Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

La majoria de pobles exigiran el català com a requisit

Diari de Balears - M.Colmillo/A.Pol 19-Jul-2012

Balears | Part Forana
La majoria de pobles exigiran el català com a requisit
Només 13 dels 53 municipis de Mallorca confirmen que rebaixaran el català a mèrit. Vuit ajuntaments governats amb majoria absoluta del PP continuaran demanant-lo
M.Colmillo/A.Pol | 19/07/2012 | Vistes: 552 vegades

Puntuada amb 5 estrelles de 5
Puntua-la amb 1 estrelles
Puntua-la amb 2 estrelles
Puntua-la amb 3 estrelles
Puntua-la amb 4 estrelles
Puntua-la amb 5 estrelles

La majoria de municipis de Mallorca mantindran el coneixement del català com a requisit per poder treballar a l’Administració, encara que no preveuen contractar personal. Dels 53 ajuntaments que té l’Illa, només 13 deixaran d’exigir-lo. Palma, Marratxí, Llucmajor, Calvià, Binissalem, Inca, Montuïri, Alaró, Deià, Escorca, Estellencs, Lloret i Campos confirmaren ahir a dB que seguirien, alguns amb matisos, el model que proposa la nova Llei de funció pública. Llevat de Campos, on els conservadors tenen un pacte amb la +Acció de Guillem Ginard, el PP els governa tots amb majoria absoluta.

Entre els més entusiastes amb la rebaixa destaca el batle de Deià –un home de la màxima confiança de José Ramón Bauzá–, Jaume Crespí. Assegurà que, abans de contractar algú que sàpiga català o castellà, agafarà algú que sàpiga “anglès o alemany”. Ginard, de Campos, va dir que “això és cosa del batle”. I la primera vara, Sebastià Sagreras (PP), manifestà que deixaria d’exigir-se en determinats casos. S’ha de recordar que +Acció ja va votar contra una proposta per rebutjar la rebaixa lingüística, ara fa uns mesos. Joan Simonet, d’Alaró, declarà que el català serà un requisit per a aquelles places d’atenció al públic i que, si no, “serà un mèrit”. Simonet, abans, era partidari de no tocar la legislació.

Dels 40 pobles restants, n’hi ha 3 en mans del PP que, de moment, no saben si aplicaran la rebaixa. Són Sóller, Santa Eugènia i Bunyola. “Encara no ho sabem”, digueren els batles, i varen recalcar que ara tenen “altres prioritats”.

Els altres 37, amb més o menys matisos, conservaran el requisit. Desgranat, a 8 d’ells el PP té majoria absoluta, i a 8, majoria simple. Els 21 restants estan en mans d’altres formacions que s’han pronunciat contra la rebaixa.
Els municipis on el PP té majoria absoluta que han confirmat que exigiran el català són Maria de la Salut, Fornalutx, Felanitx, Mancor, Selva, sa Pobla, Santanyí i Manacor (un cas especial, amb Antoni Pastor al capdavant). El batle de Selva, Joan Rotger, explicà que, “atesa la dimensió del municipi i l’ajuntament, bastant petit, l’exigirem”. Bernadí Coll, de Mancor, es limità a ratificar que “continuarà igual”. Biel Tauler, de Felanitx, va al·legar que el reglament lingüístic municipal l’hi obliga. El batle de Santanyí i secretari general del PP, Miquel Vidal, manifestà que tots els llocs de feina que té l’Ajuntament són “de cara al públic” i que, per tant, exigirà el català, per bé que “si més endavant en surt un que no és de cara al públic, ja ho veurem”. Vidal insistí a recalcar que Santanyí “complirà la llei”.

On el PP no té l’absoluta

A tots els municipis, exceptuant el cas de Campos, on el PP no té la majoria absoluta, caldrà saber català. Convergència per les Illes, el PSM, el PSOE i els independents de qualsevol poble –llevat dels bunyolins d’AVI i de la +Acció de Ginard– s’han posicionat contra la rebaixa lingüística i han confirmat que conservaran l’exigència. És més: CxI ha anunciat que presentarà mocions a tots els pobles en els quals té representació, que són gairebé tots, per evitar que s’apliqui la rebaixa.

A priori, cal pensar que aquestes resolucions prosperaran allà on el PP no té la majoria absoluta, encara que el batle sigui popular. És el cas d’Alcúdia, de Sant Joan, Andratx, Búger, Llubí, Vilafranca i Pollença, tots ells amb una primera vara conservadora sustentada per regidors d’un altre color. Si l’alcudienca Carme Garcia –ex del PSM-IVerds acusada de transfuguisme– dóna suport a la moció de CxI, el català continuarà sent un requisit. O a Llubí, si PSM, PSOE i CxI voten conjuntament la moció –tot apunta que sí–, el batle (Joan Ramis, del PP) haurà de complir la voluntat del ple. De fet, els sis pobles esmentats han aprovat mocions de rebuig a la llei de Gornés i de Bauzá. A municipis com Esporles, Banyalbufar, Santa Maria, Lloseta, Costitx i Sant Llorenç, on el PP és a l’oposició, el coneixement de la llengua continuarà sent un requisit.

Conseqüències de la llei

La nova Llei de funció pública diu que els municipis establiran, en la seva relació de llocs de feina, si han d’exigir el coneixement de la llengua pròpia. Per tant, es dóna autonomia als consistoris per suprimir-lo, per rebaixar-lo (del nivell C1 al nivell B2, per exemple) o per incrementar-lo (del C1 al C2). La llei, aleshores, autoritzarà que un Consistori exigeixi un alt nivell de català per ocupar llocs de feina on fins ara n’hi havia prou amb un nivell bàsic. Aquesta “autonomia” avalarà legalment que l’arquitecte municipal d’Inca –per exemple– no hagi de conèixer el català i el de Lloseta, per contra, sí.

Cal advertir, així mateix, que els reglaments lingüístics municipals dependran de qui governi. Si elPP guanyàs les eleccions a Esporles el 2015 –posem per cas–, cap llei no li impedirà suprimir l’obligatorietat del català, per bé que la primera vara actual, Miquel Ensenyat (PSM), asseguri que el mantindrà.
Diari de Balears - M.Colmillo/A.Pol

Origen

http://dbalears.cat/actualitat/balears/m...

Més sobre Política Lingüística Ajuntaments Països Catalans (737)

• Queixes d'entitats perquè no s'exigeix el català per dirigir Ràdio Sabadell (notícia, 03/06/2013)
• L’Ajuntament de Sabadell exclou el català de la direcció de la ràdio local (notícia, 30/05/2013)
• Pla de cohesió a totes les escoles i instituts de Figueres (notícia, 05/04/2013)