└rea de normalitzaciˇ lingŘÝstica de l'Ajuntament d'Alc˙dia

anl@normalitzacio.cat
imprimir Imprimir

La immersiˇ, una via d'integraciˇ dels castellanoparlants

Vilaweb 24-Dec-2010

Divendres 24.12.2010 06:00

La immersiˇ, una via d'integraciˇ dels castellanoparlants

VilaWeb ha recollit testimonis de castellanoparlants que han estudiat dins el sistema d'immersiˇ lingŘÝstica

VilaWeb ha cercat testimonis d'origen castellanoparlant per esbrinar la seva experiŔncia educativa. Tots coincideixen a dir que grÓcies a la immersiˇ lingŘÝstica van sortir de l'escola dominant dues llengŘes, el catalÓ i el castellÓ. Contradiuen, doncs, la tesi en quŔ es basen les sentŔncies del Tribunal Suprem: que els castellanoparlants es troben en inferioritat de condicions a l'aula. De les opinions recollides, en recollim quatre.

Daniela de Zabaleta: La immersiˇ lingŘÝstica Ús un vehicle d'integraciˇ a la comunitat catalana'

'Jo i els meus pares vam arribar a Catalunya des de l'Argentina quan tenia quatre anys', diu Daniela de Zabaleta. 'Vaig anar a una llar d'infants on em parlaven en catalÓ i vaig comenšar l'EGB en catalÓ. Totes les assignatures es feien en catalÓ, fins i tot el castellÓ, i el vaig aprendre prou rÓpidament. Tot i amb aix˛, tinc el record que durant els primers anys de classe era incapaš de diferenciar vocals obertes de tancades i encara conservava una mica l'accent argentÝ que havia aprŔs a casa.

Ara, vint-i-dos anys mÚs tard, em considero bilingŘe. Sˇc capaš de canviar de l'una llengua a l'altra sense dificultats. La meva famÝlia de l'Argentina, aix˛, ho considera una proesa; no entÚn que no dubti a l'hora de parlar en una llengua o una altra i encara em demana si penso en catalÓ o en castellÓ.

I tot aix˛, grÓcies al fet d'haver anat a una escola on em van parlar en catalÓ des del primer moment. Els meus pares, en canvi, desprÚs de tot aquest temps, si bÚ entenen el catalÓ i el saben parlar, encara em demanen sovint el significat d'algunes paraules.

No solament trobo important la immersiˇ lingŘÝstica a les escoles per als nens, sinˇ tambÚ per als pares, que aixÝ poden trobar un vehicle d'integraciˇ en la comunitat de Catalunya.

I˝aki Manzano: 'Sˇc castellanoparlant i grÓcies al sistema educatiu tambÚ parlo el catalÓ perfectament'

I˝aki Manzano diu que Ús castellanoparlant, fill de pares andalusos: 'Jo m'he criat en una casa en castellÓ i la llengua en quŔ penso i la que he assimilat com a pr˛pia de la meva idiosincrÓsia Ús l'espanyol. Aix˛ no priva que parli perfectament el catalÓ, no ara que tinc un nivell universitari acceptable, sinˇ des de l'escola i de l'institut. Recordo que a l'escola alguns professors parlaven en castellÓ (pocs) i la majoria en catalÓ. Al pati parlÓvem en catalÓ, la majoria, per˛ hi havia gent amb qui parlava en castellÓ. Es canviava de llengua amb tota normalitat. Aquesta Ús la paraula: normalitat. Desconec quin era el sistema educatiu, en l'aspecte lingŘÝstic, de la meva Ŕpoca (vaig fer 8Ŕ d'EGB el 1995 i COU el 1999), per˛ vist ara em sembla perfecte, perquŔ sˇc capaš d'expressar-me en totes dues llengŘes perfectament i encara que m'expresso millor en castellÓ, parlo perfectament el catalÓ.

Per mi, hauria estat horrible que tots els professors i alumnes haguessin parlat en castellÓ, perquŔ jo ara parlaria molt malament el catalÓ o fins i tot el desconeixeria o l'hauria aprŔs com a llengua 'estrangera' (i no Ús pas igual, ni tan sols cerebralment). Jo he estudiat amb la bibliografia en catalÓ i no tinc cap mena de dificultat a l'hora d'expressar conceptes d'aquella bibliografia en llengua espanyola.

Des del meu punt de vista, s'ha de respectar el docent (que tri´ lliurement la llengua en quŔ vol fer les classes) i l'alumne (que parli en l'idioma que vulgui, excepte en les assignatures de llengua). Imposar l'una o l'altra em sembla malament.

I dos missatges rebuts al Facebook de VilaWeb:

Carme Cuartielles: 'Tinc cinquanta-quatre anys, la meva mare Ús andalusa, el meu pare, catalÓ. A casa, sempre hem parlat en catalÓ sense dificultats! He de dir que la meva mare parla 'cata˝ol' perquŔ quan va arribar i volia aprendre el catalÓ se li'n reien. I aix˛ va passar a molta gent nouvinguda llavors. Tot i amb aix˛, la nostra llengua a casa sempre ha estat la catalana.'

Carme Ruiz: 'Confirmo aix˛ que dius, per experiŔncia pr˛pia. Encara que en el meu cas, els meus pares sˇn tots dos andalusos. Van anar a classes de catalÓ, sobretot ma mare, i es van integrar sense entrebancs. Des de fa molt es comuniquen amb el seu catalÓ amb tothom. A mÚs, des que hi ha menuts a casa, fan esforšos per parlar en la nostra llengua amb les nÚtes.'
Vilaweb

Origen


http://www.vilaweb.cat/noticia/3828350/2...

MÚs sobre Llengua i JustÝcia (europea, metropolitana i colonial) (635)

Comentaris