Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

Les polítiques de la música

21-Jun-2004

RAFAEL XAMBÓ - Universitat de València

L´escena de la Moncloa -21 de juny d´enguany- era un sarcasme per als músics espanyols i encara més agra per als qui usen musicalment l´instrument de la veu per a assaborir paraules, imatges, emocions, idees, històries i afanys en català, en gallec o en euskera. «La música se muere, ayúdanos», era la consigna dictada, pels capitosts de l´SGAE, al seguici de músics que rebia el president del govern Rodríguez Zapatero. I allà anaven, com angelets malcriats per la indústria discogràfica, Alejandro Sanz, David Bisbal, La Oreja de Van Gogh, Café Quijano, Amaral, Álex Ubago, Mago de Oz, Estopa, Andy y Lucas. A l´autobús, havien sigut alliçonats per Teddy Bautista i Luis Cobos -capitans de consciència d´aquesta gran parada glamourosa- perquè ningú plantejara discrepàncies ni diguera res fora de guió.

Amaya, cantant de La Oreja de Van Gogh, demanava solucions policials. Alejandro Sanz, per refermar l´escassa penalització de la pirateria afirmava que «en este país apuñalar es gratis». David Bisbal feia l´aportació intel·lectual de la reunió en afirmar, contra la pirateria en internet, que «a pesar de que en España no hay muchos ordenadores, se piratea mucho». Aquest era el to reivindicatiu d´una colla de multimilionaris que confonien la baixada dels seus beneficis en vendes amb la música. Damunt, sense cap vergonya, denunciaven l´escassa presència i dubtosa qualitat dels continguts musicals en televisió. Morro a manta dels qui han dominat els espais musicals en televisió des de fa anys. Alguns, fins i tot, creats directament per la televisió.

Si puc contar aquests detalls és perquè hi havia alguns individus indòcils, músics de mena allunyats del karaoke bailongo, que assistiren a la reunió debatent-se tot el temps entre el fàstic i trencar-se de riure. Dos membres del grup de jazz-rock Dead Capo, Javier Díez Ena i Javier Adán Nieto, havien sigut convidats per a tractar de compensar la massiva afluència d´estrellotes amb un toc underground. La crònica, d´on he extret alguns detalls, val la pena llegir-la sencera en la revista rock de lux d´aquest mes.

Malgrat el control borreguer imposat per l´SGAE, els membres de Dead Capo i el zanfonista Germán Díaz aconseguiren atraure l´atenció de Zapatero cap als problemes dels músics i els segells independents: total absència de risc dels programadors, manca de cobertura per als músics com a treballadors. Li recordaren que hi havia massa bons músics morts de gana, massa músics que havien de renunciar a la música que volien fer per a sobreviure com a mercenaris d´artistes-producte i li reclamaren una Llei de Protecció semblant a la francesa.

Si alguna cosa es mor, no és la música. N´hi havia abans de la indústria discogràfica i seguirà havent-ne. Tampoc no podran parar que, qui vulga, puga regalar la seua música per internet. Molts ja ho fem. La resta no té més misteri que la guerra d´uns senyors escurabutxaques i la picaresca que sempre acompanya les oportunitats de negoci. Si algú necessita ajuda, són els músics, no les multinacionals del disc i els monopolis de recaptació de drets.

Cal fixar-se que en cap moment no es va tenir en compte la diversitat de tradicions musicals de l´Estat, les músiques en altres llengües diferents del castellà, la diversitat de gèneres i estils practicats pels músics, els obstacles que es posen a la música en directe i al carrer en moltes ciutats, el tracte desigual que rep la música en el sistema educatiu, l´escassa renovació dels estudis musicals, ancorats en models rígids que ignoren la tradició popular, els nous gèneres del segle XX i les tecnologies de la informació, les noves i les vellíssimes músiques. L´ocultació de tota eixa diversitat en els mitjans hegemònics. Tota una política al servei de la indústria que el PSOE haurà de modificar si vol tenir alguna credibilitat.

Mentrestant, ací, al País Valencià, la desatenció als músics continua sense novetats. Ràdio 9 i Sí Ràdio, creades per a la promoció i difusió de la nostra cultura i llengua, repeteixen frenèticament tots els èxits de la música de consum i ignoren les obres dels artistes valencians, més encara si canten en valencià. A RTVV programen com si foren agències de promoció de les multinacionals del disc. A qualsevol músic o grup valencià li sobren dits d´una mà per a comptar les vegades que ha tocat o ha sigut objecte d´atenció per part de Canal 9. El programa Música i punt, de Punt 2, és un refregit de vídeo-clips de les llistes d´èxits més petardes. Les programacions musicals dels ajuntaments en general segueixen els mateixos tòpics i s´omplin de triunfitos, llevat d´algunes valuoses excepcions.

I malgrat tot, els músics continuem produint i tocant. I també exigint un tracte digne. Abans de l´estiu, el «Col·lectiu de músics i cantants en valencià» signàrem i presentàrem una declaració al Club Diario Levante on denunciàvem la marginació de què som objecte als mitjans públics valencians i estatals (RTVE i RTVV). Aquest manifest ja ha recollit l´adhesió de prop de dos milers de persones i nombroses associacions i entitats musicals i culturals (podeu signar-lo a www.lavanc.com). Resulta vergonyós que siga més probable poder escoltar els nostres discos a Catalunya Ràdio, a Catalunya Cultura i a algunes emissores independents valencianes que a Ràdio 9, on, senzillament, no existim. La música necessita públic. RTVV ens el nega, però no poden fer callar tanta veu, tant d´instrument. Calen altres polítiques per a la música. En qualsevol cas, com em recordava Raimon, la música és un verí que no et deixa mai. Per això, seguim tocant, a pesar -i passant- de la mala política.
RAFAEL XAMBÓ - Universitat de València

Origen

http://www.levante-emv.es/secciones/noticia.jsp?pIdNoticia=58191&pIndiceNoticia=10&pIdSeccion=5

Més sobre Política Lingüística Generalitat Valenciana (584)

• FAPA-València considera una ‘nova burla’ la consulta lingüística a les famílies (notícia, 12/12/2014)
• El govern valencià ordena la consulta sobre la llengua de l'ensenyament (notícia, 11/12/2014)
• Educació ordena la consulta als pares sobre la llengua el 19 de desembre (notícia, 11/12/2014)