Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
imprimir Imprimir

Barcelona, sota la lupa de The New Yorker

Núvol - Bernat Puigtobella. Barcelona 10-Abr-2013


Barcelona, sota la lupa de The New Yorker
Bernat Puigtobella. Barcelona Metròpolis.
/ 10.04.2013

El darrer número de Barcelona Metròpolis, revista editada per l’Ajuntament de Barcelona, publica un magnífic reportatge del periodista Jordi Graupera, que ha rastrejat totes les referències a Barcelona que han aparegut a The New Yorker des de la seva fundació, l’any 1925.



Il·lustració d'Òscar Julve



Jordi Graupera va encetar aquesta investigació a partir d’un encàrrec de la revista, que li proposava de descriure com es veia Barcelona des de Nova York. Graupera va fer l’article, però quan ja el tenia enllestit i a punt de lliurar li van robar l’ordinador en una plaça de Barcelona. Aleshores, en lloc de reescriure el mateix article, es va plantejar de recomençar de cap i de nou i se li va ocórrer de remenar l’hemeroteca de The New Yorker. La sorpresa va ser majúscula i el resultat de la investigació es va convertir en un sorprenent reportatge, titulat Sota la lupa de ‘The New Yorker’. El material exhumat per Jordi Graupera és tan ric que donaria per fer-ne un llibre.

“El setmanari The New Yorker s’associa a un periodisme antic, pausat, d’articles llargs i documentats minuciosament”, escriu Graupera. “Barcelona apareix en un de cada vint dels 4.100 números publicats per la revista des de 1925: dos cops l’any de mitjana, tot i que durant la dictadura franquista amb prou feines s’hi esmenta deu vegades. Alguns dels textos més destacats, posats en conjunt, ofereixen una clara visió de les fases per les quals ha passat la ciutat i de la seva relació amb el país, i també dels pecats que encara no hem expiat. I en tots els articles es pot trobar nítidament un patró: quan un barceloní prova de caminar dret, els newyorkers se’l miren com un igual”.

Les revistes fetes a Nova York són la finestra al món cosmopolita que les lleis i els costums nord-americans volen expressar. La presència de Barcelona a ‘The New Yorker’ comença l’any 1935, amb una descripció del carnaval que prefigura ja l’ombra de la moral de postguerra, en fort contrast amb l’alegria de viure de la Segona República, encara vigent.

L’any 1944 Marya Mannes hi publica un article de guerra titulat ‘Letter from Barcelona’. Els aliats ja fa sis mesos que han desembarcat a Normandia i París ha estat alliberada a l’agost. La pregunta implícita és si creuar els Pirineus amb l’exèrcit aliat és una empresa aconsellable. Mannes hi escriu: “Mannes és molt, molt lluny de Madrid [...] Les muntanyes que separen Catalunya de França no són tan altes com la barrera invisible entre Catalunya i Castella. Madrid és el passat i Barcelona el futur del que va ser una gran nació”.



© Pérez de Rozas / AFB Desfilada pel passeig de Gràcia, 1936. Les primeres referències a Barcelona apareixen a ‘The New Yorker’ en un article de 1935 dedicat a una desfilada de carrosses pel passeig de Gràcia, al carnaval de 1935.



“Els articles dels anys cinquanta mostren un país derrotat i vulgar, que només se salva per l’exotisme mediterrani. Cristal·litza el mite de la bona vida barcelonina, sustentada en el desordre, la calor, la bohèmia, la impuntualitat, el sexe i, en general, en un ‘carpe diem’ relaxat, brut i sense cultura. Per sota es detecten una tristesa, un silenci”. Graupera troba especialment curiós un article publicat l’any 1956, signat per Frederick L. Keefe, un guionista de Hollywood, que narra un viatge en cotxe de Madrid a Barcelona. “No hi ha documentació, ni cap intenció política o ideològica. És tot descripció. Keefe va en cotxe i a l’altura de Medinaceli recull un historiador català format a Cambridge, amb cara de passar gana. Després de criticar l’estupidesa del franquisme al llarg del trajecte, l’historiador acaba victorejant la comitiva de Franco al davant d’uns guàrdies civils en una escena que recorda Bienvenido, Mister Marshall. En una descripció que t’omple de pena, Keefe explica com l’historiador passa la resta del viatge amb un posat taciturn i incòmode. Finalment, quan Keefe, molt educadament, li pregunta què li passa, l’historiador es disculpa per la seva incoherència. Acomplexat davant l’americà, només sap justificar-se amb una frase que devia significar per al llicenciat de Cambridge una humiliació: “A Espanya sovint has de pensar d’una manera i actuar d’una altra. Saps què vull dir?” El quadre dels anys cinquanta, doncs, queda complet: caos col·lectiu, desfeta cultural i humiliació intel·lectual: provincians, covards i supervivents”, escriu Jordi Graupera.

L’estiu passat, després de fer aquesta descoberta, Graupera va preguntar des de la seva columna de La Vanguardia si algú podia donar-li alguna dada o pista de qui podria ser aquest historiador. Fins i tot va crear un compte de Gmail (enigmadestiu@gmail.com) per centralitzar les reaccions. Va rebre força respostes, però no va aconseguir identificar el personatge. “El cas continua irresolt”, ens diu Graupera des de Nova York.

Llegiu l’article ‘Sota la lupa de The New Yorker‘ a Barcelona Metròpolis fent clic aquí.
Núvol - Bernat Puigtobella. Barcelona

Origen


http://www.nuvol.com/noticies/barcelona-...

Més sobre Revistes (395)