Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
imprimir Imprimir

Neix la Fundació Jaume III per crear un nou model de llengua mallorquina

Diari de Balears - Cristina Polls 26-Oct-2013

ACTUALITATBULLETPOLÍ­TICA
Neix la Fundació Jaume III per crear un nou model de llengua mallorquina
C.Polls | 26 octubre 2013 Vistes: 1612 vegadesPuntuada amb 1 estrelles de 5 Puntua-la amb 1 estrellesPuntua-la amb 2 estrellesPuntua-la amb 3 estrellesPuntua-la amb 4 estrellesPuntua-la amb 5 estrelles140 opinions #llengua
2060
Imatge de la web de la Fundació Jaume III.

24-10-2013
Print Más grande Más grande
54
181
1
La Fundació Jaume III neix per crear un nou model de llengua mallorquina, tal com explica l'entitat a la seva 'Carta de convit'. Segons els impulsors de la Fundació, el català estàndar s'ha imposat a les Illes en detriment del mallorquí i la seva intenció passa per elaborar “un model de mallorquí per a tota casta d’usos formals que doni preferència a ses formes insulars davant ses pròpies de Catalunya i que s'acabaria concretant en s'edició d'un llibre d'estil”.

L'entitat es presenta com un lobby que cerca “un estat d’opinió favorable que permeti anar incorporant ses particularitats lingüístiques des mallorquí a s'estàndar oficial que s'utilisa aquí a Balears, a s'escola, a ses administracions públiques, a sa universitat, en es medis de comunicació públics”.

Els impulsors de la Fundació Jaume III critiquen que s'han arraconat de l'esfera pública les paraules de tota la vida i que s'han imposat les del català estàndar. Com exemples citen cementiri per cementeri, vacances per vacacions, núvol per nigul o esport per deport. També critiquen que les terminacions verbals també s'han vist afectades per aquest procés i ja no es diu per acabàs sinó acabés o cantam per cantem. Tot i les crítiques de la Fundació, cal recordar que nigul, deport i vacacions són paraules admeses en el Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) i que les terminacions verbals pròpies del balear estan recollides (sense cap objecció) en la seva Gramàtica. A més, el Llibre d'estil del Govern de les Illes Balears estableix que s'emprin les formes verbals pròpies del balear i no les d'altres variants en els textos de l'administració autonòmica.

Les intencions de la Fundació Jaume III passen en una segona fase per una revisió de l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears per tal d'aconseguir que “se prestigïi es mallorquí de forma efectiva i no de forma retòrica, com fins ara. Això vol dir dignificar-lo a nivell oral i també a nivell escrit”.

La Fundació es mostra crítica amb els qui defensen l'existència dels Països Catalans i asseguren que “darrera sa sagrada unitat des català s’hi amagava un objectiu molt més pervers: sa seva uniformitat, una unificació que, com estam vegent, està en es servici d’un projecte polític de signe pancatalanista”. A més, “lo anormal (i, per tant, capgirable) són aquests trenta anys d’imposició catalanista”.

Membres del patronat de la Fundació

La Fundació està impulsada per enginyers, hotelers, professors, escriptors, missers i d'altres professionals liberals que s'han unit per “dignificar i prestigiar ses modalitats insulars, principalment es mallorquí”.

President: Pep Zaforteza.
Vicepresident: Joan Font Rosselló.
Secretari: Andreu Rosselló.
Tresorer: Gabriel Barceló.
Vocals: Rafel Company, Sebastià Jaume Muñoz-Maldonado, Gabriel Lesenne, José Lorenzo Mulet i Xavier Pericay.
Diari de Balears - Cristina Polls

Origen


http://dbalears.cat/actualitat/balears/n...

Més sobre Sobre el trossejament de la llengua catalana (729)