Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
imprimir Imprimir

La insubmissió lingüística comença pel País Valencià

Nació Digital - Xavier Borràs Pla. València 22-Mai-2014

La insubmissió lingüística comença pel País Valencià
Dues famílies de Poble Nou de Benitatxell es neguen a escolaritzar en castellà els seus fills, després que la Conselleria ha suprimit l'única línia en valencià a l'abast del poble
Xavier Borràs Pla , València | Actualitzat el 22/05/2014 a les 11:55h
Arxivat a: Política, LOMCE, Discriminació lingüística, País Valencià, Insubmissió a la LOMCE, Escola Valenciana, insubmissió
El País Valencià és un territori dual. Certament, hi ha una presència històrica del castellà a determinades zones que no es dóna a la resta de territoris catalanoparlants, però també és cert que en aquells llocs on el valencià ha estat la llengua majoritària, aquesta és defensada amb ungles i dents.

La comarca de La Marina Alta és un d'eixos llocs. A l'únic col·legi públic de Poble Nou de Benitatxell hi havia fins ara dues línies educatives: una en valencià i l'altra en castellà. L'arranjament, però, imposat per la Conselleria d'Educació per al curs 2014-2015 s'ha endut per davant la línia en valencià a partir dels tres anys. Benitatxell, poble majoritàriament valencianoparlant, es queda sense cap opció d'ensenyament plurilingüe en valencià.

No escolaritze el meu fill

De les divuit matrícules formalitzades per al curs que ve, quinze s'han acomodat a la línia en castellà. Però hi ha tres famílies que s'han plantat i han sol·licitat l'escolarització en valencià. I d'aquestes tres famílies, dues han pres la determinació de no escolaritzar els seus fills si no és en la llengua local. Són, segons Escola Valenciana, els primers casos d'insubmissió a tot l'Estat espanyol contra la LOMCE (Llei Orgànica de Millora en la Qualitat de l'Ensenyament) impulsada pel ministre Wert.

Un dels pares sintetitza el sentiment comú: “La Conselleria ha de tindre en compte que totes les persones som iguals davant la llei i que els nostres xiquets i xiquetes, els que trien valencià, no són ciutadans de segona. Si hi ha diners per mantindre obertes unitats en castellà en altres llocs, també han d'haver-ne per a una unitat en valencià a Poble Nou”. I continua: “Alberto Fabra va tancar RTVV (ho posà com a excusa per a no tancar col·legis) i ara tanca unitats en valencià i escoles públiques”.

Un cas idèntic, però a l'inrevés

El cas de Poble Nou de Benitatxell és inversament calcat al del CEIP Pare Català de València. En aquest centre hi ha 54 famílies que han escolaritzat els seus fills en valencià i només quatre que han optat per la línia en castellà. La Conselleria ha assumit els drets de la minoria i no suprimirà la unitat, malgrat la gran oferta existent en centres pròxims. En el cas de Benitatxell es dóna el greuge de ser l'únic col·legi públic del poble.

El col·lectiu Escola Valenciana observa un cas clar “de discriminació per raó de llengua” i anuncia accions jurídiques. L'entitat cívica assegura que, en casos com aquest, s'està vulnerant l'Estatut d'autonomia, la Constitució i la mateixa LOMCE, la llei en la qual s'empara la Conselleria. Literalment, el text determina que “en les comunitats autònomes que posseïsquen, junt amb el castellà, una altra llengua oficial d'acord amb els seus Estatus, les Administracions Educatives hauran de garantir el dret de l'alumnat a rebre les ensenyances en ambdues llengües oficials”.
Nació Digital - Xavier Borràs Pla. València

Origen


http://www.naciodigital.cat/noticia/6903...

Més sobre Política Lingüística Generalitat Valenciana (584)