Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

'Bola de Drac ha fet més pel valencià que moltes campanyes institucionals'

La Veu del País Valencià 20-Ago-2014

tualitat - Cultura
< anterior | següent >

Dimecres, 20 d'agost a les 10:00h Cultura

Catalunya
'Bola de Drac ha fet més pel valencià que moltes campanyes institucionals'
Francesc Fenollosa: 'El sector està desolat, arrasat absolutament, però amb ganes de renàixer, per tant eixe esperit jo crec que està latent i en un parell d’anys podem estar fent de nou coses'
Comentaris Un comentari

Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (5 vots)

Francesc Fenollosa és qui ha posat veu al Geni Tortuga de la versió valenciana de Bola de Drac. Aquesta setmana es troba a la Universitat Catalana d’Estiu impartint un taller de doblatge al català en què ensenya als curiosos nocions bàsiques de la professió. A més d’això, Fenollosa té un llarg currículum al sector audiovisual. Ha estat president de la Federació Valenciana de l’Audiovisual (FEVA), creador de diversos festivals de cinema amb ressò al País Valencià i un llarg historial de personatges doblats tant al valencià com al castellà.

Bola de drac.

Francesc Fenollosa.
URL curta

Etiquetes
Raion Ribera, UCE
Raimon Ribera / Enviat especial a Prada

La seua trajectòria com a actor de doblatge comença l’any 1988, quan marxa a Barcelona per aprendre la professió amb un projecte per crear un fons de cinema en valencià per a RTVV. Després també va estar als estudis Pertegàs, a Xirivella, o els Tabalet, d’Alboraia, on va fer el doblatge de diverses pel·lícules per a les primeres emissions de Canal 9 RTVV.

Aprofitant que ahir es va dedicar un acte a la presència del català al cinema hui hem volgut estar amb ell per preguntar-li sobre la salut del valencià al cinema, i com era d’esperar no mostra bon quadre clínic.

La situació del doblatge valencià

El doblatge en valencià va començar el 1988, quan comencen les primeres emissions des d’Aitana, en les desconnexions territorials de TVE, que emetien dues sèries de dibuixos animats, una d’elles l’Aldea de l’Auró. Fins aleshores l’única cosa que hi havia en valencià era alguna pel·lícula que s’havia rodat directament en la nostra llengua, dos concretament, una d’elles el 1933, El fava de Ramonet, que era una 'xarlotà', rodada com a cinema mut i sonoritzada en acabant amb les veus dels protagonistes.

El 1988 la Direcció General de Mitjans de Comunicació de la Generalitat Valenciana va repartir una sèrie de pel·lícules entre aquells que volien doblar-les perquè foren els primers treballs que generarien l’incipient del doblatge en valencià. Les emissions de RTVV començaren el 1989 i han durat fins que s’ha tancat, l’any passat. Durant aquest període han arribat a existir alhora catorze estudis de doblatge al País Valencià, que feien principalment doblatge de pel·lícules, documentals i sèries de dibuixos animats, fonamentalment per a RTVV. A partir del tancament de RTVV queda molt poca gent del doblatge en actiu a València, ara només queden 3 o 4 estudis i ningú està treballant per a RTVV excepte els que tenen contractes signats amb l’entitat i que s’han de complir, però en aquests moments no s’està fent cap treball de doblatge en valencià més enllà de les pel·lícules que estan subvencionades per l’Institut Valencià de l’Audiovisual i la Cinematografia (IVAC), que aquestes han de tenir una versió en valencià encara que estiguen rodades en castellà.

El futur del doblatge al valencià

Per a Fenollosa el futur dóna cabuda a certa esperança, com que tindrem una nova RTVV gràcies a la ILP —ens diu—, el que passarà és que en aquest ressorgiment tornarà a haver emissions de cinema en valencià, sèries de dibuixos animats, documentals, etc. De fet, estan a punt de poder començar amb el doblatge de l’última pel·lícula de Bola del Drac, que “es titula Batlle of Gods (Batalla dels déus), i començarem el doblatge al valencià al mes de setembre amb un projecte de micromecenatge que hem aconseguit i alguna ajuda d’alguna institució com l’AVL i de les universitats valencianes”.
Emblemàticament potser siga la primera pel·lícula de la nova RTVV, ja que la Bola del Drac ha estat segurament la sèrie que més promoció social de l’ús del valencià ha fet, més que moltes campanyes institucionals.

A les sales de cinema

En ser preguntat per la possibilitat de fer una llei que establisca unes quotes lingüístiques a les sales del cinema ha dit que és una cosa que no s’ha fet mai al País Valencià i que mai no s’ha tingut la voluntat política per dur endavant. Entre el sector sí que es té consciència que això és fonamental. “Mai no hi ha hagut voluntat que els cinemes passen pel·lícules en valencià, només les campanyes que ha fet Escola Valenciana, amb la col·laboració de les universitats valencianes, allò que es diu Cinema en Valencià”.

“De cinema comercial únicament hi ha hagut un parell de pel·lícules que han tingut còpia de la versió en valencià en 35mm, La camisa de la serp (Toni Canet, 1996) i Driping (Per amor a l’art) (Vicent Monsonís, 2002), que es va projectar al cinema Lido, a Prada durant l’edició de 2005 de la UCE. Des d’aleshores ençà únicament hi ha hagut el llargmetratge documental Cos mortal, sobre l’obra de Vicent Andrés Estellés, que és una espècie de documental ficcionat. Pel que fa al DVD i BluRay hi ha algunes coses que ha distribuït Selecta Visión, per a qui férem la versió en valencià de Hello Kitty i de Sid el xiquet científic, fins i tot una versió d’Akira, una pel·lícula emblemàtica de l’anime japonès, que doblàrem el 2008”.

Iniciatives per la normalització del cinema en valencià

Un dels problemes del cinema en valencià és que no té un mercat, Fenollosa comentava que iniciatives com els Premis Tirant a la indústria audiovisual valenciana, que ell mateix va crear, tot i que no projectaven en valencià, més que res perquè el sector audiovisual valencià parlava castellà, el festival sí que ho feia, perquè al menys l’aparador d’aquest audiovisual valencià, tant quan hi havia la presència del diari Levante-EMV, o després els premis Tirant Avant, com encara s’anomenen, tenen la pretensió que com a poc hi haja una veu en valencià en l’audiovisual del nostre país.

Anteriorment també, tot i que ja no existeix, hi havia el Festival Inquiet, que tenia un concepte valencià ampli —valencià del sud, valencià del nord, valencià insular, valencià transpirinenc i de l’Alguer o transmediterrani, ens concreta— que es celebrava a Picassent i que va tenir 5 edicions.

Finançament

Pel que fa al finançament ens explica que ell va ser president de la FEVA, la Federació Valenciana de l’Audiovisual, que agrupava totes les associacions professionals i empresarials del sector, passant per les d’actors i actrius, de guionistes, empreses de serveis, animació, etc. i una de les primeres coses que va fer en assumir la seua presidència va ser anar a la filmoteca valenciana a veure quantes pel·lícules hi havia en valencià i només hi havia aquella d’El fava de Ramonet, una pel·lícula de l’any 33, perquè clar, les versions valencianes, tot i que estava obligat fer-les, o bé no s’havien fet o no tenien qualitat i no es podien emetre. El que es va fer va ser forçar Camps, aleshores conseller de cultura, perquè promulgara un decret amb una sèrie d’ajudes perquè hi haguera produccions doblades al valencià disponibles en la filmoteca valenciana. Això va permetre que es feren molts doblatges al valencià.

A banda d’això, quasi tots els doblatges han sigut els que ha promogut RTVV, de producció pròpia o producció aliena, però amb versions doblades al valencià, i després les ajudes de l’IVAC, que havien de tindre la doble versió.

L’AVL, tot i no tenir aquesta finalitat, contribuïa amb el premi de 3.000€ al Festival Tirant a la millor versió o ajudava al Festival Inquiet, perquè era el festival del cinema en valencià, encara que fóra dels Països Catalans.

Situació de l’audiovisual valencià

Li hem preguntat també per la situació de l’audiovisual valencià en general, més enllà del doblatge, i sobre el que està fent tota aquella gent que treballava per RTVV. Segons ens diu, directament no estan treballant. O s’estan buscant la vida com poden, altres estan en depressions bastant profundes o fins i tot hi ha casos de qui s’ha mort, literalment, gent que ha agafat una depressió que li ha provocat una malaltia que no ha pogut superar. Hi ha altres que s’han vist obligats a buscar-se la vida a altre lloc, fet que sempre ha passat però ara amb més motiu. Altres estan tractant de treballar amb nous formats i nous models, creant cooperatives, amb sistemes de micromecenatge per poder produir un curtmetratge o una web sèrie, ja que un llargmetratge no es pot produir sense mitjans i sense un mercat valencià, que era la finalitat dels Premis Tirant, que intentà dur endavant un circuit a través del qual exposar les produccions pròpies.

TV3, RTVV i la impossibilitat de treballar conjuntament

El motiu pel que RTVV i TV3 mai han pogut fer grans acords per fer coproduccions, és que qui havia de ser l’interlocutor per arribar a acords amb TV3 era RTVV, i com que no hi havia voluntat política perquè això passara, perquè mai s’ha volgut articular una vinculació econòmica, política i social amb Catalunya ni amb la resta dels Països Catalans, no s’ha pogut generar. Això vol dir falta de voluntat política en aquest sentit, per tant els responsables no són altres que els responsables polítics, més que els de la pròpia televisió, que també tenen part de la responsabilitat, però sobretot els responsables últims són els polítics.

Només s’han arribat a fer coproduccions en algun moment puntual entre diverses televisions autonòmiques i ha coincidit que en algunes temporades ha hagut produccions catalanovalencianes amb la televisió de Madrid o del País Basc, però comparativament amb el que es podia haver fet han sigut xifres ridícules.

La Veu del País Valencià

Origen

http://www.laveupv.com/noticia/10631/bol...

Més sobre Cinema en català (247)

• Tres estrenes en català als cinemes (notícia, 27/11/2014)
• La recuperació dels Cinemes Texas, el nou desafiament de Ventura Pons (notícia, 17/09/2014)
• «L'Abella Maia», en català als cinemes (notícia, 05/09/2014)