Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
imprimir Imprimir

Els enigmes de Mercè Rodoreda

Vilaweb 16-Dec-2013



Dilluns 16.12.2013 14:59

Els enigmes de Mercè Rodoreda

Ventura Pons descobreix alguns dels secrets d'un berenar entre l'escriptora i l'editor Castellet a Ginebra

Xarxes socials
Envia l'article
Imprimeix l'article
Converteix a PDF

Era l'any 1973, Mercè Rodoreda vivia a Ginebra, i un dia va coincidir amb el crític literari i editor Josep Maria Castellet. Va convidar-lo a berenar al seu pis, i durant la conversa, en què també va assistir la muller de Castellet, Rodoreda va obrir-se i va explicar-los alguns dels seus secrets. El director de cinema Ventura Pons feia molt de temps que volia recrear aquella trobada, de la qual parla Castellet al llibre 'Els escenaris de la memòria', i finalment en va fer el film 'Un berenar a Ginebra', que s'estrena avui al cinema Aribau i que dimecres s'emetrà per TV3.

El film parteix d'aquella trobada i es basa en entrevistes i declaracions de Rodoreda: 'Castellet explica que aquell dia Rodoreda va fer un dels seus monòlegs habituals. Jo he anat a buscar allò que ella deia. Tot el que diu durant l'hora de la part central de la pel·lícula, que és el berenar, ho va dir en algun moment o altre de la seva vida', explica Ventura Pons. El film també té un pròleg i un epíleg, en què el cineasta explica tot allò que ella no va dir públicament, perquè 'era una dona molt gelosa de la seva intimitat i un personatge una mica recòndit, que va patir molt i que sempre amagava el seu dolor'.

I Pons ens ensenya una Rodoreda desconeguda per a la majoria. 'Ella sempre explicava les mateixes coses, però fins a cert punt, perquè amagava el dolor, el patiment, les infidelitats de l'Armand Obiols… I això només ho trobes en un llibre, "Cartes a l'Anna Murià", que és on li explicava tots els patiments i que l'Anna va publicar quan la Rodoreda ja s'havia mort. Aquell dia a Ginebra també es va obrir una mica més del que era normal. Com que jo no podia posar en boca d'ella allò que ella no havia dit mai en públic, això és construït dramàticament en un pròleg i un epíleg.'

Enmig, un berenar d'una gran força dramàtica que es concentra en les paraules i en què parla de la seva infància, la República, la guerra del 36-39, la Segona Guerra Mundial i tot el temps que va passar sola a Ginebra lluitant per treballar. També del seu fill, que va deixar aquí abans de marxar ('se'n van anar a l'exili pensant que al cap de dos mesos tornarien, i va durar tota la vida!'), i de la relació amb intel·lectuals de l'esquerra que li van fer el buit. 'Era una dona que no ho feia fàcil, però tampoc no queia gaire bé entre la seva gent', la dels grans escriptors del segle XX. Hi va tenir a veure la seva relació amb l'escriptor Armand Obiols, pseudònim de Joan Prat. 'L'Obiols era casat amb la Montserrat Trabal. Van coincidir tots a l'exili, però quan la Rodoreda i l'Obiols van embolicar-se va començar tot el merder entre ella i la dona de l'Obiols i Benguerel, que duraria tota la vida', recorda.

Ventura Pons volia ensenyar aquesta Rodoreda, i ho fa per mitjà de l'actriu Vicky Peña ('la pel·lícula és com una peça de cambra amb una gran solista, que fa una Rodoreda excepcional: els qui la van conèixer diuen que és ella'). 'D'ella només en coneixem les gran novel·les, però és un personatge molt desconegut. Intento apropar aquesta dona que per mi és un símbol de tota la generació que ens va salvar el país --reflexiona--. Ens van salvar la llengua i la cultura en uns moments difícils; van patir un exili i la Segona Guerra Mundial. I van dir que la llengua era l'ànima del país i van tirar endavant, patint per la creació. Les van passar magres i els ho devem tot.' I afirma que aquesta generació ara 'estaria molt contenta amb aquest país que ha deixat de fer la puta i la Ramoneta i s'ha tret la son de les orelles'.
Vilaweb

Origen


http://www.vilaweb.cat/noticia/4162342/2...

Més sobre Escriptors i editors (482)

Destacats