Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
imprimir Imprimir

Manel omple Vic de gent normal

Nació Digital - Txevi Rovira. Vic 21-Set-2014

Manel omple Vic de gent normal
Crònica del concert estrella del Mercat de Música Viva de Vic
Joan Colomo anima la parròquia més reduïda però incondicional
Txevi Rovira , Vic | Actualitzat el 21/09/2014 a les 10:30h
Arxivat a: Política, Manel, Joan Colomo, música, Mercat de Música Viva de Vic

La plaça de Vic, plena de gom a gom durant el concert de Manel Foto: Albert Alemany

Manel ho ha tornat a fer. Molta gent al concert estrella del Mercat de Música Viva de Vic (MMVV) de dissabte a la plaça Major de Vic, gent gran, gent jove, famílies amb cotxets... Això d’una banda és bo ja que agraden a tothom i omplen la plaça. D’altra banda, també és sinònim de mediocritat, de poca originalitat i singularitat. D’una proposta poc arriscada.

Manel s’ha apoltronat, i va fer un concert normal per a gent normal, amb els quatre components i prou, sense res d’especial, sense secció de vents, sense més músics que donessin més cos a les cançons, sense versions especials. I això, quan se’ls crida per protagonitzar el concert estrella del dissabte de Música Viva... Realment sorprenent.

Ara bé, els funciona i jo dec ser un rara avis més propens a coses menys mainstream. De fet, quan va aparèixer el grup era una proposta nova, i em va entusiasmar, però més que evolucionar i explorar nous territoris, ha involucionat, i ja en començo a estar una mica tip de tantes Dolors, Tereses, Tonis i Miquels. Un concert un punt avorrit doncs, que de fet hagués estat molt millor en un teatre i sense limitacions de temps. Tot i això, ho van intentar. Personalment, el tema que em va agradar més no és seu, “La gent normal” de Pulp. En aquest punt, Guillem Gisbert va explicar que quan la van tocar fa anys al Sona 9 del Mercat es pensaven que aquest tema duraria deu dies al seu repertori.

Els temes del darrer disc (“Atletes baixin de l’escenari”, 2013), van ser els menys celebrats per la gent tret de la darrera cançó de les 18 que van fer, “Teresa Rampell”, durant la qual Guillem Gisbert va animar la gent a ballar de manera estranya, buscant moviments rars al racó més extravagant de les seves ments. Així, van acabar animant força a la gent que, tot s’ha de dir, va quedar satisfeta en general gaudint des de l’inicial “Al mar!”, passant per “Ai Dolors”, “Boomerang”, o “Benvolgut”, que van esverar una mica la cosa, o “Aniversari”, que tot i més lenta i feixuga s’ha convertit en un himne.


Manel, a la plaça Major de Vic, aquest dissabte. Foto: Albert Alemany

De totes maneres em remeto al que deia abans; incorporació de vents i més músics a l’escenari, cercar nous horitzons, nous sons i noves lletres, d’altra banda continuarà l’estancament i tots els discos seran com fotocòpies del primer.

Joan Colomo té ganes de canviar, però també es fa estrany a la plaça

Deia Joan Colomo en unes declaracions que n’està fart d’aquestes cançons que tocava darrerament, que ja les té avorrides i que té ganes de crear-ne de noves. Ahir a la plaça Major, un lloc on potser tampoc era el seu territori idoni, va desplegar amb prou alegria el seu repertori. Molta gent ja havia marxat després de l’actuació de Manel, però Colomo té un públic incondicional, i en va aixoplugar un altre que el descobria. Després del seu concert a la plaça Major, es va desplaçar a la zona més “off” del MMVV, per tocar al Sugar Il·legal Fest, sota la xemeneia, amb una altra proposta encara més alternativa, “La célula durmiente”.

Però a la plaça va aprofitar el temps, els que el coneixien van poder gaudir dels temes del nou disc (“La fília i la fòbia”, 2014). “Els amigos”, “Dona negra” o “Màquina del temps” es van deixar sentir, i els que no el coneixien tant o gens, van poder descobrir autèntiques joies com “La mort”, “El abismo de uno mismo”, (“Contra todo pronóstico”, 2009), “El xiprer”, “El fong i el llangardaix”, “Cada día más”, o “Pirotecnia Barata” ("Producto interior bruto. Vol 1 i Vol 2", 2011 i 2012). Amb la seva habitual tècnica de jugar constantment amb loops de guitarra i veu a través d’una esmolada pedalera, i jugant a fer bromes imitant Guillem Gisbert cantant Teresa Rampell, es va posar a la butxaca a més d’un passavolant, que encuriosit per la seva veu delicada i la seva posada en escena cridava l’atenció.

Colomo és un molt bon frontman, ben acompanyat per una banda solvent de bateria, guitarra, baix i teclats, i que fa una cançó inclassificable pop-rock amb tocs anàrquics i de protesta tot rient-se del mort i del qui el vetlla. Absolutament imprescindible.


Programa oficial del Mercat de Música Viva 2014 (PDF)

Recull de Galeries de fotos del Mercat de Música Viva de Vic

Aneu al web Mercat de la Música Viva de Vic


Joan Colomo, a la plaça Major de Vic, aquest dissabte Foto: Albert Alemany

Nació Digital - Txevi Rovira. Vic

Origen


http://www.naciodigital.cat/noticia/7475...

Més sobre Cançó, rock, pop... (1922)

Destacats