Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

Cap a una Catalunya quadrilingüe?

Nació Digital - Jordi Palmer 20-Ago-2013

XLV Universitat Catalana d'Estiu
per Jordi Palmer
Cap a una Catalunya quadrilingüe?
El sociolingüista Bernat Joan proposa una "oficialitat asimètrica" de català, castellà, aranès i anglès en la futura república catalana independent
Jordi Palmer, Prada de Conflent | Actualitzat el 20/08/2013 a les 23:59h
Arxivat a: XLV Universitat Catalana d'Estiu, Prada de Conflent, Bernat Joan, llengua
El sociolingüista Bernat Joan. Foto: Jordi Palmer / Nació Digital.

La política lingüística del futur estat català és una qüestió que ja han posat sobre la taula polítics i lingüistes, tot obrint un debat sobre quina o quines han de ser les llengües oficials d'aquesta nova república independent. En el marc d'aquest debat, el sociolingüista Bernat Joan proposa una Catalunya independent amb quatre llengües oficials, però en el marc del que anomena l'“oficialitat asimètrica”.

Joan, que imparteix aquests dies a la Universitat Catalana d'Estiu el curs 'Quina política lingüística per a la Catalunya independent?', considera que aquest debat arriba perquè a partir de l'Onze de Setembre del 2012 “es passa de plantejar una política lingüística dins el marc estatutari a plantejar-nos anar molt més lluny”, i exposa un projecte lingüístic amb quatre llengües: català, castellà, aranès i anglès, amb diferents rangs d'oficialitat.

“El català ha de ser la llengua nacional del futur estat i ha de vertebrar lingüísticament el país”, explica Joan, que considera que, així mateix, “cal mantenir l'oficialitat de l'occità, consolidar-la i desplegar-la amb l'objectiu de garantir als ciutadans de parla occitana que la puguin utilitzar amb normalitat”. Així mateix, “el castellà ha de ser oficial, però no amb el mateix estatus que el català”, sinó amb un sistema d'”oficialitat asimètrica”, en el qual els “castellanoparlants s'han de trobar còmodes i han de percebre que el nou estat no va contra la seva llengua”. Finalment, l'anglès, “com a llengua internacional, també ha de tenir un cert rang d'oficialitat”.

La societat monolingüe ha deixat d'existir

Aquesta configuració de quatre llengües oficials, però “amb rangs diferents”, és per Bernat Joan -ex-eurodiputat i ex-secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya-, una manera d'obrir la societat catalana a la “pluralitat lingüística” a partir de la constatació que “la societat monolingüe ha deixat d'existir i no hem de buscar cap tipus de monolingüisme”, i que “no ens hem de conformar amb crear ciutadans bilingües”.

De fet, l'obertura lingüística passaria, a més de les quatre llengües oficials, pel fet d'aprofitar que “hi ha molts ciutadans parlants de grans llengües regionals, com l'urdú, l'àrab i el xinès” a més de recordar que a Catalunya hi ha un “bagatge històric de relació amb l'esperanto”, una llengua a la que qualifica de “utopia bella que ha estat substituïda per l'anglès”.
Nació Digital - Jordi Palmer

Origen

http://www.naciodigital.cat/noticia/5816...

Més sobre El català, única llengua oficial a la República Catalana? (114)

• El tabú de la llengua (Vicent Partal) (testimoni, 06/10/2014)
• Cal pensar, sense embuts, quin futur volem per a la llengua (Pere Mayans) (testimoni, 05/10/2014)
• Les llengües del possible estat català (ALBERT BRANCHADELL) (testimoni, 14/08/2014)