Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
Testimonis
imprimir Imprimir

Nazis catalans

12-Nov-2012

12/11/2012
Vesper
Nazis catalans
"La intolerància i la intransigència –l’“hipernacionalisme”–, senyor Iglesias, no són exactament catalans"
Vicent Sanchis
Com se’n pot dir, de l’assassí que acusa la víctima de ser botxí? Caldria consultar-ho a un especialista en conductes humanes perverses. En tot cas, aquesta estratègia és freqüent en la història de la humanitat. I ara entre nosaltres s’ha fet recurrent. Arran de la publicació dels llibres 'Nosaltres, els valencians' i 'El País Valenciano', l’any 1962, periodistes adscrits al règim i ideòlegs falangistes còmodament instal·lats a la universitat franquista van acusar Joan Fuster de ser “un nazi”. L’ocurrència va tenir èxit i en les darreres dècades s’ha fet fàcil veure com militants de l’extrema dreta i nacionalsocialistes declarats titllen “els catalanistes” valencians de “nazisme”.

Cada 9 d’Octubre en la concentració agressiva que els membres d’Espanya 2000 perpetren al centre de València es repeteixen els crits de “nazis catalanistes” contra polítics d’esquerra i demòcrates valencianistes en general. L’estratagema es converteix en deliri quan sinistres forçuts de samarreta negra i esvàstica acusen de “feixistes catalans” dirigents de Compromís o d’Esquerra Unida.

És un recurs que, pel que es veu, s’encomana. En altres punts de l’Estat dirigents del Partit Popular de solvència democràtica ambigua o forçada també han acusat i acusen sovint el catalanisme de “totalitarisme” o directament de “nazisme”. Com algú que no ha volgut mai condemnar directament la dictadura retrau als altres ser “feixistes” és un misteri. Que aquells que encara conserven els noms d’il·lustres personatges i gestes franquistes en les places i els carrers de les ciutats on governen acusen algú altre de “feixista” hauria de cridar l’atenció de les persones més simples. Però sembla que ningú caigui en la contradicció tan evident, perquè indignes membres del PP continuen fent-ho.

Tot això es fa difícil d’entendre, però encara es fa més incomprensible quan algú que pateix aquest mal acaba perpetrant-lo. L’expresident del govern aragonès i exdirigent del PSOE Marcelino Iglesias va comparar ahir el procés sobiranista que han impulsat la majoria dels partits catalans amb l’“hipernacionalisme alemany i francès”, que va provocar “dues guerres mundials i cent milions de morts”. Iglesias va acusar igualment Artur Mas de “posar fronteres” entre la Franja i Catalunya. El disbarat es dispara.

Don Marcelino, nascut al municipi ribagorçà de Bonansa, va ser Marcel·lí durant una certa etapa de la seva primera vida pública. I aleshores va arribar a militar en el catalanisme actiu, fins al punt d’haver estat soci d’Òmnium Cultural, segons insisteixen alguns dels seus coneguts. Ell, més que ningú, sap de les intransigències de l’anticatalanisme local i general que ha hagut d’aguantar. I sap també que va tardar anys a aprovar una càndida llei de llengües per no alterar els pactes electorals amb el Partit Aragonès Regionalista i per no perdre vots entre la intolerància.

Sap igualment que, si algú vol posar fronteres entre la Franja i Catalunya, són els que volen descatalanitzar aquest territori sota administració aragonesa. Els que van trencar la diòcesi de Lleida i els que ara insulten la intel·ligència més primària amb la denominació “aragonès oriental”. Tot això ho sap Marcelino Iglesias. Sap per què no es pot dir amb normalitat Marcel·lí i encara té la santa barra d’escarnir les víctimes dels mals que ell encara pateix. La intolerància i la intransigència –l’“hipernacionalisme”–, senyor Iglesias, no són exactament catalans. I vostè en té més constància que ningú.
Vicent Sanchis

Origen


http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2012/11/la_majoria_absoluta_de_ciu_90701.php

Més sobre Anticatalanistes, anticatalans (antivalencians, antimallorquins...) (583)