Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
imprimir Imprimir

“És sagnant que es perdin o debilitin mitjans en català”

Diari de Balears - A.G. 2-Ago-2011

Balears | Política
“És sagnant que es perdin o debilitin mitjans en català”
El periodista de Catalunya Ràdio Joaquim Maria Puyal defensà ahir la radiotelevisió pública i en la llengua pròpia
A.G. | 02/08/2011 | Vistes: 143

Actualment puntuat amb 5 estrelles sobre 5
Puntua amb 1 estrelles
Puntua amb 2 estrelles
Puntua amb 3 estrelles
Puntua amb 4 estrelles
Puntua amb 5 estrelles

La sala d'actes del Teatre d'Artà quedà petita a causa del nombrós públic que assistí a la conferència.

El periodista radiofònic Joaquim Maria Puyal es banyà ahir per defensar la radiotelevisió pública. Explicà, amb relació al tancament de RTV Mallorca, que "és una passa enrere gravíssima que la nostra llengua perdi mitjans propis". I pel que fa al nomenament del conseller Antoni Gómez com a nou director general d'IB3, digué que "és necessària una gestió professional i no política dels mitjans".

Encara que deixà constància que no volia "posar el nas allà on no tocava", el locutor de Catalunya Ràdio va dir que "en el conjunt de les Illes Balears és sagnant que es perdin o es debilitin mitjans de comunicació d'una cultura que no en té gaires". Així de rotund s'expressà en la conferència d'ahir als alumnes del X Campus Universitari de la Llengua Catalana, al teatre d'Artà.
La xerrada, que tenia per títol Visca el Barça! La retransmissió radiofònica esportiva en català, va deixar en segon terme el conjunt blaugrana per explicar les reflexions sobre els mitjans de comunicació que fa Puyal en el seu llibre, Aicnàlubma. El periodista explicà que "la cultura catalana passa per dos problemes: la imposició de símbols externs i la incapacitat de reconèixer els nostres propis". Però remarcà que era optimista i que actualment hi ha símbols que identifiquen la cultura catalana arreu del món: "Avui els jugadors del Barça poden anar pel món i dir-se Carles Puyol, Xavi i Josep Guardiola. Això augmenta la identitat col·lectiva".

Sobre la necessitat de defensar la llengua catalana, va fer un darrer apunt: "Iniciatives privades, com la proliferació de diaris en català, demostren que la llengua entra en el capítol de la rendibilitat econòmica". El següent capítol fou sobre la situació de la professió periodística. Joaquim Maria Puyal va recalcar que "és imprescindible que els mitjans siguin gestionats no pels polítics sinó amb criteris de professionalitat", que considerà "l'única manera perquè tinguem una societat democràtica lliure". Així mateix, recordà que els periodistes tenen la necessitat de "no transmetre el que vol el poder" i de publicar només el que es pot filtrar "pel sedàs del compromís". Responent a un espectador comentà que "hi ha molts professionals vàlids treballant en esports, no tots amb la meva sort".

La dictadura entrà en joc des del primer minut de la ponència, quan explicà que abans de 1975 els mitjans arreu d'Espanya difonien símbols externs per imposició, com el conegut "són les deu des del rellotge de la Puerta del Sol". El que és preocupant per al periodista és que "avui els missatges estan globalitzats i les cultures minoritàries tenen cada vegada menys presència mediàtica".

Deixar la televisió

El mític locutor dels partits del Barça en català va fer un repàs a la seva carrera professional. Destacà que "la televisió no compensa l'espectador amb un producte d'interès, per això em vaig divorciar de la televisió fa 15 anys". Amb un públic que no cabia a la sala, explicà que la seva primera feina en català fou el setembre de 1976. En aquells temps,"des de Madrid em demanaven com anava el meu Barcelona, perquè em molestàs ser un periodista català i del Barça. Però en una època de famosa neutralitat, jo era conscient que havia de defensar el que representava". El que sí que el molestava era que "podies sentir a la televisió pública un accent andalús o canari, però no català".

De futbol

Puyal volgué acabar la conferència amb una descripció de la seva locució més vista a la plataforma Youtube, la mítica retransmissió del gol de Messi contra el Getafe. El vídeo, on cridà "Messi, Messi, Messi, Messi!", té més d'un milió i mig de visites. Puyal digué que "per primera vegada un locutor es va atrevir a explicar un gol sense verb".

En els esports, Puyal creu que hi ha instruments que garanteixen el mateix compromís professional que quan es parla de política, com són la visió de servei públic i la responsabilitat social. I no volgué parlar de futur. Sobre la propera Lliga del Barça, l'únic que aclarí és que "si sabés fer travesses no faria partits de futbol".
Diari de Balears - A.G.

Origen


http://dbalears.cat/actualitat/balears/e...

Més sobre Campus Universitari de la Llengua Catalana Mallorca-Andorra i altres estades lingüístiques al país (43)