Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

Les receptes per aprendre una llengua estrangera

Diari Avui 5-Mar-2007

immersió · Guanya punts la línia d'impartir en anglès algunes assignatures del currículum reserva · Irlanda disposa de zones protegides per al gaèlic, amb ajuts per als parlants en qüestió · L'ensenyament viu un debat intens a tot Europa
Redacció

Aconseguir una Catalunya trilingüe és un objectiu compartit per tots els sectors relacionats amb l'educació: administracions, partits polítics, centres educatius, professors, pares... El govern ha plantejat un projecte que preveu que totes les escoles imparteixin àrees en anglès d'aquí a tres anys; 1.600 CEIP impartiran en anglès classes de diverses matèries. Per plantejar millor aquest esforç comú és interessant veure com ho fan arreu i així acomplir el bon desig de Kavafis a Ítaca, poema musicat per Lluís Llach: "Que vagis a ciutats [...], per aprendre dels que saben".

ALEMANYA

Un sistema que no agrada a cap de les administracions

A Alemanya l'ensenyament de l'anglès comença a partir del tercer any d'escolarització a la majoria d'Estats federats, és a dir, quan els nens tenen 9 anys d'edat, informa Oriol Serra. L'aprenentatge obligatori de l'anglès s'estén fins als 15 anys, quan acaba l'escola elemental.

Els estudiants de batxillerat (Gymnasium) tenen una segona llengua estrangera obligatòria a partir del setè curs, amb 13 anys. Aquesta llengua és, normalment, el francès, el llatí o l'espanyol, i és una assignatura obligatòria fins als 16 anys, moment en què els batxillers alemanys tenen la possibilitat d'escollir una tercera llengua estrangera. Els escolars que opten per l'orientació professional (Realschule), amb 12 anys, incorporen normalment el francès com a segona llengua estrangera . Val a dir que el sistema escolar alemany està molt qüestionat i que cada cop són més les veus que reivindiquen la formació bilingüe (alemany/anglès) dels nens i nenes des del primer any.

REGNE UNIT / IRLANDA

Sense obligació, però amb bona intenció i zones protegides

L'ensenyament de llengües estrangeres vives o modernes a Gran Bretanya no és obligatori ni en l'ensenyament primari ni secundari, informa Conxa Rodríguez. Però s'introdueix en les matèries opcionals que depenen de l'escola. Menys de la meitat de les escoles primàries públiques ensenyen una llengua estrangera -no en llengua estrangera- com a opció de l'escola a l'edat de 8 a 10 anys; més de la meitat de les escoles secundàries fan el mateix d'11 a 17 anys. A Gal·les és obligatori l'ensenyament de la llengua gal·lesa, i opcional l'ensenyament en gal·lès.

Mentre, a la República d'Irlanda és obligatori el gaèlic en algunes zones protegides, com ara Galway, l'ensenyament del gaèlic irlandès i alguna altra assignatura en gaèlic. La segregació escolar a Irlanda del Nord fa que les escoles proirlandeses ensenyin el gaèlic o en gaèlic, i les probritàniques segueixin el model anglès. A Escòcia el gaèlic escocès s'ensenya únicament en una de cada deu escoles, tot i la revifalla que viu el nacionalisme en aquest país.

FRANÇA

Deu anys d'experimentació

A l'escola pública francesa, els alumnes estudien una segona llengua des dels 8 anys i poden triar-ne una de tercera des dels 12, informa Àlex Vicente. A partir del setembre de 2007, el ministeri d'Educació avançarà un curs l'accés a la primera i la segona llengües. La quarta llengua seguirà sent optativa als itineraris de lletres de la secundària. El 92% dels alumnes escull l'anglès com a segona llengua, mentre que la tercera sol ser l'espanyol. Segons dades del curs passat, 7 de cada 10 estudiants la trien, en detriment del 17% que cursa l'alemany.

D'altra banda, algunes escoles experimenten des de 1997 amb les anomenades seccions europees, classes de geografia i història o de ciències naturals en llengua estrangera, generalment en anglès, però també en espanyol i alemany. Aquestes classes, que s'organitzen entre els 12 i els 14 anys, encara són minoritàries: només un 3,4% dels alumnes les cursen.

"Depenen dels recursos de cada centre. Cal que hi hagi un professor que domini la llengua que es presenti voluntari i que hi hagi quòrum entre els alumnes", apunta un portaveu del ministeri, que afirma que comencen a aparèixer cursos en les llengües de la immigració: l'àrab i, de forma encara ínfima, el xinès.

ITÀLIA

L'ensenyament obligatori d'una segona llengua, als 12 anys

A les escoles públiques italianes l'ensenyament d'una primera llengua estrangera comença obligatòriament a l'escola mitjana, és a dir, a partir dels 12 anys, informa Sònia Jiménez. Però des de l'escola primària, dels 6 als 11 anys, els mestres comencen a introduir l'assignatura una hora a la setmana durant el primer any, i va en augment amb els anys. La llengua privilegiada és l'anglès.

L'estudi de la primera llengua estrangera a l'escola mitjana és de tres hores a la setmana, i generalment és l'anglès. Però des de fa tres anys la segona llengua també és obligatòria.

En aquest cas es pot escollir entre el francès o l'espanyol, perquè són les més demanades. Les hores dedicades a la segona llengua són menys, dues hores a la setmana. Amb la reforma de l'autonomia, les escoles disposen d'un pressupost que decideixen com invertir-lo i moltes trien potenciar les llengües durant les hores extraescolars.

A l'escola superior l'estudi de les llengües estrangeres varia: al liceu lingüístic s'estudia més d'un idioma, i moltes assignatures s'imparteixen en la pròpia llengua, és a dir, literatura espanyola en espanyol, però als altres liceus (clàssic, científic i artístic) s'estudia només un idioma.
Diari Avui

Origen

http://www.avui.cat/cgi-bin/resultat?htt...

Més sobre Bilingüisme (63)

• Xammar i el bilingüisme (Eugeni Xammar i Puigventós (Mirador Xammarià)) (testimoni, 11/01/2013)
• És natural el bilingüisme? (Elsa Álvarez Forges) (testimoni, 04/08/2011)
• Desemmascarem-los! (Joaquim Torrent) (testimoni, 25/11/2010)