Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
imprimir Imprimir

Glossari gustatiu dels Països Catalans (2)

Vilaweb 11-Gen-2014

Dissabte 11.01.2014 06:00

Glossari gustatiu dels Països Catalans (2)

Us oferim els mots vinculats al menjar i al beure que han aparegut al llarg del 2013 dins del projecte 'Cada dia un mot' de Rodamots

Xarxes socials
Envia l'article
Imprimeix l'article
Converteix a PDF

'Cada dia un mot' és un butlletí que envia un breu missatge electrònic diari a totes les persones que s'hi volen subscriure. Aquest missatge conté una paraula o expressió de la nostra llengua, amb el seu significat i un exemple d'ús. Jordi Palou és qui s'encarrega d'aquest projecte i qui va crear la pàgina RodaMots el 1999, seguint la filosofia de 'A Word A Day'. Us oferim els mots vinculats al menjar i al beure que han aparegut al llarg del 2013 dins d'aquest projecte.

biquini m
Entrepà calent de pernil dolç i formatge fet amb pa de motlle.
Exemple: 'Vam demanar un biquini, però ens van servir un entrepà normal de pernil i formatge.'

ETIMOLOGIA:
Nom provinent de la sala Bikini, de Barcelona, que va popularitzar aquests entrepans adaptant-los del 'croque-monsieur' francès. Per a més detalls, escolteu el programa «La paraula del dia», de Ramon Solsona, dedicat a aquest mot.


no bufar cullera
No tenir res per a menjar.
Exemples: 'Fa molt de temps que no bufa cullera.'
'Era un pobre home que passava molts dies sense bufar cullera.'
'Després de pagar el lloguer no ens queden diners ni per bufar cullera.'

ETIMOLOGIA DE 'CULLERA':
Del llatí 'cochlearia', mateix significat, plural del neutre clàssic 'cochlear', derivat de 'cochlea', cargol, petxina.


bullabessa f
Sopa elaborada amb diverses menes de peix i de crustacis bullits, un sofregit fet d'oli i tomàquet i d'altres vegetals. Durant l'ebullició s'hi afegeix vi blanc o absenta. Se serveix colada, amb el peix a part.
Exemple: 'La bullabessa és originària de la Provença.'

ETIMOLOGIA:
Del francès 'bouillabaisse', i aquest, del provençal 'bouiabaisso', composició jocosa de dos imperatius, bull, abaixa, per a expressar que n'hi ha prou amb un bull per a la cocció ràpida d'aquest plat.



bullit m
Conjunt de coses o accions confuses i males de resoldre; embrolla, enrenou.
Exemples: 'Amb tanta gent reclamant, s'armà un bullit de mil dimonis.'
'Enguany tinc un bon bullit amb la declaració de renda. Ja veurem si m'aclareixo'

ETIMOLOGIA:
De 'bullir', del llatí 'bullire', 'borbollejar; estar en ebullició', derivat de 'bulla', bombolla.


cacau [1] m
Cacauet; planta herbàcia anual de la família de les papilionàcies, de fulles compostes i flors grogues, originària de l'Amèrica del Sud, que després de la florida enterra els fruits incipients ('Arachis hypogea'). Fruit o gra comestible del cacauet; llavor del cacauet.
Exemple: 'Els cacaus es mengen pelats, torrats i salats, com a aperitiu. També se'n treu un oli i se'n pot fer mantega.'
La forma 'cacau' és la més usada sobretot en valencià i altres parlars occidentals; la forma més general és 'cacauet'.

ETIMOLOGIA:
Del nàhuatl 'tlalkakáwatl', cacau de terra, compost de 'tlal·li', terra, i 'kakáwatl', cacau; la variant 'cacau' és regressiva com a reacció a l'abús de diminutius. Vegeu-me més informació aquí.


caqui m
1 Arbre caducifoli de la família de les ebenàcies ('Diospyros kaki'), de capçada arrodonida, de flors groguenques i de fruit comestible d'un groc vermellós i de polpa mucilaginosa de color taronja.
2 Fruit comestible del caqui, d'aparença exterior semblant al tomàquet.
Exemples: 'El caqui és una mena de tomaca dolça que els japonesos cultivaven des del segle VII.'
L'arbre també és anomenat caquier.

ETIMOLOGIA:
Del nom científic 'Diospyros kaki', donat per Linné, amb el segon element d'origen japonès (柿). El caqui és originari de la Xina (on se'l coneix amb el nom de shizi柿 子) i el Japó.


coca de recapte
Coca que es fa amb pasta de farina amb oli, arengada, talls de botifarra, cansalada, ceba, pebrot, etc.
Exemples: 'Tradicionalment, la coca de recapte es feia al forn de la vila; la gent hi duia els ingredients que volia posar-hi i el forner feia la massa i la coïa.'
També: coca amb recapte, cóc, coca enramada, coca de verdures, coca de samfaina, coca d'escalivada, etc.

ETIMOLOGIA DE 'RECAPTE':
De 'recaptar', de 'captar', del llatí 'captare', cercar i trobar, derivat freqüentatiu de 'capere', 'captum', agafar. Per a 'coca', vegeu aquest mot.


codony m
Fruit del codonyer, arbre o arbust de la família de les rosàcies ('Cydonia oblonga'), de fulles caduques, de flors de color de rosa clar, i de fruits globosos o piriformes, grossos i aromàtics. És un arbre originari de l'Àsia occidental (Iran, Turquestan).
Exemple: 'Amb el codony es fa el codonyat, una confitura sòlida i que es talla a trossos amb un ganivet.'

ETIMOLOGIA:
Del llatí vulgar 'cotoneum', alteració del grec 'kydónion', mateix significat, pròpiament 'kydónion melon' [χυδώνιον μελον] o pomes de Kydon o Cidònia, antic port cretenc (actualment Khanià) d'on procedien els millors codonys.

dring m
So viu que fa, en rebre un xoc, un objecte de metall o vidre.
Exemples: 'El dring de l'or, de l'argent.'
'Es va sentir el dring de les copes en brindar.'

ETIMOLOGIA:
D'origen onomatopeic; en deriven dringar i 'dringadissa', dring continuat.


ganyips m pl
Fruita seca barrejada que hom s'enduu quan surt d'excursió.
Exemple: 'Quan vam arribar al cim vam compartir ganyips i ens vam fer una foto.'
Un 'ganyip' també és una menjada lleugera consistent especialment en fruita seca i galetes: 'Ens aturarem a fer un ganyip en aquella fageda.'

ETIMOLOGIA:
Del caló 'halipí', gana, àpat; queviures'. Cinc mots d'origen caló a CD1M.



gargamella f
Gola; espai comprès entre el vel del paladar i el començament de l'esòfag.
Exemple: 'Té un os entravessat a la gargamella.'
En valencià també s'usa la forma 'gargamell' (masculí).

ETIMOLOGIA:
D'origen onomatopeic, com tants altres mots de la mateixa arrel garg-, que imita fenòmens guturals mitjançant la seva amplificació amb diverses consonants: -m-, 'gargamella'; -nt-, 'gargantejar'; -l-, 'gàrgola'... 'Esgargamellar-se' i 'gargamellejar' són dos derivats d'aquest mot.


ou ferrat
Ou fregit tirant-lo sencer sobre oli, llard, etc., bullent i tenint-l'hi fins a prendre's la clara.
Exemples: 'Per sopar em faré dos ous ferrats amb patates fregides. Al colesterol que el bombin!'
També: ou estrellat; ou deixat caure; ou fregit (valencià); ou frit (balear).


de pinyol vermell
De gran qualitat, extremadament bo (Mallorca). A Menorca es diu 'de pinyol dolç'. Sovint s'aplica a les noces.
Exemple: 'Celebraven unes festes de pinyol vermell, amb els millors músics que podien trobar.'

ETIMOLOGIA DE 'VERMELL': Del llatí 'vermiculus', diminutiu de 'vermis', cuc, aplicat també en llatí a la cotxinilla, d'on extreien un colorant per produir el color escarlata. Sobre 'pinyol', vegeu aquest mot.


tàpera f
Poncella de la taperera, apreciada com a condiment. La taperera és una mata de la família de les caparàcies ('Capparis spinosa'), de flors blanques i fruits en baia, que es fa en parets i roques.
Exemple:'Un cop adobades en vinagre, les tàperes són comestibles i s'empren com a aperitiu i com a condiment.'
La dita «l'any de les tàperes» significa un temps molt passat i imprecís.
En valencià meridional en diuen tàpenes. Vegeu-ne imatges aquí.

ETIMOLOGIA:
Del llatí 'capparis', i aquest, del grec κάππαρις, mateix significat, amb canvi de la consonant inicial per probable influx de mots amb t, sobretot 'tàpia', pel fet que la taperera sol créixer en parets o tàpies.

Vilaweb

Origen


http://www.vilaweb.cat/noticia/4166197/2...

Més sobre Sobre la llengua (243)