Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
imprimir Imprimir

Canemàs reflexiona sobre l'evolució de l'associacionisme als Països Catalans

Tornaveu 10-Jul-2012

Canemàs reflexiona sobre l'evolució de l'associacionisme als Països Catalans
[Portada de la segona edició de Canemàs, revista de pensament associatiu]
Portada de la segona edició de Canemàs, revista de pensament associatiu
Documents

Canemàs
(PDF, 1.92 MB)

etiqueta associacionisme, canemas, Països Catalans, revista
En un moment on la Franja aragonesa és protagonista als mitjans de comunicació per la voluntat del govern autonòmic de diluir la presència de la llengua catalana, el número 2 de Canemàs, la revista de pensament associatiu, va més enllà i analitza en profunditat les arrels de l’associacionisme d’aquesta àrea i el paper que històricament ha jugat l’administració regional.

Josep Espluga, professor de sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, ofereix una diagnosi que permet entendre la situació actual de les entitats defensores del català a la Franja. Resistència és, probablement, la paraula que millor defineix els quaranta anys d’història del teixit associatiu d’aquest territori.

Malgrat el llegat de quaranta anys, Espluga considera que la situació de la cultura catalana a l’Aragó és “molt precària” i ho atribueix a l’aïllament històric perpetrat per l’administració aragonesa vers el català, percebut com una amenaça, i en conseqüència, a l’escassa promoció dels territoris on es parla. Un important obstacle per l’associacionisme local.

“La Franja és un territori de llengua i cultura catalanes, però els seus habitants rarament horef poden expressar en públic, ni molt menys reivindicar-ho sense exposar-se a rebre represàlies de tot tipus per part dels poders fàctics. (...). Fer-se membre d’una associació en defensa del català requereix estar disposar a enfrontar-se a una pressió considerable en tots els àmbits de la vida quotidiana”, explica Espluga.

El moviment associatiu de la Franja està absolutament desemparat. Tot i així, fins al moment han desenvolupat una notable activitat sociocultural per dignificar i fer perdurar el català. Un esforç digne d’elogi.

La segona edició de Canemàs també aborda un debat ben viu al món casteller: l’expresident de la Coordinadora de Colles Castelleres, Miquel Botella, reflexiona sobre la conjugació de la tradició amb el component esportiu que ha anat adquirint. El físic i enciclopedista, Josep Miquel Vidal, relata l’evolució de l’associacionisme a Menorca, partint de l’època de la resistència al franquisme. De fet, ha estat la capacitat mobilitzadora de la societat menorquina el que ha permès que avui l’illa estigui reconeguda com a reserva de la biosfera. Canemàs reprodueix també la lliçó inaugural del president de la Societat Catalana de Sociolingüística, Joaquim Torres, a la XLIII Universitat Catalana d’Estiu sobre l’ús de la llengua dins del seu domini lingüístic. El musicòleg Francesc Vicens parla dels avantatges i problemes que comporta el reconeixement del Cant de la Sibil·la per part de l’Unesco. Antoni Reig, director general de joventut de la Generalitat, analitza les formes de participació dels joves a Catalunya.

Canemàs també inclou una entrevista amb Joan Mira, referent de la literatura catalana i de l’activisme i l’antropologia al País Valencià, que ha fet grans aportacions al pensament sobre la identitat dels valencians i gran coneixedor de la cultura popular d’aquest territori.

Consulta totes les temàtiques del Canemàs núm. 2

Us podeu subscriure a través de la butlleta (preu: 12€ anuals) que cal enviar a:
Ens de Comunicació Associativa,
Pl. de Víctor Balaguer 5, 5è,
08003 Barcelona
Correu electrònic
Tornaveu

Origen


http://www.tornaveu.cat/edicio-60/calaix...

Més sobre Revistes (395)