Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
imprimir Imprimir

Francesc Garriga Barata: 'Passo comptes amb mi, per burro'

Vilaweb - Montserrat Serra 28-Feb-2013



Dijous 28.02.2013 06:00

Autor/s: Montserrat Serra
Francesc Garriga Barata: 'Passo comptes amb mi, per burro'

S'acaba de publicar 'Tornar és lluny' (Proa), poemari amb el qual ha guanyat el Premi Carles Riba

Xarxes socials
Envia l'article
Imprimeix l'article
Converteix a PDF

Francesc Garriga Barata (Sabadell, 1932) té vuitanta anys, viu a Bellaterrra i va amb bastó, perquè les cames li fan la guitza. Tot i així, cada dimecres se'l pot veure al bar l'Horiginal de Barcelona, escoltant els recitals de poesia que allí s'hi fan, i xerrant amb els joves poetes i els no tan joves, que se l'escolten, el respecten, molts l'admiren, alguns el temen, i d'altres entomen amb bon humor les ironies i sarcasmes que etziba a tort i a dret. Acaba de rebre el Premi Carles Riba de poesia per 'Tornar és lluny' (Proa), i amb ell el reconeixement unànime. Però creu que és un premi que ha arriba tard, quan ja té un peu a l'altre barri, i que els premis s'han de donar als quaranta anys.

Ha anat així:

—Estic agraït pel premi, però m'hagués agradat rebre'l als quaranta, no ara que ja tinc un peu al cementiri. Les distincions s'han de donar als quaranta anys, perquè són una manera de donar una empenta.
—Però als quaranta anys l'haguéssiu pogut guanyar el premi?
—Sí.
—Escrivíeu poesia?
—Sí.
—Us presentàveu a premis?
—Sí, i en aquest també.

És, com Palau i Fabre, un poeta que ha estat prescindible pels poetes i editors de la seva generació i la següent. No encaixava. I han estat els joves que reivindicant-lo i respectant-lo l'han fet sortir a la llum pública. Aquesta simptonia amb la joventut de ben segur que va lligada a la seva trajectòria de docent, gairebé tota una vida dedicada a l'ensenyament, al Col·legi Sant Gregori de Barcelona.

Tot i així, té una primera etapa de vida que és de novel·la d'aventures. L'explica la Viquipèdia: 'Llicenciat en Germàniques per la Universitat de Barcelona, visqué a l'Amazònia en la seva joventut, quan formava part de l'orde dels franciscans caputxins, que després deixà. D'aquesta època hi ha un extraordinari retrat a l'oli, obra de joventut de Joan Vilacasas, amic seu.'

Passar comptes per burro

Precisament, Garriga explica que a 'Tornar és lluny' passa comptes amb ell mateix: 'Passo comptes amb mi, per burro, per la meva ruqueria durant molts anys. Encara que tinc una excusa, que és l'edat. La meva adolescència i joventut va coincidir amb la postguerra franquista, clerical 100%, on tot era pecat i tot era prohibit. Era una realitat que em va enganxar i no em vaig qüestionar. A mi, que era un nen obedient, tot això em va traumatitzar i em va tornar burro. No em vaig plantejar mai que m'enganyaven.'

Diu que escriu poesia perquè la prosa la troba pesada i no té paciència. Que no és fàcil fer poesia, i que s'ha passat tres anys donant voltes a aquest llibre: afinant i trobant les paraules justes i els verbs que hi han d'anar. 'Aquest llibre és una qüestió d'edat. Un adolescent no el faria, perquè no té els coneixements de mitologia clàssica per manegar-la. Jo he donat classes molts anys i això fa un pòsit que al final surt.'

Petroni com a antídot

Una periodista jove li pregunta si 'Tornar és lluny' és un homenatge a la vellesa. Garriga Barata amb respecte però amb el riure per sota el nas li diu que ell d'homenatges no en fa. I que la vellesa s'ha d'acceptar i en paus, 'si sempre fóssim joves seria mol avorrit'. Tot i així, lamenta que els amics que li podrien valorar el llibre, i dir-li: 'home Garriga, ho has fet molt bé', s'han mort pel camí.

L'editor, Josep Lluch, ha parlat de gat vell per referir-se a Francesc Garriga. Considera que en aquests poemes s'ha despullat de tot i ha anat a barraca, que mostra saviesa i desacomplexament, i ho fa amb paraules esmolades. El poeta ho suscriu i comenta: 'El meu llibre anterior, 'Ragtime' (Labreu, 2011), sí que vaig trobar que m'havien sortit poemes seriosos encarant l'edat. Vaig pensar que no anava bé. I per això al final hi vaig posar un text de Petroni, desmitificador de tot el que es podia haver recollit o interpretat del llibre. El que explico en aquest nou llibre és real però no és dramàtic. És real: em miro al mirall i veig que faig cara de pansa. Però no m'obsessiono. I utilitzo una ironia més aviat germànica, per posar distància entre el que vols i el que ets.'

Els joves no tenen por

'M'agrada escoltar els joves, llegir-los, perquè no tenen por de res. Perquè s'han atrevit fins i tot amb l'ortografia. I això és fantàstic. Aquesta llibretat de dir només topa amb la intransigència o la incompetència dels lectors d'editorials. Surt cada merda que fa por. Demano que hi hagi bons lectors editorials, que estiguin al dia.' Garriga carrega contra els lectors que fan els informes per a les editorials i que acostumen a ser determinants alhora de publicar o no un llibre. Tot i així, també els exculpa, en part, perquè 'les editorials no els paguen gens bé. Passa el mateix amb les traduccions, n'hi ha moltes que són a preu fet i així no surten bé les coses. Trobo que falta apreciar la labor dels creadors intermitjos. Fan una feina important.'
Vilaweb - Montserrat Serra

Origen


http://www.vilaweb.cat/noticia/4089626/2...

Més sobre Escriptors i editors (482)