Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
imprimir Imprimir

El Congrés reconeix la llengua de signes catalana i el dret dels nens sords a l'educació bilingüe

Vilaweb - El Punt - AGÈNCIES. Madrid 20-Jun-2007

El Congrés reconeix la llengua de signes catalana i el dret dels nens sords a l'educació bilingüe

El projecte comença la tramitació parlamentària amb el suport de tots els partits

AGÈNCIES. Madrid
Un altre pas endavant per al reconeixement de la llengua de signes catalana. La comissió de Treball i Afers Socials del Congrés dels Diputats va aprovar ahir, per unanimitat, el dictamen de la llei que equipara la llengua de signes catalana a l'espanyola gràcies a les esmenes incloses després de la negociació entre el PSOE, ERC, EA, IU-ICV i CiU. El nou text reconeix l'educació bilingüe a les escoles i inclou un canvi de títol de la llei: es passarà a dir «de les llengües de signes espanyoles».


+ Un professor fa classe de llengua de signes a l'institut Consell de Cent de Barcelona. Foto: M.B.

El Congrés dels Diputats va fer ahir un pas endavant en el reconeixement de la llengua de signes catalana en equiparar-la a l'espanyola incloent algunes esmenes transaccionals a l'avantprojecte presentat pel govern el setembre passat. El projecte no només fa referència al català, sinó que també obre la porta a l'equiparació d'altres llengües de l'Estat. Per la diputada socialista Esperança Esteve, aquest fet mostra que «Espanya és una societat plural i que fins i tot en aquest àmbit s'han donat diferències culturals, històriques i lingüístiques que ens han portat a tenir dues llengües de signes diferents». Defensava, a més, haver deixat «oberta» la llei per si «en el futur sorgeixen noves realitats lingüístiques a Euskadi, Galícia i València». El diputat de CiU Carles Campuzano va reconèixer que s'ha avançat més en la llengua de signes que en l'àmbit general de política lingüística, perquè «fa menys por». Carme Garcia, d'ICV, i Joan Tarda, d'ERC, van destacar «la importància del reconeixement del català com a llengua pròpia i diferenciada» i el seu ús en els serveis sanitaris, transports, àmbits esportius i culturals.

El projecte ja ha superat part de la primera fase amb un canvi substancial ja que defineix la llengua de signes catalana com «la de les persones amb discapacitat auditiva i sordcegues a Catalunya». El pròxim pas és l'aprovació del projecte al ple del Congrés. Es preveu que s'inclogui en el de la setmana vinent.

El projecte de llei pretén regular les llengües existents i el suport que han de rebre les persones amb discapacitat auditiva. Un dels punts clau és l'educació. Així, les persones discapacitades, els seus pares o els seus representants podran «optar» per la llengua de signes espanyola i les llengües de les comunitats sense haver de ser discriminats per la tria que en facin. A més, el nou text inclou compromisos per determinar la situació dels intèrprets, que tindran un temps per adaptar les titulacions oficials.

Segons marca la nova llei, el Ministeri de Treball i Afers Socials haurà de fer, però, un estudi sobre les condicions de vida i la ubicació geogràfica del col·lectiu per establir quins seran els centres de referència. Cal afegir la col·laboració de l'administració estatal en el finançament del foment, la investigació i la difusió de la llengua de signes catalana. Tant Tardà com Garcia van remarcar ahir que la llei estatal preveu elaborar una llei pròpia a Catalunya.

Les llengües de signes catalana i espanyola són tan diferents com el català i el castellà. Un exemple: a Catalunya tomàquet es representa com si una persona suqués pa amb tomàquet; en la llengua de signes espanyola, es fa com si algú agafés un tomàquet.
Vilaweb - El Punt - AGÈNCIES. Madrid

Origen


http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/notici...

Més sobre Llengua de signes catalana (44)