Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
imprimir Imprimir

Neix un banc de dades sobre història oral i parlars pirinencs

Diari Avui - Joan Tort. TÀRREGA 31-Ago-2005

El Grup d'Estudis de Llengua de Ponent alerta del risc de perdre el patrimoni dialectal
Neix un banc de dades sobre història oral i parlars pirinencs
Joan Tort
Fer una recollida sistemàtica de material lingüístic i de cultura popular i tradicional del Pirineu per crear un banc de dades, amb enregistraments d'àudio i vídeo.

Aquest és l'objectiu principal del Grup d'Estudis de Llengua i Literatura de Ponent i del Pirineu, que treballa per conservar "els parlars i dialectes de la gent i la història oral de les nostres terres", segons va explicar Ramon Sistac, president d'aquesta entitat nascuda fa deu anys, vinculada a la Universitat de Lleida (UdL) i formada per una vintena de filòlegs, experts i promotors culturals. Aquest banc de dades, va afegir Sistac, corre pressa, donat que "ens trobem en un moment significatiu en què està desapareixent la generació anterior a la Guerra Civil Espanyola i, per tant, s'està perdent un patrimoni oral impressionant". Sistac explicava que les històries de persones i pobles són clau per conèixer l'evolució de la llengua i del territori i que aquest material "forma part d'una gran història que no sortirà, precisament, als llibres d'història". Aquest treball de camp s'està duent a terme al Pallars Sobirà, la vall de Boí i l'Alta Ribagorça, l'àrea del Montsec i la Vall d'Aran.

Ramon Sistac, filòleg i dialectòleg de la UdL, i Ferran Rella, un dels lingüistes més compromesos amb el Pirineu, van signar ahir un conveni de col·laboració amb la Diputació de Lleida que els permetrà rebre un ajut anual de 9.100 euros durant quatre anys per dur a terme activitats i recerca. Una de les més conegudes fins ara és la Trobada d'Escriptors al Pirineu, que enguany va visitar Euskadi i l'any vinent es farà a l'Aragó i la Franja de Ponent. També s'ocupen de la difusió d'autors lleidatans.

Un altre projecte que el Grup d'Estudis de Llengua està treballant és la toponímia menor. A partir de fotografies aèries elaboren un recull i una localització dels noms del Pirineu, un treball que permet aplicacions pràctiques, "com una important eina de desenvolupament turístic", segons Sistac. Així, va explicar que ja preparen rutes turístiques, rebategen indrets i assessoren promotors i empresaris a l'hora de donar noms a urbanitzacions i restaurants d'acord amb el territori on es localitzen.

Finalment, un tercer gran projecte de l'entitat és la difusió pedagògica a través d'un futur portal d'Internet, material informàtic i amb llibres per a escoles i instituts, formació d'adults i per a la integració d'immigrants en un territori de muntanya. Abans de dos anys, part d'aquest material estarà llest, tot i que ja hi ha treballs editats, com l'inventari toponímic de les valls d'Àneu, amb 4.000 referències, segons va recordar Rella.

Amb aquest bagatge, Ramon Sistac va destacar que la recerca filològica té aplicacions efectives al territori, fet que va usar per desmentir els qui entenen les carreres de lletres com titulacions sense ubicació al mercat. Així, va animar els joves a estudiar filologia catalana i estudiar el català occidental. En aquest sentit, Sistac va criticar que moltes vegades aquest dialecte s'usa "per fer riure i, tot i que s'ha millorat, encara no ha assolit el respecte intern".

Isidre Gavín, president de la Diputació, va elogiar el treball desconegut del grup i en va assegurar el suport institucional.
Diari Avui - Joan Tort. TÀRREGA

Origen


http://www.avui.com/cgi-bin/resultat?htt...

Més sobre Sobre la llengua (243)

Destacats