Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
Testimonis
imprimir Imprimir

Valencians, catalans del món sencer DES DE LA TRONA

31-Dec-2012

Valencians, catalans del món sencer
DES DE LA TRONA
31/12/12 06:00 - Sal·lus Herrero -

Ara podríem dir amb Fuster que “avui hi ha qui s'acontenta amb molt menys”. Hi ha qui des del govern “valencià” , ara mateix, renuncia perquè el nostre país no porte nom propi i voldrien suprimir-lo i prohibir —totalitàriament— el nom del país dels valencians (i encara més el nom que ens agermana a valencians, catalans, rossellonesos i balears). Perquè si esborrem el nom del país (o països), se'l/ (se'ls) fa desaparèixer del tot.

No obstant, encara queden “valencians”, molts valencians, i cada dia hi haurà més, que no volen resignar-se a perdre la nostra entitat individualitzada, que no volen deixar de ser el poble que som (o podríem ser), que no volen cedir a la dissolució, ni a la indiferència, ni a la destrucció. I que lliguen el futur a la coordinació i l'entesa amb Catalunya i les Illes.

I encara volen donar raons davant els qui refusen a la vergonya d'una trista alienació nacional i destrucció territorial, els qui creiem que els valencians podem ser un poble coherent, els qui ansiem per al nostre país una normalitat i viabilitat que ens possibilite la nostra supervivència diferenciada amb la part de catalanitat i/o valencianitat que ens pertoca.

Ni que només fos per això, —per despertar les consciències adormides que vegeten en la somnolència digestiva, per dotar-nos d'una identitat nacional maltractada i oprimida (com Castelao, féu a Galicia o Sabino Arana a Euskal Herria) i per orientar-nos davant el món globalitzat que uniformitza i suprimeix les minories nacionals i cultural que no s'alien i s'enforteixen per projectar-se al món—, ja valia la pena que Joan Fuster haguera escrit “Nosaltres, els valencians”.

Per 'desparticularitzar' tots els catalans i/o valencians i possibilitar que ens descobrim i ens reconeguem els del Principat, els del País Valencià, els de les Illes i la Catalunya Nord. 50 anys després de publicar-se, encara hui es manté dret l'edifici intel·lectual de Fuster amb tota la seua vigència contra els qui ens voldrien que esdevinguérem tan sols 'província' desfeta i desintegrada dins d'un Estat espanyol cada vegada més recentralitzador, amb la complaença servil de la dreta 'valenciana' i l'oposició de la resta de ciutadania i d'un empresariat valencià cada vegada més conscient que el servilisme a Madrid ens arracona pels segles dels segles i que l'eixida a Europa i al món passa per Catalunya.

I com que Fuster era molt educat, al remat del llibre agraeix a Fermí Cortes, a Francesc de P. Burguera, a Joaquim Maluquer, a Joan Reglà, a M. Sanchis Guarner, a Miquel Tarradell, a Vicent Ventura, a P. Pérez Puchal, a Josep M. de Casacuberta, a Oriol Folch, a F. Giner Perepérez, a Josep Iborra, a J, Martínez Ortiz i a V. Ferrís i Garcia per l'ajuda que li atorgaren per a redactar, corregir i elaborar aquest llibre que serveix per a posar-nos cara, ulls, llengua, mans, braços i cames als valencians perquè les pròximes generacions l'omplin de contingut amb referències pròpies i no alienes, amb vitalitat i no amb complicitats amb els que intenten fer-nos desaparèixer del mapa.

“Nosaltres els valencians” és el testimoni intel·lectual de la nostra perduració com a poble. I està molt bé! Per què no se'l llegiu per a comprovar-ho? Sense intermediaris. Directament, atentament, reflexivament.

En l'anàlisi sobre els mecanismes mediocres i espanyolitzadors de l'Església “Valenciana” Fuster ho quadra i assenyala la tristíssima realitat d'una església que —tret d'escassíssimes excepcions— persegueix la llengua dels valencians i entén que la seua missió a la Terra és exterminar-la per garantir la unitat de l'Espanya de Castella, “una grande y libre”. Per això, la Conferència Episcopal Espanyola, amb majoria de bisbes valencians de tradició rodillista (ortegiana i joseantoniana) s'ubica de manera semblant a la dels anys trenta i següents, en un retorn al cesaropapisme, al nacionalcatolicisme i a la noció de cristiandat més abjecte i ignominiós.

L'obsessió episcopals és l'aliança permanent amb els totpoderosos i opressors de Madrid i d'arreu del món.

Per no acabar amb mal gust de boca, preferisc esmentar l'edició tan acurada de l'obra completa de Joan Fuster “Assajos” que han fet Antoni Furió i Josep Palacios, i acabada de publicar enguany, és un regal per a Nadal o els Reis inolvidable per comprar i sobretot per llegir-se els escrits de Fuster amb l'atenció que es mereixen.
Darrera actualització ( Dilluns, 31 de desembre del 2012 06:00 )
Sal·lus Herrero

Origen


http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/606355-valencians-catalans-del-mon-sencer.html

Més sobre Joan Fuster (53)