Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
Testimonis
imprimir Imprimir

L'embranzida del Nord (II)

30-Oct-2012

L'embranzida del Nord (II)
VENT TRAMUNTANAL
30/10/12 08:24 - Josep Guia -

A València, especialment, des dels inicis de la mal dita batalla de València, particularment, s'han donat molts casos d'imitacions esperpèntiques de Barcelona i del Principat, que jo he convingut en anomenar replicants, perquè no només són rèpliques d'uns models previs sinó rèpliques bordes, nascudes per evitar o tapar la possible influència benèfica dels originals sobre els valencians. Fer-ne un repàs resulta entre patètic i divertit.

A diferència de les Normes de Castelló (1932), que eren l'adopció valenciana de les Normes Ortogràfiques de l'IEC (1913), les Normes del Puig (1979) es van inventar sense cap més objectiu que estrafer el català normatiu i dificultar la recuperació lingüística al País Valencià. Afortunadament, els presumptes usuaris no solen escriure ni llegir gaire: el mateix president (un dels empresaris Lladró) de la pomposa i analfabeta Real Academia de Cultura Valenciana, hereva del Centre de Cultura Valenciana (no reial ni anticatalà), promotora de les tals Normes, va declarar que la lectura sempre li provoca son. I les “Normes del Puig” fan riure: no tenen cap coherència, les han modificades unes quantes vegades (els accents ja van, ja tornen, ja giren...) i, de fet, no les segueix ningú.

Un altre replicant ben conegut és la tristament famosa Televisió Valenciana. Va ser implantada pel govern socialista i anticatalà de Joan Lerma, amb l'objectiu declarat de tallar l'audiència creixent que la TV3 (creada el 1983) anava guanyant entre els valencians. Per això, Canal 9 va emetre justament per la freqüència usada per TV3, tapant el senyal i intentant aprofitar-se'n de l'audiència prèvia aconseguida per aquesta (estimada en uns 400.000 televidents, justament abans de començar les emissions de Canal 9, l'any 1989). Però el nivell cultural (en cultura general) de Canal 9 ha estat deplorable i el lingüístic (en llengua catalana) poc acceptable, a més del fet de presentar una gran part de la programació en espanyol.

I què dir-ne, del parc d'atraccions Terra Mítica, replicant de Port Aventura? Deixant a banda el fet que aquesta monstruositat va néixer, sobretot, per fer negoci els polítics i constructors que la varen promoure, a costa dels diners públics, l'objectiu declarat de Terra Mítica (2000) ha estat sempre aconseguir que el lleure familiar i escolar dels valencians que van a parcs temàtics es girés cap a ella i abandonés Port Aventura (1995). I ara, que Terra Mítica està en fallida, encara un directiu de l'empresa culpava del desastre els pares, mestres i xiquets valencians que continuaven anant a Port Aventura. Increïble però cert.

Amb permís dels filòsofs, podríem dir que, al País Valencià, la filosofia de la dreta, i d'una certa “esquerra”, és la de ser replicants del Principat de Catalunya. Des de la famosa “clàusula Camps” de l'Estatut d'Autonomia valencià, que demana tenir el mateix nivell d'autogovern que pugui arribar a obtenir qualsevol altra comunitat autònoma (en referència evident al Principat), fins al discurs del president Fabra del proppassat 9 d'octubre, que només s'entén com a una rèplica, en clau espanyolista, a les paraules del president Mas.

Aquest és el destí valencià: sempre mirant cap al Principat, per emular-lo o per, imitant-lo, intentar evitar-ne el contagi. I és que hi ha dues menes de valencians: els fidels als seus orígens de nació catalana i els empeltats de nació castellana i espanyola. Així doncs, compatriotes del Principat, deixeu d'excusar-vos en els segons per justificar la vostra poca vinculació amb els primers. I deixeu, si us plau, de parlar del poble valencià com un tot indistingible.
Darrera actualització ( Dimarts, 30 d'octubre del 2012 10:21 )
Josep Guia

Origen


http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/589008-lembranzida-del-nord-ii.html

Més sobre Llengua/país (286)