Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

La immersió, una via d'integració dels castellanoparlants

Vilaweb 24-Dec-2010

Divendres 24.12.2010 06:00

La immersió, una via d'integració dels castellanoparlants

VilaWeb ha recollit testimonis de castellanoparlants que han estudiat dins el sistema d'immersió lingüística

VilaWeb ha cercat testimonis d'origen castellanoparlant per esbrinar la seva experiència educativa. Tots coincideixen a dir que gràcies a la immersió lingüística van sortir de l'escola dominant dues llengües, el català i el castellà. Contradiuen, doncs, la tesi en què es basen les sentències del Tribunal Suprem: que els castellanoparlants es troben en inferioritat de condicions a l'aula. De les opinions recollides, en recollim quatre.

Daniela de Zabaleta: La immersió lingüística és un vehicle d'integració a la comunitat catalana'

'Jo i els meus pares vam arribar a Catalunya des de l'Argentina quan tenia quatre anys', diu Daniela de Zabaleta. 'Vaig anar a una llar d'infants on em parlaven en català i vaig començar l'EGB en català. Totes les assignatures es feien en català, fins i tot el castellà, i el vaig aprendre prou ràpidament. Tot i amb això, tinc el record que durant els primers anys de classe era incapaç de diferenciar vocals obertes de tancades i encara conservava una mica l'accent argentí que havia après a casa.

Ara, vint-i-dos anys més tard, em considero bilingüe. Sóc capaç de canviar de l'una llengua a l'altra sense dificultats. La meva família de l'Argentina, això, ho considera una proesa; no entén que no dubti a l'hora de parlar en una llengua o una altra i encara em demana si penso en català o en castellà.

I tot això, gràcies al fet d'haver anat a una escola on em van parlar en català des del primer moment. Els meus pares, en canvi, després de tot aquest temps, si bé entenen el català i el saben parlar, encara em demanen sovint el significat d'algunes paraules.

No solament trobo important la immersió lingüística a les escoles per als nens, sinó també per als pares, que així poden trobar un vehicle d'integració en la comunitat de Catalunya.

Iñaki Manzano: 'Sóc castellanoparlant i gràcies al sistema educatiu també parlo el català perfectament'

Iñaki Manzano diu que és castellanoparlant, fill de pares andalusos: 'Jo m'he criat en una casa en castellà i la llengua en què penso i la que he assimilat com a pròpia de la meva idiosincràsia és l'espanyol. Això no priva que parli perfectament el català, no ara que tinc un nivell universitari acceptable, sinó des de l'escola i de l'institut. Recordo que a l'escola alguns professors parlaven en castellà (pocs) i la majoria en català. Al pati parlàvem en català, la majoria, però hi havia gent amb qui parlava en castellà. Es canviava de llengua amb tota normalitat. Aquesta és la paraula: normalitat. Desconec quin era el sistema educatiu, en l'aspecte lingüístic, de la meva època (vaig fer 8è d'EGB el 1995 i COU el 1999), però vist ara em sembla perfecte, perquè sóc capaç d'expressar-me en totes dues llengües perfectament i encara que m'expresso millor en castellà, parlo perfectament el català.

Per mi, hauria estat horrible que tots els professors i alumnes haguessin parlat en castellà, perquè jo ara parlaria molt malament el català o fins i tot el desconeixeria o l'hauria après com a llengua 'estrangera' (i no és pas igual, ni tan sols cerebralment). Jo he estudiat amb la bibliografia en català i no tinc cap mena de dificultat a l'hora d'expressar conceptes d'aquella bibliografia en llengua espanyola.

Des del meu punt de vista, s'ha de respectar el docent (que triï lliurement la llengua en què vol fer les classes) i l'alumne (que parli en l'idioma que vulgui, excepte en les assignatures de llengua). Imposar l'una o l'altra em sembla malament.

I dos missatges rebuts al Facebook de VilaWeb:

Carme Cuartielles: 'Tinc cinquanta-quatre anys, la meva mare és andalusa, el meu pare, català. A casa, sempre hem parlat en català sense dificultats! He de dir que la meva mare parla 'catañol' perquè quan va arribar i volia aprendre el català se li'n reien. I això va passar a molta gent nouvinguda llavors. Tot i amb això, la nostra llengua a casa sempre ha estat la catalana.'

Carme Ruiz: 'Confirmo això que dius, per experiència pròpia. Encara que en el meu cas, els meus pares són tots dos andalusos. Van anar a classes de català, sobretot ma mare, i es van integrar sense entrebancs. Des de fa molt es comuniquen amb el seu català amb tothom. A més, des que hi ha menuts a casa, fan esforços per parlar en la nostra llengua amb les nétes.'
Vilaweb

Origen

http://www.vilaweb.cat/noticia/3828350/2...

Més sobre Llengua i Justícia (europea, metropolitana i colonial) (641)

• El Suprem avala la vehicularitat del català als centres d'ensenyament de Catalunya (notícia, 19/11/2014)
• El Suprem avala que el català sigui llengua vehicular a l'escola (notícia, 19/11/2014)
• Nou cop judicial a Educació amb sentència ferma sobre l'elecció d'inspectors (notícia, 30/09/2014)