Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
Testimonis
imprimir Imprimir

Fuster encara ara està vigent DES DE LA TRONA

30-Dec-2012

Fuster encara ara està vigent
DES DE LA TRONA
30/12/12 06:00 - Sal·lus Herrero -

Crec que aquesta reflexió després de 50 anys es pot mantenir encara. És discutible, —tot és discutible—, perquè Fuster no era un home dogmàtic i li agradava contrastar les seues idees amb els altres. Estava acostumat a les tertúlies, a debatre de manera coral, a esperar discrepàncies, rèpliques i retrucs, a intentar persuadir i seduir els altres canviant els mots i dient-ho d'una altra manera, amb més dades, matisos, idees i arguments. El que no esperava és que gairebé tot fos només exabruptes d'una banda i adhesions incondicionals de l'altra. En aquest paràmetres els diàleg, el debat culte, esdevé impossible o quasi impossible.

Per això, Fuster es lamentava que no havia tingut cap discussió amb un mínim de serietat i de rigor. Ningú li “contestà” en el terreny i en el to escaient, en el que ell es col·locava: “argument contra argument, dada contra dada, constatació contra constatació”. Els seus previsibles contradictors es limitaren a expressar-se amb pures i simples manifestacions de mal humor, quatre escarafalls exasperats que replicaven contra Fuster sense cap procediment racional de refutació amb marcat aire feixistoide que es desautoritzava per ella mateixa. Mentrestant, i per manca d'interlocutors competents, es frustrava l'esperança d'un diàleg franc i comunitàriament lucratiu i fructífer.

La polèmica no fou polèmica —un debat de igual a igual i subjecte a la decència d'unes regles òbvies— ni va tocar cap qüestió de fons, podien haver-li impugnat la seua concepció sobre l'expulsió dels morisc i els jueus i les conseqüències nefastes no només des del punt de vista econòmic sinó poblacional i de diversitat cultural, podien haver-li matisat la concepció de les comarques castellanoparlants que ha estat vinculades al Regne de València o l'actual País Valencià des del temps de la Conquesta de Jaume I, podien haver discutit, amb dades sobre si el teixit industrial i la mentalitat de la majoria de l'artesanat del país era tan poc sòlida i feble estructuralment i de mentalitat poc empresarial, a no ser lligada a la taronja, o si encara era aquesta mentalitat i estructures rurals més agràries que les que dibuixava Fuster al seu anàlisi, amb les industries lligades al raïm, les panses, el vi, les caixes de fruites, el vidre, etc. No res.

Potser les circumstàncies no permetien res més que això... Recordem que estàvem en plena dictadura franquista i la involució i el retard social que suposà la guerra incivil causada pel colp d'estat militar fou colossal. I les ànsies d'exterminar la llengua i la cultura catalana foren bestials i sistemàtiques. El que no esperàvem és que algunes de les línies mestres de la dictadura, lligades a l'exterminisme, a l'anticatalanisme, continuaren intactes en la democràcia. O inclús, sovint, s'incrementaren. I que en “democràcia” feren de Fuster una caricatura pròxima a l'auto sacramental, com quan el cremaren als anys seixanta a la falla de la Plaça de l'Ajuntament, disfressat de dimoni, amb cua i banyes i tot, amb bisbe, fallera major i alcalde franquista de torn mirant-ho des del balcó de la Casa de la Vil·la de València.

Fuster confiava, (quin optimisme!), llavors, als anys seixanta, que més endavant els seus contraopinants el sotmetrien a una crítica pausada i meticulosa, que el forçarien a esmenes i qui sap si a retractacions.

Fuster el 1964 reconeixia que no havia estat així, li havien fallat els col·laboradors-contradictors. I hui dia, en rellegir el llibre després de més de 50 anys de la seua publicació, el trobe tan “valid” com el dia que el va acabar d'escriure Joan Fuster. O més. En les seues línies bàsiques i mestres, continua mantenint-se de cap a cap.

Alguns lleus retocs, alguna esmena matussera pel que fa al “no provincianisme” de Castelló, que és tant o més provincià que València i Alacant, a l'expulsió dels moriscs, que Fuster no veia malament del tot a fi d'aconseguir una societat més 'homogènia' culturalment, i això és indefensable hui dia. Segurament a Fuster li cal una defensa més acurada i decisiva de l'heterogeneïtat, com proposa Ferran Archilés a l'assaig “Una singularitat amarga: Joan Fuster i el relat de la identitat valenciana”, tot i que no compartesc la seua anàlisi en clau 'regionalista' del País Valencià. O 'nacionalitari' però lligat sempre a l'estat espanyol. Tal com he entés la mirada de l'Archilés sobre Fuster i la seua defensa de les glòries regionalistes valencianes. Com una regió d'Espanya.

En canvi, en Fuster el nacionalisme espanyol cerca l'extermini de la nostra catalanitat. Com passa encara ara, després de més de trenta-tants anys de “democràcia espanyola”. Un oxímoron quasi sempre. A més de la defensa fusteriana —al llarg i ample de la seua obra— de la pluralitat, de la diversitat cultural i de la supervivència lingüística, cultural i nacional del país dels valencians.

Amb un quants retocs d'actualitat, es deixaria del tot acurades les propostes de Fuster, enllestides i actuals inclús per passar pel sedàs del paradigma multiculturalista més sever, per a resistir dret i continuar uns anys més interpel·lant als que afirmen que ja estem bé com estem, que vivim al millor dels móns possibles. Hi ha qui enmig de la crisi proclama la “solidesa” del teixit industrial valencià i que la “província” claudicada, la dimissió lingüística i les ficcions fòssils són ideals desitjables per a un avenir “millor”. Són aquells que fomenten l'immobilisme i el renunciament, els satisfets que indueixen a la més fosca de les inhibicions, a la paràlisi, a l'apatia.

“Los valencianos se contentan con sólo el nombre del reino que poseen”, ens reprotxà algú, durant la crisi del 1640, segons reporta el cronista Melo i recordava Martí Domínguez durant el franquisme.
Darrera actualització ( Diumenge, 30 de desembre del 2012 06:00 )
Sal·lus Herrero

Origen


http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/606350-fuster-encara-ara-esta-vigent.html

Més sobre Joan Fuster (53)