Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
Testimonis
imprimir Imprimir

Joan Fuster homenatjat vora l'Ebre

9-Mai-2012

Joan Fuster homenatjat vora l'Ebre
emigdi | literari | dimecres, 9 de maig de 2012 | 08:44h

Joan Fuster (Sueca 1922-1992) va ser un dels més influents ideolegs de la catalanitat. L'aforisme grec "és la mesura de totes les coses" ens serveix a la perfecció per a introduir la figura de l’influent assagista que va marcar la pauta del catalanisme al País Valencià i a la resta dels Països Catalans durant diverses dècades. Aquest any 2012 es compleixen tot un seguit d'efemèrides a redós de la seua persona, obra i llegat ideològic: 90 anys del seu naixement, 50 de la publicació de Nosaltres els valencians, 30 del seu famós discurs en favor de la unitat de la llengua a la plaça de bous de Castelló de la Plana, i 20 del seu traspàs. La figura de Fuster continua enlairant tota mena de passions i d’odis, a causa del seu ideari clar que ha estat de difícil adscripció dintre d’una Catalunya, amb part del catalanisme polític inclòs, lliurada des de la nefasta Transició al regionalisme provincial, i un País Valencià carregat de dubtes sobre la seua identitat, al qual se li ha canviat impunement el nom de terra i llengua, la senyera i altres símbols identitaris comuns.

Fuster va ser, per damunt de tot, un patriota català, lliurat en plenitud a la investigació literària, cosa que li va permetre abraçar diverses àrees del coneixement: lingüística, assaig, història o filosofia. És indubtablement l’assagista nacional més influent de tot el segle XX. Format durant la postguerra, va rebre la tradicional educació feixista i va conèixer de prop els grups juvenils que instruïen en la formació de l’esperit nacional espanyol. Ja en edat adulta, i com a proba evident d’una personalitat molt forta i d’intel·lectualitat permanent, es va desmarcar totalment de les influències rebudes i va projectar tot el seu ideari envers la recuperació cultural i cívica de tots els territoris dels Països Catalans, mot que justament ell va instaurar. Va convertir-se en l’autèntic referent de la cultura catalana als anys 1960, una persona a escoltar i a seguir que va comptar amb molts deixebles i adeptes. Va sofrir l’exili interior, aquells ciutadans que volgueren recuperar la catalanitat dintre d’un règim genocida i aliè al pluralisme cultural, i va ser un dels recuperadors de la veu dels literats de l’exili exterior.
El col·lectiu polític juvenil, Maulets Terres de l'Ebre, ha estat qui ha aixecat la veu per tal de continuar reivindicant la figura de Fuster, el mestre de mestres en la catalanitat, en organitzar diversos actes de commemoració de les efemèrides anteriorment esmentades. En el marc de la Fira literària Joan Cid i Mulet, a l'EMD de Jesús, va emetre's un emotiu i didàctic documental sobre la seua vida, que va coincidir amb la visita a Tortosa d'alumnes de Filologia Catalana de la URV i de la Universitat d'Alacant. Posteriorment van convocar els premis de literatura social Joan Fuster, en la modalitat de poesia, prosa i assaig, que es van lliurar al Casal Panxampla el primer cap de setmana de maig. L'acte va concloure amb una actuació musical del grup tarragoní, Ai Carai.

Cal felicitar l'organització d'activitats culturals i reivindicatives com aquesta. Els partits polítics tradicionals han abandonat l'activisme cultural i social, amb la qual cosa felicito el fet que un grup alternatiu com els Maulets s'interessi per organitzar un acte cultural de nivell i reivindicant un dels grans intel·lectuals catalans del segle XX, l'ideari del qual és totalment d'actualitat.
Sóc fusterià, m'hi declaro tostemps, i vull donar testimoni de la campanya llençada amb el nom de Nosaltres els fusterians.

Emigdi Subirats i Sebastià

Origen


http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/221330

Més sobre Joan Fuster (53)