Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
imprimir Imprimir

Està discriminat el valencià a les nostres terres

L'Informatiu - CARLES FENOLLOSA 21-Feb-2012

PARLEM AMB LES AUTORES DE L'ESTUDI
LA CONSELLERA D'EDUCACIÓ DEMANÀ PERDÓ A UN MÍTIN PER PARLAR EN VALENCIÀ. FOTO: L'INFORMATIU.
Està discriminat el valencià a les nostres terres?
'La política lingüística al País Valencià. Del conflicte a la gestió responsable', obra de Susanna Pardines i Nathalie Torres és el primer dels 'Quaderns Demos. Fulls de recerca i investigació' de la Fundació Nexe, un treball que repassa de manera exhaustiva la política lingüística al País Valencià des de l’adveniment de la democràcia, amb resultats que no deixaran indiferent ningú.
CARLES FENOLLOSA. 21 febrer 2012
Vota
1 2 3 4 5
| Resultat 3 vots.


“La situació actual del valencià és preocupant entre d’altres raons perquè les polítiques lingüístiques no han anat ben encaminades, en aquest sentit, volíem dir la nostra”, comenta Susanna Pardines, llicenciada en Filologia i coautora de l’obra. I ho han fet. Amb La política lingüística al País Valencià. Del conflicte a la gestió responsable, tant ella com Nathalie Torres, llicenciades en Filologia per la UV, han abordat la situació lingüística valenciana en democràcia, el que suposa una repassada crítica a les polítiques dutes a terme fins ara i un recull d’arguments en favor d’unes altres que salven la llengua en un context complicat, encara clapejat de conflictes i suspicàcies. Tot en un treball que es pot descarregar de manera gratuïta a través del web de la fundació.

“La publicació del quadern ve motivada per la nostra preocupació en veure que el prestigi i l’ús social de la llengua venen reculant malgrat l’aprovació en 1983 de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià”, afirma la filòloga, qui es mostra colpida per “uns estudis que demostren que, si bé després de 1983 hi hagué un augment en l’ús social, les xifres actuals demostres una clara davallada”. Les causes són múltiples, entre les quals destaca, però, un immobilisme social assentat en la creença “en un fals i mític bilingüisme que deriva de l’igualment fals multilingüisme de l’Estat, que mai no ha assumit ni exercit: allà està la Constitució per a recordar-nos-ho”. Per a Pardines, conseqüentment, el problema no és el “bilingüisme”, al contrari, sinó “que aquest, a terres valencianes no existeix”. La filòloga, en aquest punt, ho té clar: “Tota la societat valenciana, valencianoparlants i castellanoparlants, no es troba en situació de igualtat”. Magrat això, comenta Pardines, “no hi ha consciència de la discriminació lingüística i per això no és tractada com a tal”.

“Molta gent ens diu que som pessimistes, però des de l’any d’aprovació de la Llei d’Ús s’ha aconseguit conformar una base social que veu la diversitat lingüística del País Valencià com a una oportunitat", diu Pardines

Els màxims responsables a nivell polític no s’escapen del complet examen de les iniciatives institucionals en relació amb la llengua que han dut a terme els successius governs autonòmics. I tant PSOE com PP suspenen. Malgrat que el clima de conflictivitat lingüística d’aleshores era molt més fort que el de hui en dia, “el PSOE va perdre una gran oportunitat d’assentar unes bases més fortes en matèria lingüística, que hagueren estat més difícilment desmuntables posteriorment, amb el canvi de govern”. Per contra, “va confeccionar una Llei d’ús molt light, una RTVV amb moltes deficiències, i no va homologar els títols de Filologia fins poc abans de perdre les eleccions, en definitiva, unes reformes que no van agradar a ningú”.

El guanyador d’aquella contesa electoral, el Partit Popular, “no va trencar massa els primers anys, llevat d’alguna anècdota protagonitzada per Unió Valenciana”. Més endavant, però, “Zaplana va veure clarament el valencià com a un problema, ja que no va voler assumir una situació de diversitat lingüística”. El PP no veié una altra solució, segons la filòloga, que “crear la Acadèmia Valenciana de la Llengua, i aparcar el problema allà, mentrestant, es va dedicar a carregar-se tot el que s’havia fet en matèria lingüística des de 1983”. Fins hui mateix.

El futur s’albira complicat. “Molta gent ens diu que som pessimistes, però malgrat tots els problemes pensem que des de l’any d’aprovació de la Llei d’Ús s’ha aconseguit conformar una base social que veu la diversitat lingüística del País Valencià com a una oportunitat, és aquesta la massa social que va per davant dels polítics i que ha d’aconseguir les polítiques reals en favor de la llengua”. Pessimistes o simplement optimistes ben informades, les dues filòlogues presenten un treball farcit de raons més enllà del conflicte i més a prop del benestar dels valencianoparlants, discriminats sovint en la seua pròpia terra.
L'Informatiu - CARLES FENOLLOSA

Origen


http://www.linformatiu.com/portada/detal...

Més sobre Política Lingüística Generalitat Valenciana (584)