Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

Els capellans de la Part Forana, a favor del català

Diari de Balears - Miquel Ripoll 12-Feb-2012

Balears | Part Forana
Els capellans de la Part Forana, a favor del català
El grup de reflexió, compost per 18 religiosos de Mallorca, mostra “preocupació” per “les envestides per fer recular” la llengua pròpia
Miquel Ripoll | 12/02/2012 | Vistes: 694 vegades

Puntuada amb 5 estrelles de 5
Puntua-la amb 1 estrelles
Puntua-la amb 2 estrelles
Puntua-la amb 3 estrelles
Puntua-la amb 4 estrelles
Puntua-la amb 5 estrelles

Els capellans de la Part Forana, un grup de reflexió creat als anys 70 i del qual formen part 18 religiosos de diferents pobles de Mallorca, expressen el seu posicionament a favor del català.

A través d'un escrit signat per Antoni Garau, rector de Sant Marçal i Pòrtol, el grup assegura que els "preocupa com a capellans aquí i ara que no estimen de veres la nostra bona parla, aquesta llengua que novament pateix embats i envestides per fer-la recular".

Garau, que fa de portaveu del col·lectiu, explica en la missiva que "el darrer dijous del mes de febrer els 18 companys que compartírem la trobada de la Part Forana a Pina em demanaren que fes ressò de l'escrit que Pere Orpí va llegir. També hi afegírem altres referències: el sínode diocesà i el sermó del dia de la Conquesta. I, a hores d'ara, segur que també tots signaríem el manifest dels Missioners dels Sagrats Cors ".

En aquest sentit, el rector de Sant Marçal cita les paraules de Pere Orpí, rector de l'Alqueria Blanca i Portopetro, sobre la llengua pronunciades en la reunió: "Als pseudofilòlegs que xuclen de la política els vull dir que la llengua és qualque cosa més que una manera d'entendre'ns". "No es tracta únicament d'uns sons articulats o escrits, sinó que la llengua pertany a la part més íntima de la persona. Estructura la manera de pensar, de tractar-se", assegura.

Llengua i identitat

"Cada llengua té una personalitat pròpia, al marge de la cosa concreta, de la cosa física. És un valuós patrimoni cultural i intransferible, que tots portam a dins ja des de ben petits: el que anomenam llengua materna, la que mamam amb la llet de l'enconar. Però molts de mallorquins renuncien fàcilment a la pròpia llengua, amb l'excusa de deixar-se entendre, marcats pel servilisme i l'autoodi; com si la nostra llengua fos secundària, com si totes les altres fossin millors i més rendibles... Aplicar criteris purament pragmàtics és una equivocació molt grossa i culturalment suïcida", digué. "Si els nouvinguts no la senten xerrar, mai no l'entendran, i molt manco la parlaran. La llengua, si no la defensam nosaltres, no ens la defensaran els altres", afirma la carta.

Sermó de la Seu

L'escrit recorda també que en el sermó que pronuncià Pere Fiol en la missa de dia 31 de desembre a la Seu, a la qual assistiren el president del Govern, José Ramón Bauzá, i el batle de Palma, Mateu Isern, es deixà clara "la tasca caritativa i social que sempre ha duit a terme l'Església de Mallorca" i la vertebració com a poble. "Som Església vertaderament en un poble, i volem posar mà davant tanta injustícia que ha generat una època de bonança econòmica que ha passat Mallorca, però també en aquests moments veim com el nostre propi poble, poble petit i minoritari davant el moment globalitzador que vivim, no ho té gaire fàcil", apunta.

La carta, així mateix, subratlla que al manifest dels Missioners dels Sagrats Cors sobre la llengua catalana "podem llegir que sempre han viscut la doble fidelitat a una història i a les persones concretes amb qui conviuen, aquí i en terres llunyanes". "La qüestió de la llengua, com també el projecte de l'educació, ha de ser objecte d'un gran consens, com a valors suprems dels col·lectius esdevinguts pobles. Que ja mai no es converteixin en factors de política conjuntural, que malmena aquell patrimoni més íntim i vertebrador d'un poble", cita Garau, qui es refereix finalment al sínode diocesà: "Per ser el català de Mallorca la llengua pròpia del nostre poble, l'Església de Mallorca la usarà normalment tant en la documentació i comunicacions com en les celebracions".

Finalment, Garau assenyala que "passen els dies i les setmanes, escoltam i llegim que tot es fa pel bé dels ciutadans, i que ells també estimen aquesta llengua... Només si l'estimam de veres, només si la xerram amb tots els que l'entenen, els fills i els néts, d'una manera habitual, a tots els àmbits i moments". "Només si la mostram i acompanyam i encoratjam socialment les persones que cerquen aquí un futur millor. Només així hi podrà haver futur com a poble. Si no, serem una nova colònia dins un món únicament globalitzat per l'economia. I serà l'economia grossa i alta la que determinarà el viure, el malviure!, de gairebé tothom. Qui vol aquest futur?", conclou.

Preocupacions d'un capellà de PART FORANA
Diari de Balears - Miquel Ripoll

Origen

http://dbalears.cat/actualitat/balears/e...

Més sobre Església Catòlica (79)

• De l'arquebisbe Osoro al cardenal Cañizares (Josep Miquel Bausset · Monjo de Montserrat) (testimoni, 31/08/2014)
• Compromís convida Cañizares a impulsar la litúrgia en valencià (notícia, 29/08/2014)
• Testimonis de Jehovà i ús del valencià (Moisès Vizcaino / Castelló de la Ribera) (testimoni, 24/05/2014)