Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
Notí­cies > Cultura
imprimir Imprimir

Una tardor per llegir, llegir, llegir...

Diari El Punt Avui - Valèria Gaillard 20-Ago-2012

Una tardor per llegir, llegir, llegir...
Albert Sánchez Piñol protagonitza les novetats literàries i compartirà aparador amb les novel·les de Martí Gironell, Ada Castells, Julian Barnes i J.K. Rowling
20/08/12 02:00 - barcelona - Valèria Gaillard
[A l'esquerra a baix, Ada Castell i Martí Gironell. A baix, Albert Sànchez Piñol. A dalt a l'esquerra, J.K. Rowling i Julian Barnes. A baix, retallats, Joan-Daniel Bezsonoff i Lluís Llort Foto: O. DURAN/ A. PUIG/ Q. PUIG/ EFE.]
A l'esquerra a baix, Ada Castell i Martí Gironell. A baix, Albert Sànchez Piñol. A dalt a l'esquerra, J.K. Rowling i Julian Barnes. A baix, retallats, Joan-Daniel Bezsonoff i Lluís Llort Foto: O. DURAN/ A. PUIG/ Q. PUIG/ EFE.
1 2 3 4 5 6

Més expectació impossible: un estol de lectors d'Albert Sánchez Piñol, que van patir amb el ja best-seller internacional La pell freda (2002) i després es van quedar abduïts amb Pandora al Congo (2005), esperen amb els braços oberts la seva nova novel·la, Victus, que publicarà aquest octubre La Campana. Es tracta d'una obra històrica al voltant del 1714 que ha escrit –per primer cop– en castellà: “No tinc la resposta al fet d'haver-la escrit en castellà; hi ha factors irracionals en el procés creatiu”, comentava al juliol quan va anunciar la sortida del llibre. En tot cas, va deixar clar que està escrita “des d'una perspectiva catalanista”. El protagonista és Martí Zuviría, un gran especialista en fortificacions del segle XVIII de la mà del qual assistim al terrible setge del 1714.

Tot i que encara queden lluny els actes de celebració del tricentenari d'aquesta data clau en la història de Catalunya, les editorials ja escalfen motors. Jaume Clotet i David de Montserrat també han estirat el fil del 1714 a la novel·la Lliures o morts, que recupera la història d'un heroi oblidat, la d'un pagès de Bonestarre que ingressa a l'exèrcit dels miquelets (Columna, setembre). Martí Gironell, per la seva banda, segueix estirant de la veta històrica a L'últim abat (novembre), una obra que traça les peripècies del darrer abat de Sant Benet el 1554 en lluita per fer ressorgir el monestir de les seves cendres i aturar les ànsies centralitzadores de la corona castellana.

Altres novetats de Columna són La biblioteca d'Auschwitz, d'Antonio A. Iturbe; Llocs que no surten als mapes, de Berta Noy; El fals somriure, el quart títol de la sèrie de Mary Jungstedt, i Vidre, de Sam Sauvage. Destaca, a més, la publicació de l'edició definitiva d'El quadern gris, a càrrec de Narcís Garolera, que ha treballat amb el text original de Josep Pla dels anys vint.

Edicions 62 treu a l'octubre el darrer premi Sant Joan Unnim, Pura sang, d'Ada Castells, una novel·la de misteri amb elements fantàstics i romàntics ambientada entre Mallorca i Barcelona. A més, proposa L'art francès de la guerra, d'Alexis Jenni, premi Goncourt 2011. Es tracta d'una novel·la que reflexiona sobre les mentides sobre les quals s'escriu la història a través de la relació d'amistat entre un jove lionès i el seu mestre de dibuix, un exoficial militar ja jubilat. Més literatura francesa amb Res no s'oposa a la nit, de Delphine de Vigan, premi Renaudot. Una de les joies de la temporada és la correspondència entre Paul Auster i Coetze, Ara i aquí. Cartes 2008-2011, que Mondadori publica en castellà.

Proa publica al novembre el nou poemari de Joan Margarit, Es perd el senyal, així com les novetats de Flavia Company (Que ningú no et salvi la vida), Assumpció Cantalozella (Els confidents dels reis), Bel Olid (La mala reputació) i Alba Dedeu (L'estiu no s'acaba mai).

Empúries aposta pel primer llibre d'Stefanie Kremser, Carrer dels oblidats, que promet ser un dels thrillers més addictius de la tardor i que està ambientat a Barcelona, recupera un Murakami (Balla, balla, balla) i fa doblet amb Toni Sala publicant Provisionalitat, que conté dos relats, un dels quals, El cotxe, va ser publicat a la revista El núvol, i Notes sobre literatura. Però això no és tot: publica el nou poemari de Núria Martínez-Vernís, Deix on dir, i, com una bomba, l'esperada novel·la per a adults de l'escriptora britànica J.K. Rowling The Casual Vacancy de cara a novembre. És una novel·la plena d'humor negre ambientada al petit poble anglès de Pagford, aparentment idíl·lic però que amaga una sèrie de tensions que esclaten arran d'una mort inesperada.

El segell La Magrana, d'RBA, ve carregat d'un reguitzell de títols sucosos. Lluís Llort, periodista d'El Punt Avui, planteja una situació ben estranya a Si quan et donen per mort un dia tornes: la d'una mare que obre la porta i reconeix el fill que va desaparèixer fa anys; una novel·la negra sobre la superació, la violència, el dubte i la culpa. Altres novetats són la primera novel·la de Ferran Sáez Mateu, Les ombres errants, que transcorre l'any de la mort de Franco, el 1975, i és una radiografia anímica dels darrers setanta; Un grapat de mala herba, de Ricard Biel, i Els passatgers de l'Anna C, la tercera novel·la de Laura Alcoba, sobre el vaixell que va dur una sèrie de guerrillers a l'Argentina després de dos anys d'entrenament a Cuba el 1968. La Magrana també aposta per autors estrangers: David Foekinos (autor de La delicadesa i que presenta Els records), Nicole Krauss (Casa gran), Philip Roth (Em vaig casar amb una comunista), Philippe Claudel (La investigació) i Amos Oz (La muntanya del mal consell).

Quaderns Crema ha engegat la traducció d'una sèrie de títols de George Simenon començant per El gat i El gos groc –traduïts per Lluís Maria Todó–, i torna a apostar per Patrick Denis amb Al voltant del món amb la tieta Mame. El setembre obre temporada amb Ciutat oberta, de Teju Cole (premi Pen Hemingway 2012), i continua amb una quarta novel·la en catàleg de Hiroki Kawakami (El senyor Nakano i les dones). A l'octubre sortirà l'obra més important de la poeta i escriptora russa Naidezhda Mandelstam (1899-1980), dona d'Osip Mondelstam, Contra tota esperança –per primera vegada traduïda al català– i al novembre, els Dietaris, de Joan Estelrich.

Més literatura russa amb Edicions 1984, concretament Morfina. Relats d'un jove metge, de Mihail Bulgàkov, i Els diables i altres relats, de Marina Tsvetàia. El segell dirigit per Josep Cots també ens apropa a la literatura japonesa contemporània amb Una qüestió personal, de Kenzaburô Ôe, la primera d'aquest autor traduïda al català, i a la clàssica amb L'estret camí, de Matsuo Basho. Sense alè, de Josefa Contijoch, Una història d'amor, d'Helena Rufat, La cosina Phillis, d'Elizabeth Gaskell, i Llop entre llops, la gran obra mestra de Hans Fallada, són altres de les propostes de l'editorial.

Pel cantó d'Adesiara, comencen la tardor amb Fanny Hill. Memòries d'una dona galant, de John Cleland, una novel·la eròtica publicada el 1748 a Londres que l'autor va escriure mentre estava a la presó i que està considerada la primera prosa pornogràfica anglesa; Revolta, de Josep Pous i Pagès, i La sonata del clar de lluna, del grec Iannis Ristos. No podia faltar un clàssic grec com és la Teogonia d'Hesíode.

N9u Grup Editorial (que engloba Angle, Cossetània, Lectio i Cuadrilatero de Libros) publica la nova novel·la de Julian Barnes, El sentit d'un final, guanyadora del premi Man Broker 2011, una obra que medita sobre l'envelliment, la memòria i el penediment. Recupera La febre d'or, de Narcís Oller, i recopila una sèrie de textos, alguns d'ells inèdits, de Lluís Maria Xirinacs, El valor humà de la pau i altres textos inèdits de cara al setembre. A més, al novembre posarà a la venda La solitud del despatx, les memòries de Josep Gomis Martí, que fou conseller de Governació i mà dreta del govern de Jordi Pujol.

Al setembre arriba la continuació d'Una educació francesa, de Joan-Daniel Bezsonoff, Les meues universitats (L'Avenç). En aquest llibre, l'escriptor perpinyanès evoca la seva etapa de formació a Niça, entre els divuit i els vint anys, quan va conèixer un dels seus amors, la Sandra. L'Avenç també treu Notícies de tres ratlles, de Félix Fénéon, traduït per Joan-Lluís Lluís, definit com “un objecte literari no identificat”.

La col·lecció catalana de Tusquets, L'ull de vidre, posa a l'abast un nou títol de Petros Màrkaris, premi Carvalho 2012, Suïcidi perfecte, en què el comissari Kharitos ha d'investigar el suïcidi davant les càmeres d'un constructor d'èxit. I a l'octubre sortirà un nou títol d'Antoni Marí, Llibre d'absències, en què l'autor cerca alguns rastres de la seva biografia.

Darrera actualització ( Dilluns, 20 d'agost del 2012 02:00 )
Publicat a

El Punt Avui. Comarques Gironines 20-08-2012 Pàgina 40
El Punt Avui. Edició Nacional 20-08-2012 Pàgina 24


Diari El Punt Avui - Valèria Gaillard

Origen


http://www.elpuntavui.cat/noticia/articl...

Més sobre Literatura (1043)