Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
imprimir Imprimir

“Involució jurídica sense precedents” del català

Diari El Punt Avui - Raül Garcia i Aranzueque. Barcelona 18-Set-2014

“Involució jurídica sense precedents” del català
Un informe denuncia una ofensiva de la llengua en tots els territoris a mans del Partit Popular
L'estudi denuncia la posada en marxa de la llei Wert i la política lingüística al País Valencià i les Illes Balears
18/09/14 02:00 - barcelona - Raül Garcia i Aranzueque
1

El català està vivint una situació paradoxal. D'una banda, té més parlants que mai, al voltant de deu milions, i una notable capacitat d'atracció, i, de l'altra, és objecte d'una “involució jurídica sense precedents”. Dues cares de la mateixa moneda constatades per l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), la Plataforma per la Llengua i Òmnium Cultural. La primera, en l'informe sobre la situació de la llengua catalana del 2012, i la segona, en l'informe del 2013, presentat ahir a la seu de l'IEC.

L'educació –diu l'informe de l'any passat– ha estat el principal objectiu de l'“ofensiva general contra l'estatus normatiu de la llengua catalana” engegat el 2012 pel Partit Popular. Els exemples estan de plena actualitat: la llei Wert, el pla de trilingüisme del govern balear i la falta de places en les línies en català al País Valencià.

“Allà on l'Estat espanyol i francès tenen marge d'actuació, la llengua se'n ressent”, va lamentar Òscar Escuder, president de la Plataforma per la Llengua, en la presentació de l'informe, després de recordar que el català no és una llengua minoritària, sinó mitjana, amb un nombre de parlants semblant al danès. “El català està entre les cent primeres llengües del món, i n'hi ha prop de 6.000”, va recordar el director de la Xarxa Cruscat, de l'IEC, Miquel Àngel Pradilla.

Un dels principals handicaps del català són les enormes diferències que hi ha en el seu ús i prestigi per territoris. Així, per exemple, mentre que a Catalunya i a Andorra els últims anys hi ha hagut un increment notable en la transmissió intergeneracional de la llengua, a la Catalunya del Nord i a l'Alguer la llengua recula, i al País Valencià i a les Illes Balears el català està estancat en aquest aspecte.

Els autors de l'estudi consideren clau per a la salut de la llengua les polítiques que s'han dut a terme en cadascun dels seus territoris. En aquest sentit, a Catalunya ha estat vital el model d'immersió en català que s'ha aplicat les tres darreres dècades, “la punta de llança de la normalització de la llengua”, va remarcar Pradilla. El model, però, està en perill amb l'entrada en vigor de la llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (Lomqe), que imposa el castellà com a llengua vehicular a l'escola, i les resolucions judicials que obliguen alguns centres educatius a fer el 25% de les assignatures en castellà.

Més greu és la situació a les Illes Balears, el País Valencià i la Franja de Ponent. En aquests territoris –explica l'informe–, els respectius governs del PP no només han reduït la presència de la llengua pròpia en l'ensenyament en nom del trilingüisme, sinó que han pres altres mesures com l'eliminació del coneixement del català com a requisit per ser funcionari a les Illes i el tancament de la televisió i la ràdio públiques al País Valencià.

L'ofensiva contra la llengua ha tingut, si més no, la virtut de “despertar un sentiment de solidaritat gairebé inèdit” entre tots els territoris de parla catalana –va assenyalar Pradilla–, que veuen amb gran esperança el procés polític que està vivint Catalunya. Escuder ho resumeix: “Els últims anys, a la Plataforma per la Llengua hem constatat que amb l'Estat espanyol no hi ha res a fer i que la millor solució per al català és la independència, encara que només sigui a Catalunya.” “Amb la independència tindrem menys traves –vaticina–, però tenim clar que l'endemà la feina no s'haurà acabat.”

LES XIFRES
6.000
idiomes
hi ha aproximadament a tot el món. El català està entre les cent llengües més parlades.
El català està vivint una involució jurídica sense precedents
Joandomènec Ros
president de l'institut d'estudis catalans
LES FRASES
La millor solució per a la llengua catalana és la independència
Òscar Escuder
president de la plataforma per la llengua
El català va fent un camí lent i tortuós cap a la normalitat lingüística
Miquel Àngel Pradilla
director de la xarxa cruscat de l'iec
126.000
alumnes
d'infantil i primària del País Valencià no poden estudiar en català, segons Escola Valenciana.
59,3
per cent
de l'audiència acapara la ràdio en català a Catalunya, contra un 40,7% en castellà.
El 2013 hi ha hagut un terrabastall que sembla concertat entre diferents governs del PP
Oriol Sagarra
junta directiva òmnium cultural
L'àrab serà optatiu a secundària

La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, va confirmar ahir que el nou Pla Catalunya-Marroc (2014-17), aprovat pel govern dilluns, inclou la possibilitat d'incorporar l'àrab de manera optativa com a segona llengua estrangera a secundària. En un comunicat, la consellera va recordar que la llengua àrab ja s'imparteix en centres educatius catalans des del 1991, gràcies a un conveni de l'any 1985 entre el Marroc i l'Estat espanyol, encara en vigor, que preveu l'aplicació del programa LACM (Llengua Àrab i Cultura Marroquina) per organitzar classes de llengua àrab i cultura marroquina als centres educatius que hi estiguin interessats.

Rigau va explicar que, a causa del gran nombre d'alumnes d'origen marroquí a les escoles catalanes, des del curs 1991/92 es fan classes d'àrab amb professorat nadiu en horari no lectiu. En el cas de l'assignatura optativa, Ensenyaments'ha fixat com a objectiu difondre les llengües d'origen dels alumnes nouvinguts, així com contribuir al coneixement d'idiomes per ajudar a la internacionalització de l'economia.
Darrera actualització ( Dijous, 18 de setembre del 2014 02:00 )
Diari El Punt Avui - Raül Garcia i Aranzueque. Barcelona

Origen


http://www.elpuntavui.cat/noticia/articl...

Més sobre Política Lingüística Estat espanyol (1236)

Destacats