Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
imprimir Imprimir

Fonendoscopi de la intimitat

Diari El Punt Avui - Jordi Bordes. Barcelona 19-Mar-2013

Fonendoscopi de la intimitat
19/03/13 02:00 - Jordi Bordes
No se sent avi de la dramatúrgia més jove, tot i ser un referent al qual tothom es vol acollir

Sempre disposat a rebaixar-se el to de la crítica elogiosa, i a donar veu als que encara no tenen prou aparador, Benet i Jornet, Papitu, és avui l'avi entranyable de la dramatúrgia contemporània. Ja han quedat enrere les empipades amb el moviment dels anys setanta en què es refusava el paper de l'autor de teatre. Ha reposat bé el comiat massa prematur de companys de viatge i de bestieses com Terenci Moix i Montserrat Roig. Encara no ha agraït prou l'atenció que li va brindar Mercè Rodoreda o el mateix Llorenç Vilallonga, tímid com era. I com li agrada seguir sent. Ha trobat el seu lloc, fent de pare dels Belbel i avi dels Pau Miró, Jordi Casanovas i Cristina Clemente. Ell diu que no veu en l'obra dels néts res de la seva dramatúrgia, però sí que hi ha un interès a agradar a un públic propiciant-li contradiccions i sorpreses. El pes de la intimitat ha guanyat espai. Un racó que li va costar defensar durant la transició en què la tònica general era signar un teatre polític. El seu compromís era, i és, amb les petites misèries.

Benet i Jornet era dels que escrivien als anys seixanta confiant que podrien estrenar. Altres com Joan Brossa i Vilallonga s'acontentaven representant-ho per als amics en un menjador. Quan aconseguia estrenar s'enduia, si més no això insisteix a dir ell, algun xàfec o altre. Però la seva feina i voluntat era la d'escriure teatre. I en català, perquè, un altre cop fent-se l'orni, assegura que ell no en sap, d'escriure en castellà. Quan l'Emilio Gutiérrez Caba li va demanar que traduís Ai, carai! (cosa de la qual en Papitu va provar de deslliurar-se, conscient del seu castellà maldestre) li va reconèixer que, efectivament, “totes les paraules eren castellanes però allò no era castellà”. Més enllà de la llengua, el que a ell li ha interessat és furgar en les intimitats. Des de bon principi. Des del 1964 amb Aquella vella coneguda olor (recuperada amb èxit al TNC per Sergi Belbel el 2011), en què feia un retrat de la vida als patis interiors, a la dificultat per explicar una notícia dolorosa a una persona estimada de Com dir-ho? (en cartell, al Teatre Almeria).

Ell sempre menysté el que té. Però és poc amic de llençar gaire res. El 2011, va fer donació de 24 capses d'arxivadors a la Biblioteca de Catalunya. Hi havia des d'exàmens d'escola fins a còmics en llibreta quadriculada. I també material de les obres que s'estaven representant com Dues dones que ballen (2011, Espai Lliure). Feia poc que havia dit públicament que no tornaria a representar res als teatres públics. No perquè estigués enfadat amb ningú, sinó per donar espai a la nova fornada d'autors. I, per això, tot i la bona resposta de públic i crítica per les dues peces de la trilogia de situacions (més que temàtica): dues persones, una envaeix la intimitat de l'altra i esclata un conflicte; el tercer treball, amb tot un Jordi Boixaderas que rep la rèplica d'una debutant Clàudia Benito.

Ara, necessita escriure per llevar-se, com aquell qui diu, prepara una altra obra de certa envergadura. Busca una certa notorietat com a Salamandra (TNC, 2005). El desengany que va tenir amb el públic va fer que curés les ferides amb uns treballs petits, de dos intèrprets. Que ha tornat a situar aquella mirada de murri al capdavant de la cartellera. Tancades les portes dels teatres públics, Benet i Jornet s'ho haurà de jugar tot a una carta i aconseguir, per fi, els favors de les grans productores privades. Fins ara, li han fet un cas residual, a jutjar per la nul·la capacitat a estrenar-hi res. Ara, Papitu ha fet entrar el teatre en la nòmina del Premi de les Lletres Catalanes. Potser és prou solvent per ser considerat? El públic l'espera. Ell, fent-se el desmenjat, escolta els batecs i recepta un nou cataplasma.
Darrera actualització ( Dimarts, 19 de març del 2013 02:00 )
Publicat a

El Punt Avui. Edició Nacional 19-03-2013 Pàgina 28


Diari El Punt Avui - Jordi Bordes. Barcelona

Origen


http://www.elpuntavui.cat/noticia/articl...

Més sobre Escriptors i editors (482)