Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
imprimir Imprimir

Antoni Vives: "Els antics arguments d'Artà són la història de les protestes d'una pagesia conservadora però crítica"

Diari Ara Balears - Joan Sitges 13-Gen-2014

SANT ANTONI
Antoni Vives: "Els antics arguments d'Artà són la història de les protestes d'una pagesia conservadora però crítica"

Antoni Vives és autor de "Cultura popular i identitat local en la configuració de les veus subalternes de la pagesia"

JOAN SITGES | Actualitzada el 13/01/2014 00:00

El recomano 6
0 Comentaris

Ampliar font Reduïr font
Llegir més tard

L'autor ha rebut el premi Josep Lledonosa d'història local dels Països Catalans pel seu llibre.

Comencem pel principi. Què és un argument de Sant Antoni?

És un resum de tot el que ha passat a Artà durant l'any fet glosa. Durant el segle XVIII es treia en Destrossa al carrer. Era un ninot a qui se li atribuïen tots els mals de l'any per després jutjar-lo o executar-lo simbòlicament en públic. Ara no hi ha cap ninot però l'Argument d'enguany continuarà donant compte de les desgràcies del 2012, a més de parlar dels conreus, la meteorologia, les festes, les notícies i les demandes del poble.

I d'on us ve aquesta curolla pels arguments?

Un professor ens deia que, durant la dictadura franquista, la dècada de 1970 havia funcionat com un assaig per a la democràcia, perquè llavors comencen a sorgir organitzacions i es creen espais de protesta. Per fer el llibre, però, m'ha interessat centrar-me en els arguments i en la cosmovisió de la pagesia mallorquina, els seus referents i les seves reivindicacions, perquè a partir de l'any 1950 les gloses comencen a ser marcadament crítiques amb el poder.

Us heu centrat en els arguments publicats entre el 1846 i el 1952, quin perfil tenien els pagesos d'Artà d'aquella època?

Majoritàriament no donaven suport a les reformes agràries o socials dels governs d'esquerres. Els antics arguments d'Artà són la història de les protestes d'una pagesia conservadora però amb capacitat cítica.

I un reconegut santantonier manacorí com vós, per què se'n va a estudiar la festa a Artà?

A Manacor malauradament no es conserven gaire documents amb enregistraments o transcripcions de gloses antigues. A Artà, en començar la tesi, em facilitaren els arguments publicats des del 1922.

Va ser com un descobriment?

No exactament, però eren uns documents oblidats més enllà d'Artà i formen un dels corpus de literatura oral de Mallorca més extensos i importants que es conserven. La veritat és que quan em toca viatjar i anar a congressos i trobades d'historiadors, tothom té enveja d'aquesta font documental que Artà ha sabut conservar.

Cultura popular i identitat local en la configuració de les veus subalternes de la pagesia , que publiquen les universitats de Lleida i de les Illes Balears, és el vostre darrer estudi. Fixau un punt de partida el 1846, què va passar aquell any?

Es publicaren les famoses gloses d'en Tià de la Real, que descriuen cinc anys de crisi i de fam. Eren anys de males collites i penúries. Esquiven la grolleria i agafen un to solemne. Atribueixen part de la culpa dels mals anys al consumisme creixent del jovent i al seu mal cap. Aquests versos varen tenir un impacte molt gran. Els glosadors de cada poble copiaren literalment algunes estrofes i els pocs rastres d'arguments artanencs que conservam d'entre el 1850 i el 1870 s'assemblen cada vegada més als versos d'en Tià de la Real.

I de què versen aquests arguments?

Continuen parlant del temps, de les desgràcies, de les notícies i de les festes. Introdueixen la crítica als joves, però la crítica més ferotge se centra en el preu dels aliments. Era la part més política de la protesta. Els arguments apel·len al dret a viure dels pobres i rics, però reivindiquen que els rics s'han de banyar perquè tothom pugui viure en temps dolents. Tot i això, és una protesta tradicional, no pretén canviar cap model social. No volien guanyar més doblers, sinó que abaixassin els preus.

Fins quan segueixen aquest model les famoses gloses que ara es canten a l'uníson davant la casa del Trull?

Es mantindran així durant dècades, però el 1905 arriba l'electricitat a Artà i també hi arribaran més canvis. A partir de llavors, els arguments parlen de les millores que experimenta el poble. Però ho fan sense cap crítica, no és fins més envant que arribaran les reivindicacions al batle i els temes variats.

Quan?

L'Argument del 1952, que és que tanca el llibre que ara presentam, és el primer que inclou la crítica i el debat polític local. El temps de la fam ha passat i les crítiques als elevats preus dels béns de primera necessitat es transformen en crítiques al batle com a representant del poder. La crítica política i les reclamacions com l'asfaltatge dels carrers o les queixes pels talls i pel preu del subministrament elèctric es fan un lloc dins els arguments.

No hi ha hagut intents de censura?

Sí, normalment s'ha intentat controlar el contingut dels arguments convocant-ne concursos. El 1921 arribà el tren a Artà i es convocà un concurs al millor argument, que es publicaria el 1922. De fet, és el primer que conservam. En realitat, però, el primer argument publicat va ser el de 1921, que va tenir molt d'èxit però que ha desaparegut. Va ser un any de males collites, marcat, a més, per la crisi de la Primera Guerra Mundial i l'argument era punyent. Per evitar més arguments així se'n va convocar el concurs.

I va funcionar?

Durant un temps potser sí. A partir de la dècada de 1950, fou el glosador Francesc Femenies Gurries, que va ser represaliat pel franquisme durant la guerra, qui va tornar a introduir la crítica punyent. Aquesta vegada escudat en la justícia i la solidaritat que propugna el catolicisme.

I ja està? Podien dir el que volien?

No. L'Ajuntament, amb el suport del pare Ginard, tornà a convocar un concurs. Els guanyà tots la senyora Maria Esteve, de família rica. Parlava que tot anava bé en plena època del racionament. Però aquesta dinàmica s'acabà aviat. Tots els glosadors es plantaren i acabaren amb el concurs. Com que en realitat triomfaven els arguments crítics, a partir de llavors aquest aspecte sempre s'ha mantingut amb més o menys intensitat.

Diari Ara Balears - Joan Sitges

Origen


http://www.arabalears.cat/balears/Antoni...

Més sobre Glosadors - Cultura tradicional (136)