espanya, el 1939, torna a produir-se un replegament en tot el que ens identifica com a poble, i amb prou feines són permeses aquelles tradicions i costums que no portin problemes, és a dir, les més buides de contingut. Així, els Focs de Sant Joan es converteixen en l’ocasió anual de cremar fustes i trastos vells, i la revetlla, o bé es fa en la intimitat familiar, o bé resulta mancada de contingut cívic i cultural.
Vilaweb

Origen


http://www.vilaweb.cat/noticia/3745295/v...

Més sobre Accions de promoció de la llengua (146)

Destacats