Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
imprimir Imprimir

Pep Guardiola i la Bayerische Kultur

Núvol - Bernat Puigtobella. Barcelona 26-Jun-2013


Pep Guardiola i la Bayerische Kultur
Bernat Puigtobella. Barcelona.
/ 26.06.2013

El nou entrenador del Bayern alterna amb naturalitat l’alemany i el català en una mateixa roda de premsa, ben bé com si les llengües juguessin en igualtat de condicions sobre el terreny de joc.



Pep Guardiola ja ha après alemany, però s'hi trobarà bé entre els bavaresos





Pep Guardiola enceta una nova etapa professional a Munich, per a la qual ja ha donat mostres d’estar preparat lingüísticament de manera brillant en la primera roda de premsa al Bayern. L’espera un hivern fred, que pot arribar a ser glacial. La convivència amb els bavaresos, però, no té per què ser tan freda, atès que la cultura catalana i la bavaresa tenen molts punts en comú.

Els bavaresos, com els catalans, han gaudit de sempre d’una prosperitat superior a la d’altres estats d’Alemanya. I han aconseguit projectar al món el concepte de Liberalitas Bavarica. Mentre aquí hem quedat encasellats en el clixé del català insolidari i gasiu, un tòpic que ja es remunta a aquella ‘avara povertà dei catalani’, que deia Dante a la Divina Comedia, els bavaresos han sabut convèncer el món de la seva liberalitat. La Liberalitas Bavariae és un concepte amb el qual avui combreguen de manera transversal polítics de tots els colors. Una liberalitat que se sosté en tres pilars: la llibertat de Baviera. La generositat dels bavaresos i llibertat de pensament. En definitiva, la Liberalitas Bavarica es podria resumir amb aquella divisa que diu: “Viu i deixa viure”.

Els bavaresos, com els catalans, també reclamen més independència i un tracte fiscal més just respecte a la resta d’Alemanya. El nacionalisme bavarès ha anat molt lligat a partits de caire conservador, com ha passat aquí amb Convergència i Unió durant els últims trenta anys. Baviera concentra una activitat industrial de primer ordre: BMW, Siemens o Adidas, per citar només tres grans multinacionals, tenen la seva seu central a Munich. Tant Munich com Barcelona són ciutats amb un gran pes dins la seva àrea d’influència, i tenen en comú haver estat seu d’uns Jocs Olímpics. De fet, si descomptem els nefastos Jocs Olímpics de Berlín, celebrats sota el nazisme, Munich i Barcelona són les dues úniques ciutats olímpiques en els seus respectius països.



El castell de Neuschwanstein, caprici romàntic del rei Ludwig II de Baviera

Baviera, com Catalunya, sempre ha fet valer la seva pròpia història com un fet diferencial dins el conjunt d’Alemanya. De fet, el ducat de Baviera es remunta al segle VI, i va ser un estat independent fins al 1871, quan es va incorporar al segon imperi alemany, sense deixar de ser un regne. De fet la corona bavaresa va perviure fins al final de la Primera Guerra Mundial, que va esbandir tant la monarquia bavaresa com la república de Weimar. Un dels última reis va ser Ludwig II de Baviera, un romàntic empedreït que va ser el gran mecenes de Richard Wagner. Ludwig II es va fer construir un castell extravagant a Neuschwanstein, una construcció monumental que avui és un exponent del kitsch catòlic. Neuschwanstein ha quedat com el testament vital d’un home excèntric i excessiu, que vindria a ser l’equivalent de la Sagrada Família a Barcelona: un lloc de pelegrinatge per a turistes de tota edat i condició. Comparar Neuschwanstein amb la Sagrada Família com si tinguessin el mateix valor és un disbarat, però la influència del wagnerisme en Gaudí i Ludwig II sí que seria interessant de fer.

En contrast amb la majoria dels altres Länder alemanys, els bavaresos són catòlics, per bé que d’una religiositat ben diferent a la dels països de l’Europa meridional. Només cal fixar-se en la renúncia del Papa Benet XVI, d’origen bavarès, per entendre que ens trobem davant d’un catolicisme més proper a l’autoexamen de consciència protestant. Els bavaresos, però, no han perdut la dimensió teatral del fet religiós. Cada any per Setmana Santa es representa la Passió al poblet d’Oberamergau, de la mateixa manera que es viu aquí en pobles com Olesa, Esparraguera o Alcanar. Aquesta teatralitat religiosa és més pròpia del món catòlic i aquí el poblet bavarès d’Oberamergau marca un altre tret diferencial de Baviera respecte a l’Alemanya protestant. Mourinho també es podrà burlar dels aficionats del Bayern dient-los que els agrada molt el teatre. De fet, la ciutat de Munich té una gran activitat teatral. No hi trobem l’efervescència avantguardista de Berlin, però en el conjunt de l’estat de Baviera hi ha una quarantena de teatre i òperes de primer nivell. També s’hi pot veure bon cinema. Durant la roda de premsa de dilluns, Pep Guardiola va dir que volia anar a la Filmotheke de Berlin. Va tenir un lapsus. En realitat volia dir el Film Museum de Múnich, que és el terme alemany que se sol utilitzar per dir Filmoteca.

L'escena de la crucifixió a Oberamergau

“Bayern ist ein Kulturstaat” ha estat de fa temps una de les divises del govern bavarès. Amb el terme Staat se subratlla la identitat històrica de Baviera, amb una llengua i fins i tot una llengua diferenciada dins el conjunt de Länder alemanys.

El bavarès és una variant de l’alemany, però té una especificitat prou forta com perquè ens trobem en els prestatges de les llibrereries diccionaris de bavarès, el Bayerisches Wörterbuch. El bavarès, també denominat austrobavarès, no es parla només a Baviera, sinó que també és parlat a Àustria, a l’est de l’Arlberg, també al municipi suís de Samnaun i al Tirol del Sud. Una mica com passa amb el català, que es parla en territoris pertanyents a quatre estats diferents (Espanya, Andorra, França i Itàlia). La llengua, doncs, és un ingredient essencial d’aquest Kulturstaat que reivindiquen al vell ducat de Baviera. Us sona d’alguna cosa? Pinta que en Pep s’hi trobarà com a casa entre els bavaresos.






Bernat Puigtobella
Núvol - Bernat Puigtobella. Barcelona

Origen


http://www.nuvol.com/noticies/pep-guardi...

Més sobre El català a l'estranger (202)