Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

Pere Vilanova: «La música en català té un problema de distribució»

Nació Digital - Jordi Palmer 21-Abr-2014

Pere Vilanova: «La música en català té un problema de distribució»
El cantant treu 'Les tres estacions', un disc de pop minimalista
Jordi Palmer | Actualitzat el 21/04/2014 a les 15:00h
Arxivat a: Cultura, música, Les tres estacions, Pere Vilanova


Pere Vilanova, 25 anys, quatre discos, l'últim dels quals és 'Les tres estacions' (Right Here, Right Now, 2013). Situat en la mateixa divisió que Pau Vallvé, Maria Coma o Xavi Alías, Vilanova és un nom a tenir en compte dins d'aquesta divisió de cantants catalans amarats de sonoritats atmosfèriques, amants del lo-fi minimalista.

-Aquest és el seu quart disc, però el primer que té un cert ressò, com s'ho explica?

-Aquest és el primer amb el que faig promoció. Quan vaig començar creia que tu treies un disc i la gent se l'escoltava, però ara ja se que no funciona així. el primer disc el vaig fer als 18 anys i va sortir a l'Enderrock i ja està, i amb 22 anys vaig fer una antologia de poemes de Carles Duarte que va tenir una mica més de repercussió, però aquest és el primer que faig amb discogràfica i promoció, enregistrat amb Marc Parrot i amb Dani Ferrer de Love of Lesbian.

-'Les tres estacions' és un disc de pop, acústic i senzill, en la línia de Pau Vallvé i Xavi Alías. Hi està d'acord?

-Sí, per a mi és un disc de pop-folk amb un contingut molt poètic i la seva sonoritat té a veure amb aquests referents. En Dani Ferrer és molt amic d'en Pau Vallvé i la Maria Coma i ha ajudat en producció de Maria Rodés. És molt eteri i atmosfèric quan sovint en aquest tipus de discos la producció se'n van massa cap a un so molt acústic excessivament minimalista o cap a una sobreproducció que fa que es perdi el contingut de les lletres i costi més entrar-hi. Aquest disc té l'aparença de senzill però té molta teca i una sonoritat amable que fa que sigui fàcil entrar en el món de les cançons.

-Expliqui'm el títol del disc.

-És diu 'Les tres estacions' pels tres llocs on he viscut en els últims set anys. Quan vius fora de casa teva, aquell lloc on vius es converteix en un concepte atmosfèric de la gent amb que et relaciones, el que vius. És un viatge a Bèlgica, als Pirineus i acabo a Barcelona, com el retorn a casa, i a nivell de sonoritat, el disc és fosc al principi i es va aclarint més cap al final.

-Que tal l'experiència de fer el disc amb micromecenatge per Verkami?

-Molt bé. Vam aconseguir 3.000 euros en quinze dies i en demanàvem 2.500.

-Però pot passar que quan treus el disc ja el tinguis tot col·locat.

-Espero que no. Hi ha una seixantena de verkamistes i espero vendre'n més de seixanta.

-Quina importància creu que tenen les xarxes socials en el fet que després la gent compri el disc?

-Suposo que si t'agrada molt un disc el vols tenir físicament, i Spotify és una eina per descobrir-lo.

-Li ho pregunto perquè ara hi ha un debat sobre si la música s'ha de regalar o no, i si la gent realment es compra el disc si la música els agrada.

-Penso que pel que fa a la música en català hi ha un greu problema de distribució. Hi ha molta música que és difícil trobar en format físic, almenys a Barcelona. Hi ha molta moguda i poca projecció pública, i més amb un disc com el meu, que ja se que em puc oblidar de sonar a les radiofórmules. Se que sona a Rac105, però crec que caldria potenciar més aquesta xarxa. Això provocaria que la gent escoltés més música d'aquí i per tant hi hauria més vendes.

-Si em permet, tinc els meus dubtes que els radiofórmules serveixin per fer vendre més discos.

-En tot cas, per a mi la música en català que sona a les radiofórmules no representa l'expansió tan bèstia que vivim.

-Però això sempre ha passat, les ràdios comercials tenen un discurs musical diferent.

-Sí, però influeix. Però si algú escolta el disc a Spotify o el veu a Facebook, potser vindrà a un concert. Ara bé, fa uns anys es va confiar molt en els directes i crec que tot s'està desmuntant, ara els musics hem d'autogestionar-nos i buscar sinergies, i d'això m'he adonat treballant amb Dani Ferrer. Love of Lesbian funcionen molt bé perquè tenen accés al mercat espanyol i giren per Sud-amèrica i poden anar a Gran Bretanya, però a Catalunya, gent com Mishima, Joan Dausà, Joan Masdéu, Quart Primera... Tots et diuen el mateix, que costa, i se suposa que en un mercat normal no se si ho estarien petant, però haurien de viure bé i tenir més reconeixement.

-És el que comporta cantar en català. No ens podem queixar que a Buenos Aires no ens vulguin.

-No, clar, però crec que hi ha un públic potencial més gran.

-Que n'espera de la música?

-M'agradaria viure de la música, no vull ni sabria com fer cançons que siguin comercials, però vull fer un projecte honest i senzill i que això arribi a interessar i poder viure d'això. La música és la meva feina i m'agradaria que es convertís en la meva professió.

Nació Digital - Jordi Palmer

Origen

http://www.naciodigital.cat/noticia/6719...

Més sobre Cançó, rock, pop... (1922)

• Sopa de Cabra torna l’any que ve (notícia, 02/12/2014)
• El Corredor Polonès deixa els escenaris després de quinze anys (notícia, 26/11/2014)
• Franca Masu: «La idea d'Itàlia unida és diferent a la d'Espanya unida» (notícia, 02/11/2014)