Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

L'embranzida del Nord (I)

15-Oct-2012

L'embranzida del Nord (I)
VENT TRAMUNTANAL
15/10/12 08:00 - Josep Guia -

València i el seu Regne sempre s'han mirat en l'espill de Barcelona i el seu Principat. Des de la trivialitat de consultar, els jurats de València als consellers de Barcelona, quantes espelmes s'havien de posar al cadafal mortuori de les exèquies per la mort del rei, fins al disseny de l'Eixample de la ciutat o l'aparició de colles de dimonis i correfocs. Sempre hi ha hagut una relació constant, de nord a sud, encomanadissa, on la germana petita mirava què feia la germana gran, per emular-ho o subvertir-ho. I així han nascut, a València, còpies millorades o replicants esperpèntics, que de tot n'hi ha.

Els mateixos jurats de València eren una còpia perfeccionada de l'organització municipal dels consellers de la Catalunya Vella (que a Girona també es deien jurats), com corresponia a una ciutat amb menys servituds feudals i més moderna que no les del Principat. I el Micalet de la Seu o el Portal de Serrans eren monuments que milloraven els models respectius: el campanar de la Seu vella de Lleida i la Porta Reial de Poblet. I el Llibre del Consolat de Mar o la mateixa Llotja de Mercaders... superaven els originals, més antics.

En temps més propers, però, després de les derrotes dels Agermanats (al segle XVI) i dels Maulets (al segle XVIII), després de l'onada de patriotisme espanyolitzador que va significar la guerra contra Napoleó (al segle XIX), l'emulació continuà produint-se, ja sense millorar els models inicials en la majoria de les ocasions.

Així, la Renaixença i els Jocs Florals (que a València reflectien les pautes dels de Barcelona), la Banda Municipal de València (fundada el 1903 seguint l'exemple de la Banda Municipal de Barcelona, 1886), l'Exposició Regional del 1909 (que volia i dolia per semblar-se a l'Exposició Universal de Barcelona del 1888), l'Assemblea Regionalista Valenciana del 1907 (que pretenia imitar la Solidaritat Catalana del 1906), el Centre de Cultura Valenciana (creat el 1915 com a pàl·lid reflex de l'Institut d'Estudis Catalans, fundat el 1907), la Unió Valencianista Regional (iniciada per Ignasi Villalonga el 1918, sota els auspicis de la Lliga Regionalista de Francesc Cambó), les Normes Ortogràfiques del 1932 (adopció i adaptació de les normes fabrianes del 1913) i l'excursionisme, i els aplecs, etc.

Més recentment, la Nova Cançó i el boom editorial dels anys 60 del segle XX, nats i impulsats des de Barcelona; els Premis Literaris Octubre (1972), inspirats en els de la Nit de Santa Llúcia (1951); la Taula de Forces Polítiques i Sindicals del País Valencià (1975), plataforma unitària que seguia la via de l'Assemblea de Catalunya (1971); les Escoles d'Estiu valencianes(1976), filloles de l'Escola d'Estiu Rosa Sensat (1966); Acció Cultural del País Valencià (1978), suggerida per Omnium Cultural (1961); el mateix Estatut d'Autonomia i la Generalitat Valenciana (1982), instituïts seguint les petjades (a la baixa) dels homònims del Principat; etc.

Deixem clar que no sempre es tracta d'imitacions conscients sinó que, pel fet de compartir una mateixa realitat nacional, pel fet de ser un mateix poble, es produeixen necessàriament unes mateixes o gairebé iguals realitzacions socials, culturals, polítiques...
Darrera actualització ( Dilluns, 15 d'octubre del 2012 09:48 )
Josep Guia

Origen

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/584457-lembranzida-del-nord-i.html

Més sobre Llengua/país (286)

• L’article salat és tan català com els que l’usam (Joan Lladonet) (testimoni, 25/08/2014)
• No saps que això no ho diuen? (IV) (Jordi Caldentey) (testimoni, 04/08/2014)
• No saps que això no ho diuen? (III) (Jordi Caldentey ) (testimoni, 23/07/2014)