Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
Testimonis
imprimir Imprimir

En defensa de la llibertat a tot arreu

11-Gen-2013

En defensa de la llibertat a tot arreu
DES DE LA TRONA
11/01/13 09:17 - Sal·lus Herrero -

Hi ha a València, un grupuscle infame que s'autoanomena “d'acció valencianista”, que aprofita qualsevol ocasió per a denigrar tot lo català. No és el mateix aquest grup que Acció Cultural del País Valencià, tot i que una vegada vaig veure al mercat del segona mà, el Rastrell, que es posa al costat de camps de futbol del Mestalla que una xica comprava un taulell d'aquest grup valencianista pensant-se que era d'ACPV… Coses que passen. Quan li vaig advertir l'embolic, ja l'havia pagat!

Aquest grupet reaccionari i espanyolista aprofita qualsevol ocasió per perseguir tot lo català amb la sanya apestosa i pútrida d'Espanya o de les seues sucursals subalternes particularíssimes i regionaloides. Millor dit, és la sanya furiosa que estimulen els aparells d'aquest estat totalitari. Són els afamats secessionistes que defensen que el valencià i el català no és la mateixa llengua i que Catalunya li vol robar els vers “valencianos”, la llengua, el nom, la cultura i el país. Aquests que ens acusen als catalans de perfídia permanent per voler ser el que som, per tenir voluntat de ser, decidir i existir al marge d'Espanya.

En realitat es posen aquesta disfressa “valencianista”, cínicament, per a fer un terrorisme anticatalanista, amb total impunitat, protegits per l'estat espanyol, els seus aparells repressius i els seus claveguerams. Molt sovint, evidentment, amb subvencions i proteccions governamentals. Són els encarregats de fer la faena bruta. Perquè facen el que facen, posem per cas, llençar ous i pedres, des de terrats, a les manifestacions del 9 d'octubre o del 25 d'abril, atacs a llibreries on hi ha a l'aparador llibres en català, agressions feixistes, pintades, bombes i amenaces contra els sindicats i partits d'esquerres i valencians i/o catalans, etc. sempre els ix gratis. No solen imputar-los perquè tenen butlla per a fer qualsevol despropòsit.

Igual com els grups de nazis alemanys a l'època de Hitler podien fer program dictats des del poder. A València porten més de trenta anys terroritzant els valencians i/o catalans gràcies al clima favorable i propici que generen els governs del PSOE i del PP, gràcies a un autoodi i a un anticatalanisme ignominiós que han fabricat des del govern valencià des que feren dimitir a Josep Lluís Albinyana, el primer president democràtic de la Generalitat Valenciana fins a hui dia. Amb absoluta i total impunitat, propiciat des de dalt per tal de terroritzar els de baix i esdevenir-los, els valencians, identitàriament, rabiosament, anticatalans a mort. Tot i que després, alguns d'aquest atiadors de zitzània per a formar aquests tipus de mostres, acòlits, protegits del PP i bruixots de l'ou de la serp contra Catalunya, apareguen en vídeos publicitaris anunciant que els agrada Catalunya. Els agrada, una Catalunya del tot descatalanitzada i espanyolitzada que renuncie a la seua voluntat de ser, de persistir i de decidir per si mateix l seu futur. Els agrada una Catalunya que no tinga cap vincle amb els catalans del País Valencià i de les Illes. Una Catalunya espanyola, castellanitzada, com a la que li agradava a Franco i a Dionisio Ridruejo el 1939.

Inclús molt sovint a aquests energúmens de la “valenciania”, des de l'Ajuntament de València o la conselleria d'Educació i Cultura, se'ls atorga els recursos públics perquè posen una paradeta pública a la Fira de València o al Consell de la Joventut perquè insulten i agreden els mestres, l'escola valenciana, els sindicats valencians o els partits valencians que fan servir el terme País Valencià. Ells s'autoproclamen els autèntics i exclusius “valencianistes”. I per tant, persegueixen virulentament a qualsevol que siga catalanista, català i/o valencià d'una manera distinta a la seua concepció intransigent, violenta i terrorista. Potser ho fan perquè pensen —potser no tan equivocats— que la Constitució espanyola els indica que cal perseguir els catalans i el català per exterminar-lo, perquè l'espanyol és llengua “oficial” primera i les altres només “cooficials”, la qual cosa vol dir, segons aquest brètols, que cal eradicar-lo, sobretot del País Valencià i de les Illes, i després del Principat.

Des de fa un temps, cíclicament aprofiten qualsevol excusa des de fa anys, aquest grupet terrorista “valencianer”, —en realitat d'un nacionalisme espanyolista tronat—, pròxim als grupuscles nacionalsocialistes de l'Alemanya dels anys trenta, va apegant enganxines per algunes zones de la ciutat de Valencià, amb eslògans tan il·lustrats i magnífics com: “Boicot als productes catalans” i un altre que té més durada: “No mos fareu catalans”… I d'altres més imbècils encara que no reproduesc ni dic el seu nom per no fer-los publicitat gratuïta. El que ens produeix joia és que només els apeguen, immediatament la gent els retira, els arrenca o els deforma perquè diguen una altra cosa.

En realitat, aquesta genteta anticatalanista, mereixerien que els fera un elogi perquè gràcies a ells, —només en part, però una part important— m'he fet català del tot. Pensava que podia compatibilitzar això de ser valencià i català a la vegada, com ens deia Joan Fuster en allò de “Dir-nos valencians és la nostra manera de ser català”. Però posat en l'estrep de triar entre ser “valenciano”, “murciano” o català, preferisc un milió de vegades ser només català. Amb tot el respecte per les altres identitats. Només faltaria.

Gràcies a aquests grupuscles ultratjants i ignominiosos, a més de l'ajuda de RTVV i les polítiques lingüístiques del'estat i de les sucursals autonòmiques a València, m'he convertit en un català, més català que els de Girona, Lleida, Barcelona o Tarragona. De manera que quan observe un petit cartellet que posa això de “No mos fareu catalans”, quan per tots els mitjans intenten que deixem de ser valencians i/o catalans per a fer-nos només espanyols castellanitzats, no puc evitar llevar-li la “n” al primer mot i la frase resta redona: “O mos fareu catalans”, o encara millor si aconsegueixes llevar-li les síl·labes de “No mos fareu” i la frangeta blaveta que li posen, aquests blavers, resta només això tan gloriós de “CATALANS” amb les quatre barres dels Països Catalans. I, cal dir-ho, és un goig. Igual com treure-li la part de dalt a la segona “o” de Correos perquè no m'agraden els imperatius, tot i que siguen perquè m'escorrega i preferesc llegir “Correus”, un mot que l'estat espanyol, amb excuses de mal pagador i d'etnocidi lingüístic ens vol fer desaparèixer del mapa dels Països Catalans. A l'enganxina de boicot si treus “boicot” tens una frase genial: “productes catalans” o si lleves “catalans”, tens una frase anticonsumista ben acurada: “Boicot als productes”, que esdevé una oració a favor del decreixement de Serge Latour i dels grups ecologistes més radicals per la conservació dels ecosistemes del planeta Terra.

Els vull mostrar públicament, a aquests grupets blaverets, els meu agraïment més profund i també als diferents governs autonòmics hiperespanyolistes, perquè m'han acabat fent només i exclusivament català a seques. Lo de valencià, ha passat a la història. Jo sóc únicament i exclusivament, perquè vull i ho vull així, català a seques. Un “exvalencià”, això sí. Perquè posat en la cruïlla de ser espanyolitzat com a “valencià” subordinat i subaltern, per a oferir noves glòries a Espanya, els la done tota sencera per a “ells”. M'he fet, català. No m'agrada que ningú des del govern de Madrid, de València o d'un grupet terrorista i amenaçador em diga què sóc i què no he de ser... Jo trie ser català.

I done les gràcies als meus enemics que han procurat espanyolitzar-me del tot i descatalanitzar-me, perquè han aconseguit tot el contrari. Imagine que és el que cercarien. I inclús als amics que m'indiquen i m'adverteixen que si el Bloc va decidir fa no sé quants anys que calia ser valencià a seques però no català, tot i que la llengua fos la mateixa… Mireu, els dogmes, semblen prou “raonables” en religió, sobretot en religió catòlica, però fer dogmes en política i més encara en política identitària, té un problema només: que és com posar-li portes al mar o al camp...

Quan més m'indiquen des del govern de PP o del PSOE o del PCE, o del Bloc, o inclús de “Compromís” que no puc ser català al País Valencià, que no puc defensar la nació catalana o els Països Catalans, més me'n faig i m'allere. Més ho faig la meua llar. Completament fart i fatigat que no es respecte la llibertat de tria identitarial mateix nivell, posem per cas, que es respecta la llibertat de culte o les creences religioses, agnòstiques o atees... Ja poden eixir a sermonejar-me els d'Acció Valencianista o els d'Acció Cultural, excuse-me aquesta comparació “exagerada”... Però tant em fa, el que ens diguen papes, popes, polítics o reis, que em compte de reconvertir-me al seu “valencianisme” delimitat a l'àmbit estricte valencià o del País Valencià o només en termes culturalistes però no polítics ni nacionals, més em faig més català a seques. Fart d'insults i humiliacions continues. Que perseveren per aquest camí, que és ben productiu. Almenys per a mi, individualment i col·lectivament, com a nacionalitat oprimida en procés d'alliberament. Cada vegada en serem més. I no ho podrà aturar cap sermonet, ni del monarca, ni dels polítics espanyols, valencians o catalans particularistes. Això, en l'era de la globalització i de l'internet no hi ha qui ho pare! Al remat, els catalans, d'arreu del món, podrem ser —perfectament— catalans, com altres són espanyols, francesos o italians. I decidir sobre els nostres propis afers, amb un estat nostre i no enemic a mort de la nostra voluntat de ser.
Darrera actualització ( Divendres, 11 de gener del 2013 09:18 )
Sal·lus Herrero

Origen


http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/609499-en-defensa-de-la-llibertat-a-tot-arreu.html

Més sobre Anticatalanistes, anticatalans (antivalencians, antimallorquins...) (583)